El comtat de Sallent és un títol nobiliari espanyol creat el 26 de febrer de 1628 pel rei Felip IV a favor de Francesc Soler de Marrades i Gamir, senyor de Sallent i cavaller de l'Orde de Sant Jaume.

Història dels comtes de Sallent Francesc Soler de Marrades i Gamir, I comte de Sallent. Era fill de Francesc Marrades, IV baró de Sallent, i de Francesca Gamir (m. 1631) i nebot de Baltasar de Marrades i Vic. Va casar amb Felipa Boil i de Boil. Va succeir el seu fill:

Bartomeu Marrades Boil (m. Viena, 1670), II comte de Sallent, vicemajordom de l'emperadriu Leonor Gonzaga. Va casar amb María Cecilia von Trautson, dama de la cort imperial de Viena. Va succeir el seu fill:

Joan Lluís Soler de Marrades, III comte de Sallent. Va casar, al voltant de 1678, amb Luisa Teresa Cernesio y Guzmán, qui, en el seu testament, esmenta el seu germà, el comte de Parcent, i a la seva germana, la marquesa de la Scala. Va succeir el seu fill:

Baltasar Soler de Marrades Vique (n. València) , IV comte de Sallent i cavaller de l'Orde d'Alcántara. Es va casar amb Rosa Silva y Pimentel, baronessa de Peramola. El va succeir:

José Vicente Belvís de Montcada i Exarch de Belvís (València, 17 de novembre de 1697-Madrid, 6 de març de 1753), V comte de Sallent, XVI baró i I marquès de Bèlgida, VII marquès de Villamayor de les Ibernias, V marquès de Benavites, IX comte de Villardompardo, V comte de Villamonte i VII baró de La Joyosa i de Marrau. Era fill de Francisco Belvis Escrivá i Montcada i de Francisca María Exarch de Belvís i Pacheco de Còrdova, casats el 4 de febrer de 1680 a València, VI marquesa de Villamayor de les Ibernias, IV comtessa de Villamonte, VIII comtessa de Villardompardo, IV marquesa de Benavites, senyora de les viles baronies i llocs de Puig, Riba-roja de Túria, etc., filla de Manuel Exarch de Belvís i Melo de Ferreira, III marquès de Benavites, III comte de Villamonte, V baró de Joyosa, de Marrau, i de Juana Teresa Pacheco de Córdoba Bocanegra i Torres de Portugal, filla de Carlos Pacheco de Córdoba Bocanegra i Colón de la Cova, II marquès de Villamayor de les Ibernias, i de la seva tercera esposa, Juana María Suárez de Mendoza i de la Truja, IV comtessa de Villardompardo i X comtessa de Coruña. Va casar, a Madrid el 13 d'octubre de 1717, amb Catalina (Olalla Eulalia) Ibáñez de Segòvia i Fernández de Velasco, filla de José Antonio Ibáñez de Segòvia i Mendoza (1657-1730), X marquès de Mondéjar, gran d'Espanya, XII comte de Tendilla, X marquès de Vallhermoso de Tajuña, V marquès de Agrópoli, i de María Victoria de Velasco i Carvajal. Li va succeir el seu fill:

Pasqual Benet Belvís de Montcada i Pizarro (València, 21 de juny de 1727-Madrid, 23 de juliol de 1781), VI comte de Sallent, II marquès de Bèlgida, VIII marquès de Villamayor de las Ibernias, VI marquès de Benavites, X comte de Villardompardo, VI comte de Villamonte, comte del Sacre Romà Imperi, de Marrades, des de setembre de 1779, XIV marquès de Mondéjar, gran d'Espanya, —com a successor del seu oncle matern, Marcos Ignacio López de Mendoza y Ibáñez de Segòvia—, IX marquès de Agrópoli, XIV marquès de Vallhermoso de Tajuña i comte de Tendilla. Va ser gentilhome de cambra amb exercici, mestrant de València, cavaller de l'Orde de Carles III i de l'Orde del Toisó d'Or. Es va casar, a Madrid el 17 de febrer de 1754, amb Florència Pizarro Piccolomini d'Aragó i Herrera (1727-1794), III marquesa de San Juan de Piedras Albas, gran d'Espanya, VII marquesa d'Adeje, V marquesa d'Orellana la Vella, XII comtessa de la Gomera, filla de Juan de la Cruz Pizarro Piccolomini de Aragón i de la seva esposa Juana Josefa de Herrera Ayala y Llarena, i vídua del seu primer matrimoni amb el seu oncle Antonio de Herrera y Ayala, V marquès d'Adeje. Li va succeir el seu fill:

Juan de la Cruz Belvís de Moncada y Pizarro (Madrid, 1 de desembre de 1756-Madrid, 20 d'octubre de 1835), VII comte de Sallent, III marquès de Bélgida, VII marquès de Benavites, IX marquès de Villamayor de las Ibernias, IV marquès de San Juan de Piedras Albas XV marquès de Mondéjar, dues vegades gran d'Espanya, marquès de Vallhermoso de Tajuña, VIII marquès d’Adeje, X marquès de Agrópoli, marquès d’Orellana la Vieja, VI comte de Villamonte, XI comte de Villardompardo, XII comte de la Gomera, XIII comte de Tendilla, comte del Sacre Romà Imperi, etc. Va ser també alferes major perpetu de la ciutat de Jaén, alcaide de l'Alhambra, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, de l'Orde de Carles III, gentilhombre de cambra, majordom major de palau, sommelier de corps, cavallerís, menino, ballester i esquivador major del rei Carles IV i mestrant de València. Va contreure matrimoni, a Madrid el 4 d'abril de 1774, amb María de la Encarnación Álvarez de Toledo y Gonzaga, dama de la reina i de la Orde de les Dames Nobles de la Reina Maria Lluïsa, filla de Antonio Álvarez de Toledo y Osorio, X marquès de Villafranca del Bierzo, i de la seva segona esposa María Antonia Gonzaga y Caracciolo. El va succeir el seu fill:

Antonio Ciriaco Belvís de Moncada y Álvarez de Toledo (Madrid, 8 d’agost de 1775-Madrid, 10 d’agost de 1842), VIII comte de Sallent, IV marquès de Bélgida, X marquès de Villamayor de las Ibernias, XI marqués d’Agrópolis, V marquès de San Juan de Piedras Albas, XVI marquès de Mondéjar, dos cops gran d’Espanya, IX marquès d’Adeje, VII marqués d’Orellana la Vieja, VIII marquès de Benavites, XIX comte de Tendilla, XII comte de Villardompardo, XIII comte de la Gomera, VIII comte de Villamonte, XVI comte de Coruña, vescomte de Torija, comte del Sacre Romà Imperi, etc. Es va casar, a Madrid el 16 de gener de 1799, amb María Benita de los Dolores Palafox y Portocarrero (1782-1864), filla de Felipe Palafox y Croy i de María Francisca de Sales Portocarrero, VI comtessa de Montijo. Sel va succeir el seu nét, fill de María Josefa Simona de Rojas Belvís de Moncada y Portocarrero Palafox, V marquesa de Valhermoso de Tajuña i V marquesa de Bélgida, i de José María Álvarez de las Asturias Bohorques y Chacón:

José Álvarez de las Asturias Bohorques y Belvís de Moncada (Madrid, 1822-Madrid, 15 de febrer de 1852), IX comte de Sallent, VI marquès de Bélgida, XI marquès de Villamayor de las Ibernias, XIX marquès de Vallhermoso de Tajuña, XVII marquès de Mondéjar, gran d’Espanya, XIX comte de Tendilla, X marquès d’Adeje, XII marquès d’Agrópoli, XIII comte de Villardompardo, XV comte de la Gomera. Es va casar, a Madrid el 8 de juny de 1843, amb la seva cosina germana Luisa Álvarez de las Asturias Bohorques y Giráldez.

María del Carmen Álvarez de Bohorques y Álvarez de Bohorques (Madrid, 9 d'abril de 1850-Madrid, 9 de novembre de 1931), X comtessa de Sallent, marquesa de Villamonte i XI marquesa de Mondéjar, gran d'Espanya. Va casar, a Madrid, el 2 d'abril de 1877, amb Josep Cotoner Allendesalazar (1848-1927). El va succeir el seu net, fill de María Luisa Cotoner y Álvarez de las Asturias Bohorques (1879-1948), XI marquesa d’Adeje, VIII marquesa de Bèlgida, XIII marquesa de Villamayor de les Ibernias, IX marquesa d’Orellana la Vieja, XVI comtessa de Villardompardo., casada amb el seu cosí germà José Fernando Cotoner y de Veri (1872-1955), VIII marquès d’Ariañy:

Fernando Cotoner y Cotoner (Madrid, 28 de novembre de 1908-?), XI comte de Sallent. Solter, sense descendència, el va succeir, en 1999, el seu nebot, fill de Nicolás Cotoner y Cotoner i María de la Trinidad Martos y Zabálburu.

Íñigo Cotoner y Martos (Madrid, 13 de novembre de 1943-Santiago de Cuba, 29 de setembre de 1988), XII comte de Sallent, XV marquès de Villamayor de las Ibernias, comte de Tendilla, XX marquès de Mondéjar, gran d'Espanya i cavaller de l'Orde de Malta. Va casar en primeres núpcies, el 21 de setembre de 1968, amb Carmen Vidal Enseñat (m. Santiago de Cuba, 1988). Va contreure un segon matrimoni, a Madrid, el 13 de maig de 1998, amb María Vega-Penichet López (n. l'Havana, 20 de març de 1952). Va succeir la seva filla del primer matrimoni en 2004, per distribució:

Marina Cotoner y Vidal (n. Madrid, 8 de juliol de 1972, XIII comtessa de Sallent.

Referències

Bibliografia

Sallent