La Cort de Barcelona de 1368-1369 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Pere el Cerimoniós i celebrada a Barcelona entre 1368 i 1369, durant el període en què la Diputació del General de Catalunya era governada per un regent.

Desenvolupament El rei convocà la Cort principalment per obtenir recursos per a la defensa dels dominis de la Corona d'Aragó a Sardenya, amenaçats per la revolta encapçalada per Marià IV d'Arborea, i per resoldre el deute contret amb el capità mercenari Bertrand du Guesclin, que reclamava el pagament pels seus serveis durant la guerra amb Castella i amenaçava d'entrar amb les seves companyies als territoris de la Corona.

En iniciar-se la Cort fou concedit al rei un primer donatiu de 25.000 lliures, repartit entre els tres braços segons el nombre de focs. Per administrar aquest repartiment es nomenaren sis diputats de caràcter temporal, dos per cadascun dels braços.

La Cort comprometé també 75.000 lliures per satisfer les reclamacions de Bertrand du Guesclin i evitar l'entrada de les seves tropes als territoris de la Corona.

Al final de l'assemblea s'aprovà un nou donatiu de 150.000 lliures destinat a la guerra contra els Arborea a Sardenya. La seva administració fou confiada al regent Pere Vicenç, que havia d'obtenir els recursos necessaris mitjançant, entre altres mecanismes, la venda de censals morts.

Diputació del General En començar les sessions, Pere Vicenç comparegué davant els braços per informar de l'estat dels comptes de la Diputació del General. La Cort reforçà la figura del regent i li atribuïa funcions que anteriorment havien correspost als diputats, com ara recaptar els donatius, obtenir préstecs amb la seva garantia i distribuir-ne els recursos. La seva gestió continuava sotmesa al control dels oïdors de comptes.

La Cort nomenà nous oïdors de comptes: Arnau de Busquets, canonge de Barcelona, pel Braç Eclesiàstic; Bernat de Tagamanent, cavaller, pel Braç Militar, i Antoni Massanet, ciutadà de Lleida, pel Braç Reial.

També s'establiren mesures per reforçar el control fiscal de la Diputació. Entre altres competències, Pere Vicenç quedà encarregat de custodiar el cens oficial de focs que havia de servir de referència per als repartiments fiscals, i es revisà la regulació dels

Referències

Barcelona (1368-1369)