Bruno Salvadori, conegut amb els pseudònims d'Antoine Gimenez o Antonio Giménez (nascut el de desembre de 1910 a Chianni, a la província de Pisa, Itàlia, i mort el 26 de desembre de 1982 a Marsella amb 72 anys), va ser un militant anarquista d'origen italià que va lluitar a la Columna Durruti durant la Guerra Civil Espanyola i que va viure a França fins a la seva mort. Les seves memòries de guerra van ser publicades pòstumament el 2006.
Biografia Infància italiana i descobriment de l'anarquisme Fill de Giuseppe Salvadori, treballador d'obres públiques, i d'Anna Montagnani, mestra d'escola, Bruno Salvadori va tenir dues germanes, Brunetta i Luciana (Lucienne), que també van emigrar més tard a França. Als 9 anys, el 1919, Bruno Salvadori, amb la seva mare i les seves germanes, vivia a Liorna, mentre que el seu pare treballava a San Donà di Piave.
Va ser a Liorna el 1922, l'any que el feixisme va arribar al poder, va tenir lloc un esdeveniment que va marcar la vida de Salvadori. Bruno tenia 12 anys i, un dia, de camí a l'escola amb altres nens, va veure una companya de classe envoltada de quatre individus que, segons explica, cridaven: "La purga! Oli de ricí!". Era la filla d'un conegut activista socialista sent assetjada per quatre joves feixistes.Dictionnaire des anarchistes, « Le Maitron » : “GIMENEZ Antoine, Bruno SALVADORI dit” per Myrtille Gonzalbo i Rolf Dupuy, versió inicial 11 d'abril de 2014, modificat el 1 de maig de 2020. notice biographique. Bruno Salvadori hi va intervenir, defensant la jove. Els feixistes el van perseguir, però Bruno Salvadori, tot i que ferit, va aconseguir escapar. Va ser atès en una casa anarquista i en despertar va rebre la visita d'una figura històrica de l'anarquisme italià, Errico Malatesta. A les seves memòries, Bruno Salvadori escriu: “Depuis ce jour-là, ma vie changea.” (‘Des d'aquell dia, la meva vida va canviar.’)
A partir d'aquell moment, Bruno Salvadori va començar a freqüentar els cercles anarquistes. Llegeix les obres de Bakunin, Élisée Reclus, de Malatesta, Pietro Gori i Kropotkin.
Anys errants entre Itàlia, França i Espanya El 1928 va morir la seva mare, cosa que va significar una gran pèrdua per a ell, tenint en compte l'absència contínua del seu pare. El 1929 va anar a viure a Marsella, d'on va ser expulsat el 1930 per "activitats subversives". Va fer el servei militar a Màntua (Itàlia). El setembre de 1933 va obtenir un nou visat per a França. Se' perden les pistes, però és probable que es convertís en contrabandista a la frontera amb Espanya. esquerra|miniatura| Durant una manifestació massiva a Barcelona, els treballadors sostenen una pancarta amb el lema "Solidaridad Obrera", el nom del diari de la revolució espanyola (1936 o 1937) El desembre de 1934, va ser arrestat a Perpinyà per una baralla. Va ser condemnat a quatre mesos de presó. L'agost de 1935 va ser arrestat de nou a Boulou per violar el decret d'expulsió i condemnat a sis mesos de presó. La policia italiana el vigilava i Bruno Salvadori es va declarar desertor i antifeixista davant les autoritats franceses.
Anteriorment, el 25 de maig de 1935, també havia estat arrestat a Barcelona, on intentava vendre clandestinament el seu passaport. Després es va traslladar a Portugal, tornant en secret a Barcelona, on va freqüentar els cercles anarquistes de l'època poc abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Detingut de nou, va ser empresonat a la Presó Model el 22 de febrer de 1936; en complir la condemna, va ser expulsat de nou a França.
La policia italiana finalment va perdre'n la pista i Giménez/Salvadori va tornar a viure a Barcelona on va reforçar els llaços amb els cercles anarquistes locals. Va ser en aquesta època que va adoptar el pseudònim d'Antoine Gimenez o Antonio Giménez per tal de despistar la policia. Amb aquest nom es va afiliar al sindicat anarquista fundat a Barcelona Confederació Nacional del Treball (CNT).
Participació en la Guerra Civil Espanyola miniatura| Milicians de la Columna Durruti - 1936 Quan va començar la guerra civil provocada per Franco el 18 de juliol de 1936, Antoine Giménez era a Lleida. Josep Lladós, que el va conèixer allà als 17 anys, el recordava 70 anys després: “No era del poble. No sabia d'on venia. Tenia amics de la seva edat, però jo no era un d'ells. Era baixet, no gaire fort, i parlava poc o molt el català. Semblava un intel·lectual comparat amb els altres i no parlava gaire. Era el que avui en diríem un foraster. Un dia, va desaparèixer, probablement durant els fets del juliol de 1936.”
Juntament amb Josep Lladós, que aleshores tenia només 16 anys, va arribar a la vila de Vallmanya, on es va unir a la Columna Durruti. Des d'allà, es va incorporar al Grup Internacional de la mateixa columna, el primer embrió de les Brigades Internacionals. Es va establir amb els seus companys a la vila de Pina de Ebro, al front aragonès, on va ser allotjat per una pagesa ja gran, Pascuala Labarta, a qui sempre consideraria una segona mare.
A les seves memòries, publicades inicialment a França amb el títol Les Fils de la nuit : souvenirs de la Guerre d'Espagne, Antoine Gimenez relata vívidament les aventures i les accions del grup internacional de la Columna Durruti. Va participar en les batalles de Siétamo, Farlete i Perdiguera. Va ser notablement proper a Georgette Kokoczynski, morta per tropes feixistes l' a Perdiguera. Al front d'Aragó va conèixer la seva futura esposa, Antònia Mateo Clavel. esquerra|miniatura| El Grup Internacional de la Columna Durruti al funeral de Buenaventura Durruti (Barcelona, 23 de novembre de 1936). El 1938 va ser desmobilitzat, com tots els voluntaris estrangers. Va tornar a Barcelona i hi va treballar fins a la retirada.
La retirada i la vida a França esquerra|miniatura| Refugiats i exiliats de la Guerra Civil espanyola a la frontera de Puigcerdà i els Pirineus Orientals el 1936 El 9 de febrer de 1939 va entrar a França per Port Bou. Encara usant el nom d'Antoine Giménez, va ser internat al camp d'Argelers, on es va unir al grup “Libertà o morte” que reunia més d'un centenar d'activistes llibertaris italians.
Durant l'Ocupació va ser assignat a una Companyia de Treballadors Estrangers, prop de Royan. Va organitzar alguns actes de sabotatge i després va ser destinat a l'obra de la presa de Treignac, a Corrèze.
Va ser alliberat l'octubre de 1944 i es va establir a Limoges amb la seva família fins al 1951. Després va marxar a Marsella, on va treballar a la Société des travaux du Midi. Allà va cessar la seva activitat militant.
A principis dels anys setanta va començar a escriure les seves memòries i el 1976 va restablir el contacte amb el moviment llibertari. Després va freqüentar el grup de Marsella de la Federació Anarquista.
Antoine Gimenez va morir el a Marsella a causa d'un càncer. És inscrit al registre civil amb el seu pseudònim.
Les Fils de la nuit El títol de les seves memòries (“Els fills de la nit”) fa referència al nom que es donava als combatents dels grups d'assalt, a causa de la necessitat de moure's en la foscor. Els records vívids que hi expressa són sovint entelats per errors cronològics, sens dubte produïts perquè van ser escrites a la seva vellesa, basant-se exclusivament en els seus propis records i sense documentació. No obstant això, els esdeveniments narrats són potser l'únic testimoni directe dels combats al front aragonès al bàndol anarquista, i també una ullada a la vida, les esperances i la "construcció d'una nova societat" implementada pels revolucionaris a les zones que controlaven. També són un relat dramàtic dels esdeveniments al front aragonès, amb l'intent impossible de capturar Saragossa (que va caure en mans de Franco), la captura de Siétamo i la derrota de Perdiguera, que Giménez atribueix precisament a la traïció d'una figura ombrívola que ocupava un càrrec de lideratge a les files anarquistes, l'argentí Julio Prina, més conegut com a Lucio Ruano.
Els esdeveniments també es desenvolupen al llibre en la vida quotidiana, incloent-hi moltes pàgines en què Giménez narra copiosament i molt explícitament les seves aventures amoroses amb diverses vilatanes de Pina del Ebro i amb algunes lluitadores, entre elles Mimosa, l'àlies de Georgette Kokoczinski, una francesa que va fugir d'un matrimoni infeliç per unir-se a l'exèrcit republicà. Segons explica Begoña Gómez Urzaiz a la seva ressenya “Usos amorosos de la joventut llibertària” de la reedició de la traducció en espanyol del llibre, publicada al suplement cultural de La Vanguardia, Antoine Gimenez va ser pressionat pels seus editors per autocensura-se: “A Giménez/Salvadori, que va viure fins al 1982, li va costar en vida publicar els seus records de la guerra espanyola perquè sovint als editors francesos i italians els agradava la part de la revolució i el que explicava sobre els anarquistes al front, però li demanaven que tallés "les parts esca-broses", és a dir, el valuós testimoni que dona sobre com van canviar en aquells mesos els usos amorosos i sexuals entre els joves llibertaris. Per sort, no ho va fer, i el seu llibre permet entreveure un món que va existir, encara que després es fes impossible d'imaginar.”
Bibliografia Antoine Giménez, Les Fils de la nuit : souvenirs de la Guerre d'Espagne (“Els fills de la nit: records de la Guerra Civil Espanyola”), L'Insomniaque, 2006. Reedició augmentada publicada per Libertalia, 2016. Edició italiana parcial: Amori e Rivoluzione. Ricordi di un miliziano in Spagna (1936-1939) (“Amor i Revolució. Ricords d'un milicià a Espanya, 1936-1939”), Baronata de Lugano, 2007. Edició completa, corregida i ampliada en castellà: Antoine Gimenez, Del amor, la guerra, y la revolución Recuerdos de la guerra de España: del 19 de julio de 1936 al 9 de febrero de 1939 (vol. 1) i Los Gimenólogos, En busca de los Hijos de la Noche. Notas sobre los Recuerdos de la guerra de España de Antoine Gimenez (vol. 2), Pepitas de Calabaza, Logronyo, 2009. «Gimenez, Antoine [Bruno SALVADORI, conegut com a]», Dictionnaire des anarchistes, « Le Maitron ».
Vegeu també Revolució Social Espanyola de 1936 Camilo Berneri Buenaventura Durruti
Referències
Enllaços externs Nota biogràfica d'Antoine Gimenez al lloc web de Les Gimenologues . Viatge a la Gimenologia : debats sobre les Memòries de Giménez i l'abolició del treball a l'Espanya revolucionària.
Categoria:Morts a Marsella Categoria:Militants de la CNT Categoria:Antifeixistes espanyols Categoria:Anarcosindicalistes Categoria:Articles de persones que necessiten una imatge Categoria:Nascuts el 1910 Categoria:Morts el 1982 Categoria:Persones de la província de Pisa Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Anarquistes italians Categoria:Sindicalistes italians