La Cort de Barcelona de 1372-1373 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Pere el Cerimoniós a Barcelona el 1372 i closa el 1373, durant el període en què la Diputació del General de Catalunya era governada per un regent.

Celebració Pere el Cerimoniós convocà la Cort a Barcelona el 25 de maig de 1372, inicialment per al 10 de juny. La primera sessió se celebrà finalment el 25 de juny al Palau Reial, mentre que les sessions posteriors tingueren lloc al convent de Santa Caterina de Barcelona. La darrera sessió documentada se celebrà el 31 de maig de 1373.

La reunió estigué marcada principalment per les necessitats financeres de la monarquia davant la revolta del jutjat d'Arborea a Sardenya (1364-1386) i per la regulació dels recursos que havia d'administrar la Diputació del General.

Finançament de la guerra de Sardenya La Cort concedí inicialment al monarca un préstec de 30.000 florins destinat a la recuperació del domini reial a Sardenya. Com a garantia, Pere el Cerimoniós cedí a la Diputació del General les dècimes que el papa li havia concedit durant tres anys amb aquesta finalitat. Sardenya era formalment un feu de la Santa Seu.

A aquesta quantitat s'afegiren 10.000 florins per armar sis galeres i 2.000 florins més per pagar la tripulació de la galera de Gilabert VI de Cruïlles i de Mallorca. Durant el 1373 la Cort acordà encara dos préstecs de més envergadura: un de 70.000 lliures, en el qual quedaven compresos els préstecs anteriors, i un altre de 130.000 lliures que el rei havia de rebre al cap de dos anys. Els recursos necessaris s'havien d'obtenir principalment dels ingressos de les generalitats, els impostos administrats per la Diputació.

Aquestes aportacions formaven part de l'esforç de la Corona per mantenir les seves posicions a Sardenya davant la revolta dels Arborea. Pere el Cerimoniós havia intentat reforçar l'illa mitjançant, entre altres forces, la companyia mercenària anglesa de Walter Benedict, però aquesta fou derrotada pels genovesos el 1372 abans d'arribar a Sardenya.

Diputació del General La Cort renovà els poders de Bernat Bussot com a regent de la Diputació del General. La seva administració continuà sotmesa al control dels oïdors de comptes, i la Cort reforçà aquest control amb un grup de diputats consellers que havien d'assessorar-lo en decisions com la venda de censals. En formaven part el bisbe de Barcelona, l'abat de Sant Cugat, el comte d'Empúries, Ponç de Castlarí i dues persones que havia de designar la ciutat de Barcelona.

Els oïdors designats per aquesta Cort foren Ramon Gener, cabiscol d'Urgell, pel braç eclesiàstic; Pere Galceran de Pinós i de Fenollet, cavaller, pel braç militar, i Joan Serra, ciutadà de Barcelona, pel braç reial.

Una de les disposicions institucionalment més significatives afectà l'usatge Princeps namque, que permetia al monarca mobilitzar els habitants del Principat per a la defensa del territori. El préstec de 130.000 lliures comportà que el rei no pogués invocar lliurement l'usatge durant tres anys, llevat que retornés el préstec o que en quedessin només 20.000 lliures pendents. La interpretació de les circumstàncies en què es podia aplicar l'usatge i la gestió dels recursos necessaris quedaren sotmeses a l'assessorament d'una comissió estamental al regent de la Diputació.

Aquesta regulació reforçava el paper dels braços i de la Diputació en l'organització i el finançament de la defensa del Principat, una evolució que ja s'havia iniciat en les corts precedents.

Conflicte amb Andorra Durant aquest període Bernat Bussot i els oïdors hagueren d'afrontar també la negativa dels habitants de les Valls d'Andorra a pagar les generalitats. Els andorrans al·legaven privilegis reials que els eximien d'aquests tributs. Com que les Valls no contribuïen fiscalment juntament amb Catalunya, la Diputació decidí considerar els seus habitants, a efectes de les generalitats, com a forasters, de manera semblant als aragonesos i valencians que introduïen o treien mercaderies del Principat.

El 1373, amb el consentiment dels arrendadors de l'impost d'entrades i eixides, els oïdors acordaren establir collidors i guardes als ports dels Pirineus i als passos entre el Pallars i l'Urgellet per evitar l'entrada o sortida de mercaderies andorranes sense satisfer els drets corresponents. La qüestió no quedà resolta definitivament i reaparegué durant les diputacions posteriors.

Referències

Barcelona (1372-1373) Categoria:Història de Barcelona