va ser un polític, escriptor i periodista basc.

Biografia Nascut a Bilbao el 27 de setembre de 1830, els seus pares van ser Pedro Sagarmínaga Gandásegui i Martina Epalza Lecanda, de Bilbao tots dos. Fidel Sagarmínaga va casar amb María Ángeles Padilla Montoto, i van tenir un fill, Pablo, que va morir abans que el seu pare.

Va ser nomenat Oficial segon del Consell Provincial de Biscaia (reial ordre de 26-1-1848) durant els governs moderats de Ramón María Narváez, cessant en 1850 (8-7-1850). Va destacar com a membre de la Sociedad Bilbaína, de la qual va ser el seu secretari en 1856 i a Madrid va prendre part activa a l'Ateneo. Va tornar després a l'administració com a governador civil de Conca amb el govern de Francisco Armero, entre 14-11-1857 i 26-1-1858. José Posada Herrera, ministre de Governació del gabinet de la Unió Liberal presidit per Leopoldo O'Donnell, el va recuperar com a oficial de segona de la secretaria de Governació (9-7-1858). En aquest càrrec, que va exercir durant quatre anys i mig, va conèixer a Antonio Cánovas del Castillo, subsecretari del Ministeri. Va ser ascendit a oficial de primera el 1863 i es va mantenir com a tal fins que va cessar, a petició pròpia, al·legant motius de salut, el 27-9-1864. Durant aquest temps, Fidel de Sagarmínaga va obtenir escó de diputat a Corts en les eleccions de 1858, pel districte castellonenc de Vinaròs —i 1879, pel districte biscaí de Durango com a candidat foralista. En la seva labor parlamentària, per la qual cosa competeix a la seva relació amb Biscaia, va estar encarregat de solucionar la qüestió de l'Eixample de Bilbao.

Va ser regidor de l'Ajuntament liberal presidit per Eduardo Victoria de Lecea, designat per la Junta revolucionària de Bilbao a l'octubre de 1868. L'1 de febrer de 1872 va ser alcalde de la seva localitat natal en 1872, adscrit al liberalisme monàrquic, lloc del qual dimitirà alguns mesos després, el 29 de maig de 1872, després del Conveni d'Amorebieta amb els carlistes insurrectes (24-5-1872) a més, de diputat general de Biscaia entre 1876 i 1877, l'últim abans de la supressió de les institucions forals, i cronista honorari del Senyoriu.

Considerat un foralista liberal, va evoluciona al foralisme intransigent. Va ser fundador de la Sociedad Euskal-Erria i soci corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. A Madrid va dirigir en 1856 el periòdic El Criterio i en 1879, modificat el règim foral a les províncies basques, va fundar La Unión Vasco-Navarra. Va ser autor d'obres com La escuela Liberal y sus impugnadores, publicada a Londres (1852) sota el pseudònim de “Publícola”; Reflexiones sobre el sentido político de los Fueros de Vizcaya, Bilbao, (1871); Dos palabras sobre el carlismo vascongado (1874); Memorias históricas de Vizcaya (1880); o El Gobierno y Régimen foral del Señorío de Vizcaya desde ... Felipe Segundo hasta la mayor edad de Isabel Segunda (1892); entre altres. Va morir a Bilbao el 20 de març de 1894.

Notes

Referències

Bibliografia

Chacón Delgado, Pedro José. Nobleza con Libertad. Biografía de la derecha vasca. Editorial Atxular Atea. FPEV 2015. (pp 311-343) bajo licencia CC BY-SA 3.0).

Bibliografia addicional

Categoria:Diputats valencians al Congrés dels Diputats Categoria:Alcaldes de Bilbao Categoria:Morts a Bilbao Categoria:Governadors civils de Toledo Categoria:Nascuts el 1830 Categoria:Diputats biscaïns al Congrés dels Diputats Categoria:Periodistes biscaïns Categoria:Polítics valencians nascuts al segle XIX Categoria:Alcaldes valencians Categoria:Escriptors bilbaïns Categoria:Escriptors biscaïns en castellà Categoria:Periodistes valencians morts al segle XIX Categoria:Escriptors bascos morts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XIX Categoria:Periodistes valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors bascos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics valencians morts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians contemporanis en castellà