Sa Calatrava és una barriada de carrers de Palma (Mallorca) del districte del Centre, situada actualment entre l'Avinguda Gabriel Alomar, plaça de la Porta des Camp, carrer d'Antoni Planas i Franch, plaça de Sant Jeroni, carrers dels Calders, de Sant Alonso, de can Fonollar, de Santa Clara, de can Serra i de la Portella, i les murades darrera del parc de la Mar. Té una extensió de 96 634 m2, una altura mitjana de 10,50 m sobre el nivell del mar i una població aproximada de 797 habitants (2022).
Història Històricament s'estenia fins als actuals carrers de Jaume Lluís Garau, del Temple, de Ramón Llull i del Pare Nadal, espai que ara constitueix el barri de Monti-sion, de 74 861 m2. Pren el nom de la casa —actualment inclosa al barri del Sindicat— que tengueren els cavallers de l'Orde de Calatrava, establerts en aquest indret per la donació d'unes cases i un alberg, feta per Nunó Sanç, comte del Rosselló, el 1234. Durant l'estada de l'orde militar a Mallorca i fins a la dècada de 1260, fou una zona de cases molt espaiades, algunes amb banys, separades per grans horts que ocupaven la major extensió de terreny. Des de la fundació del monestir de Santa Clara (1256), i sobretot en la dècada de 1280, hi començà a haver una primera onada constructiva. esquerra|miniatura|Església i convent de Santa Clara. A principis del construït el Call jueu (1300) i caigut l'orde del Temple (1308), es desencadena un desequilibri de forces respecte a la comunitat jueva, que feu que prengués el paper de remodelador de l'entorn, fomentà la construcció de noves edificacions ocupades per cristians, el traçat d'andrones i carrerons, la fi del predomini dels espais buits i, en general, el pas a la plena utilització urbana del sòl. A mitjan persisti el creixement urbà del barri per la recuperació demográfica, però des de la pesta negra de 1348, la tendència urbanitzadora s'estabilitzà i assoli uns nivells normals d'evolució a les acaballes del i durant els , i .
El 1561, arribaren a Palma els jesuïtes, s'establiren en el centre del Call antic, prop del lloc on els jueus havien tengut la primera sinagoga, i fundaren el col·legi de Monti-sion. El 1700, el bisbe Pere d'Alagó erigi un nou seminari, prop del col·legi de la Sapiència, destinat igualment a la formació dels preveres. En l'aspecte social, hi predominaren els menestrals i els picapedrers. A principis del sorgi la indústria d'adobar pells. Els qui l'exercien s'uniren en corporació i formaren el Gremi o Col·legi dels Honorables Blanquers o Assaonadors. El fet que es concentrassin en aquest barri la majoria d'aquests artesans feu que el nom de calatravins esdevengués sinònim de blanquer. Les seves primeres constitucions foren aprovades pel rei Alfons V d'Aragó (1421). El seu patró va esser el misteri de la Santa Fe fins que, a principis del , començaren a venerar Sant Cristòfol. A mitjan , el gremi dels blanquers fou un dels més importants de Palma, ja que comptava amb 130 membres i les pells tenien tan bona fama que eren exportades a l'estranger. Entre les blanqueries destaquen la de can Gabriel Ros, can Toni Ramonell i can Cavaller, inaugurada el 1870, a instàncies de Pau Cavaller Pons. Al carrer Berard, hi havia una fàbrica d'estores anomenada La Alfombrera per la societat que la construí el 1880. Constava de planta baixa, dos pisos i terrat i fou adquirida, a la dècada de 1910, per l'empresa familiar Fills d'Antoni Juan Marroig, que es dedicava a la fabricació de fibres de cotó, llana i jute. El 1942, es constituí oficialment l'entitat Fills d'Antoni Juan Marroig i Companyia, es redui la mà d'obra especialitzada, per l'orientació turística de Mallorca, i aparegué un paral·lelisme entre el descens de l'activitat fabril i el deteriorament de la barriada. El 1973, es transformà la societat regular col·lectiva en anònima, la fabrica es mantengué inactiva i l'edifici es deteriora tant, que la xemeneia, de 28 m, veié reduïda la seva altura el 1983. Entre 1976 i 1979, l'edifici fou cedit per Bartomeu Mercadal Homar i convertit en centre cultural. miniatura|Església de Santa Fe construïda on hi hagué la segona sinagoga.Després de la mort del dictador Francisco Franco, el 1975, aquesta barriada popular i degradada es convertí en un focus de renovació cultural, social i política. El principal impulsor del moviment fou Antoni Rotger, que liderà iniciatives veïnals i culturals amb la voluntat de recuperar l'espai públic i fomentar la participació ciutadana. Una de les primeres victòries fou l'oposició al projecte de construir un gran aparcament d'autocars davant la Seu, sintetitzada en el lema «Parc sí, pàrquing no». La mobilització aconseguí que l'Ajuntament abandonàs el projecte i obrís el camí cap a la creació de l'actual Parc de la Mar. L'estiu de 1976 es constituí la Comissió de Festes de sa Calatrava, que transformà les tradicionals festes de Sant Cristòfol en un esdeveniment participatiu, innovador i reivindicatiu. La fàbrica La Alfombrera, rebatejada com a «Sa Fàbrica», esdevingué el centre neuràlgic d'una intensa activitat cultural i associativa. Des d'aquest espai s'organitzaren activitats artístiques, teatrals i musicals, però també assemblees polítiques, sindicals, ecologistes i feministes. Sa Calatrava contribuí decisivament a impulsar moviments de defensa del territori, com la protecció de sa Dragonera, i iniciatives en favor de la llibertat d'expressió, la recuperació del patrimoni i la millora dels serveis públics. Les festes del barri introduïren un model basat en la participació popular, la creativitat i la igualtat, que inspirà posteriorment moltes altres celebracions tant a Palma com a la Part Forana. També donaren origen a iniciatives com la Rua moderna i, dècades més tard, influïren en la creació de l'Orgull Llonguet. El moviment reuní nombrosos artistes, músics, actors i intel·lectuals, entre els quals destacaren Maria del Mar Bonet, Biel Majoral, Comediants, Dagoll Dagom i moltes altres figures de la cultura catalana. Quan la propietat recuperà La Alfombrera, l'activitat es traslladà a Ses Voltes, que continuà essent un important espai cultural. Amb el pas dels anys, però, la institucionalització de moltes iniciatives i la desaparició dels espais autogestionats reduïren el dinamisme original del moviment. esquerra|miniatura|Baluard del Príncep. miniatura|Teatre Municipal Xesc Forteza. A finals del s'aprovà un pla de reforma de sa Calatrava que ha millorat l'habitabilitat de molts d'edificis i la millora de molts d'espais urbans. Tanmateix, aquesta reforma a duit a principis del a una gentrificació que ha transformat profundament sa Calatrava, expulsant bona part dels antics veïns i alterant-ne la identitat popular. Tot i això, els seus protagonistes reivindiquen el llegat d'aquell moviment ciutadà, que contribuí decisivament a l'obertura democràtica, a la revitalització cultural i al desenvolupament dels moviments socials contemporanis de Mallorca.
Edificis La majoria de les vivendes són molt antigues només un 2,1% dels edificis s'han construït després de 1960 i un 89,2% són de construcció posterior al 1900, de dimensions petites i ocupació heterogènia. Compta amb un club de tercera edat i d'esplai en el Centre Eucaristic, una associació de Càritas, una llar de la tercera edat, una associació de veïnats (1976) i el Teatre Municipal Xesc Forteza (2006). Edificis d'interès són les murades del —destacant el baluard del Príncep i la punta d'en Berard—, les esglésies de Santa Fe, Sant Jeroni, Santa Clara i del Seminari Vell, la seu de la Societat Arqueològica Lul·liana —donada per l'erudit i bibliòfil Estanislau de Kotska Aguiló (1859-1917)—, can Maura, el palau del baró de Pinopar i els banys àrabs. La impremta d'Antoni M. Alcover (1862-1932) es localitzava a la barriada. Entre els personatges il·lustres destaquen el politic Antoni Maura (1853-1925), el poeta Joan Alcover (1854-1926), el pintor Llorenç Cerdà (1862-1955) i el músic Antoni Noguera (1860-1904).
Referències
Categoria:Barris de Palma