La Cort de Lleida de 1375 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Pere el Cerimoniós a Lleida l'1 de gener de 1375, inicialment per reunir-se el 25 del mateix mes. La Cort, celebrada en un context de guerra, carestia i epidèmia, tingué com un dels seus objectius principals organitzar i finançar la defensa del Principat de Catalunya després de la invasió de les companyies de l'infant Jaume IV de Mallorca.

La reunió representà també un moment important en l'evolució de la Diputació del General de Catalunya, ja que restablí el sistema de govern col·legiat format per diputats i oïdors després del període en què la institució havia estat dirigida principalment per un regent, iniciat el 1367.

Antecedents Els anys 1374 i 1375 constituïren un període especialment difícil per a Catalunya. A la carestia de cereals s'hi afegiren un nou brot de pesta, especialment virulent en algunes comarques com la Plana de Vic, i els efectes dels terratrèmols que havien afectat diverses zones del Principat des de 1373. Al mateix temps, les companyies mercenàries vinculades als conflictes de la guerra dels Cent Anys feien incursions periòdiques al territori català.

El 1374, Jaume IV de Mallorca, fill de Jaume III de Mallorca, intentà recuperar els territoris que havien format part del regne del seu pare. Les seves companyies entraren pel Rosselló i la Cerdanya i derrotaren els defensors de la frontera a Vinçà el 14 d'octubre. Durant els mesos següents recorregueren diversos territoris del Principat i arribaren fins a les proximitats de Barcelona, mentre les poblacions catalanes havien d'assumir el cost de la defensa.

La Cort de Barcelona de 1372-1373 ja havia previst recursos per a la defensa del Principat, però a la tardor de 1374 aquests s'havien pràcticament exhaurit. Pere el Cerimoniós tornà aleshores a recórrer a l'usatge Princeps namque, que comportava la mobilització general per a la defensa del territori, tot i que el servei militar fou commutat en bona part pel pagament d'un fogatge.

Quan les companyies invasores havien abandonat el territori, a finals de gener de 1375, encara quedaven importants quantitats d'aquest fogatge per recaptar. En aquest context el rei convocà la Cort de Lleida, amb l'objectiu declarat d'organitzar la defensa davant la invasió que s'havia produït i davant la possibilitat de noves entrades de companyies armades.

Finançament de la defensa El 19 de març de 1375 la Cort concedí inicialment 60.000 florins per a la defensa de Catalunya. Guillem de Guimerà i Joan Serra foren encarregats d'obtenir els diners mitjançant la venda de censals i violaris garantits amb les generalitats, o bé a través de préstecs a curt termini.

Els capítols definitius del donatiu, acordats el 26 d'abril, recordaven que els braços ja havien aportat, en diverses partides, 114.000 florins per pagar les tropes mantingudes arran de la invasió de Jaume de Mallorca. La Cort concedí aleshores 90.000 florins més: 75.000 havien de permetre mantenir 1.000 llances durant dos mesos i mig, mentre que els 15.000 restants s'havien de destinar a les estimacions de les muntures i a les despeses financeres necessàries per obtenir els diners.

Aquests 90.000 florins es repartiren entre els tres braços mitjançant un nou fogatge, calculat segons el nombre de focs. Finalment s'establí una càrrega de deu sous per foc. Formalment no es tractava d'un impost definitiu sinó d'un préstec que havia de ser retornat a les comunitats amb els ingressos de les generalitats i amb un interès anual del 10%; a la pràctica, però, obligà moltes universitats i municipis a obtenir ràpidament els diners mitjançant noves talles, censals o préstecs en plena carestia de cereals.

La Cort atorgà igualment al rei un préstec de 15.000 florins destinat a la defensa de Sardenya, garantit amb les dècimes papals que ja es trobaven en poder de la Diputació del General.

Reorganització de la Diputació del General A començament de 1375, Bernat Bussot havia deixat el càrrec de regent de la Diputació del General per esdevenir escrivà de ració del rei. El seu germà Antoni Bussot el substituí i rebé el nomenament oficial el 4 de juny, durant la celebració de la Cort.

La Cort decidí, però, abandonar el model en què l'administració central de la Diputació descansava principalment en un únic regent i restablir el govern col·legiat de tres diputats residents a Barcelona, un per cada braç. El regent no desaparegué completament, sinó que quedà vinculat especialment a la gestió i fiscalització dels comptes i havia d'actuar conjuntament amb els diputats.

El 24 de juny de 1375 foren elegits com a diputats residents:

pel Braç eclesiàstic, el bisbe de Lleida Romeu Sescomes; pel Braç militar, Joan I d'Empúries, comte d'Empúries; pel Braç reial, Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona.

Romeu Sescomes, que ja havia exercit com a diputat eclesiàstic durant la dècada anterior, ocupà la preeminència protocol·lària entre els diputats. Abans del 10 d'abril de 1376 fou substituït per Ramon Gener. Ramon Sarrovira també deixà el càrrec durant aquell mateix període i fou substituït per Jaume Fiveller.

La Cort elegí igualment tres oïdors de comptes: Pere Toló, comanador de Gardeny, pel braç eclesiàstic; Galceran de Vilarig, cavaller, pel braç militar, i Joan Serra, ciutadà de Barcelona, pel braç reial. També foren nomenats tres diputats encarregats de les mostres de tropes: Guillem de Guimerà, Ramon de Peguera i Ramon de Carcassona.

Per facilitar la recaptació del donatiu i de les generalitats, la Cort creà també nou diputats locals, distribuïts pels bisbats catalans i la vegueria de Cerdanya. Aquesta estructura territorial contribuí a consolidar una xarxa administrativa pròpia de la Diputació del General fora de Barcelona.

Disposicions institucionals i fiscals La Cort de Lleida de 1375 tingué una importància particular en la consolidació institucional de la Diputació del General. Les seves disposicions tractaren extensament les generalitats, l'autonomia de la institució en la recaptació i administració dels recursos fiscals i les facultats dels diputats i dels seus oficials.

Els capítols aprovats també limitaren la intervenció de comissaris o jutges reials especials en causes que corresponien a les jurisdiccions ordinàries. Aquestes disposicions foren recuperades repetidament per la Cort de Montsó de 1376-1377, fet que mostra la continuïtat entre les reformes acordades a Lleida i la posterior consolidació de l'organització de la Diputació.

Conseqüències La Cort havia estat convocada arran de la invasió iniciada per Jaume IV de Mallorca el 1374. Les seves companyies abandonaren finalment Catalunya i passaren a Aragó i Castella a començament de 1375. Jaume IV morí a Sòria el febrer del mateix any, de manera que desaparegué el principal aspirant a recuperar els territoris de l'antic Regne de Mallorca.

La Diputació sorgida de la Cort de Lleida tingué una durada breu. L'any següent, la Cort de Montsó de 1376-1377 procedí a una nova elecció de diputats i desenvolupà les reformes institucionals iniciades a Lleida. Amb tot, la reorganització de 1375 marcà el retorn al sistema col·legiat de diputats residents com a principal òrgan de govern de la Diputació del General.

Referències

Lleida (1375) Categoria:Història de Lleida