The Binding of Isaac: Rebirth és un videojoc roguelike d'acció-aventura del 2014 dissenyat per Edmund McMillen i desenvolupat i publicat per Nicalis. Rebirth es va publicar per a Linux, Microsoft Windows, macOS, PlayStation 4 i PlayStation Vita el novembre del 2014; per a Xbox One, New Nintendo 3DS i Wii U el juliol del 2015; per a iOS el gener del 2017, i per a Nintendo Switch el març del 2017. Les versions per a PlayStation 5 i Xbox Series X/S es van publicar el novembre del 2021.
Rebirth és un remake de The Binding of Isaac, desenvolupat per McMillen i Florian Himsl i publicat el 2011 com a aplicació d'Adobe Flash. Aquesta plataforma tenia limitacions i va dur McMillen a treballar amb Nicalis per produir Rebirth amb un motor de joc més avançat, cosa que al seu torn va permetre afegir una quantitat substancial de contingut i característiques de jugabilitat. Des de la seva publicació, Rebirth ha tingut quatre expansions: Afterbirth (2015), Afterbirth+ (2017), Repentance (2021) i Repentance+ (2024), amb més contingut de joc i modes de joc. Afterbirth+ també va afegir suport per al contingut creat pels usuaris.
Com en el The Binding of Isaac original, l'argument es basa en el relat bíblic homònim i es va inspirar en l'educació religiosa de McMillen. El jugador controla Isaac, un nen petit la mare del qual, convençuda que fa la voluntat de Déu, li pren tot el que té i el tanca a la seva habitació. Quan la mare d'Isaac està a punt de matar-lo, ell escapa cap al soterrani i combat en masmorres aleatòries de tipus roguelike. El jugador derrota monstres fent servir les llàgrimes d'Isaac com a projectils, i recull objectes que en modifiquen l'aparença, els atributs i les habilitats, cosa que pot generar combinacions molt poderoses. A diferència del seu predecessor, Rebirth té un mode multijugador limitat, que permet que un jugador addicional s'hi afegeixi; més endavant, Afterbirth i Afterbirth+ van ampliar aquesta xifra fins a tres jugadors addicionals. Repentance va afegir suport complet per al joc cooperatiu local, en què fins a quatre jugadors poden jugar com qualsevol dels personatges jugables. El suport per al joc cooperatiu en línia es va afegir el novembre del 2024 amb Repentance+.
Rebirth va rebre l'aclamació de la crítica. Els analistes en van elogiar la jugabilitat i les millores respecte del The Binding of Isaac original, però en van criticar les imatges gràfiques. Afterbirth, Afterbirth+ i Repentance també van tenir una recepció generalment favorable: els crítics en van qüestionar la dificultat, però en van elogiar el contingut afegit. El juliol del 2015, Rebirth i The Binding of Isaac havien venut més de cinc milions de còpies en conjunt. El joc és sovint considerat un dels millors roguelike de tots els temps.
L'abril de 2022, el grup de Projecte 'Ce Trencada' va traduir de manera comunitària i no oficial el joc i les cinemàtiques (que també va doblar) en català.
Jugabilitat Com l'original, The Binding of Isaac: Rebirth és un joc 2D amb vista zenital en què el jugador controla el nen Isaac, juntament amb trenta-tres altres personatges desbloquejables, mentre travessa el soterrani i altres zones, combat monstres i recull objectes. La jugabilitat es presenta en estil roguelike: els nivells es generen procedimentalment mitjançant una llavor aleatòria, i es divideixen en diverses sales independents, entre les quals hi ha almenys un combat contra un cap.
Una partida es completa derrotant un dels diferents caps finals. Com la majoria de jocs roguelike, inclou mort permanent: quan el personatge jugable mor, la partida s'acaba. Rebirth permet desar la partida en qualsevol moment. Les llavors dels mapes es poden compartir, de manera que diferents persones poden provar la mateixa disposició de masmorra. Tanmateix, les partides amb llavor no concedeixen assoliments al jugador, cosa que impedeix utilitzar llavors que facilitin aconseguir-los.
El joc es controla de manera semblant a un matamarcians multidireccional: el jugador mou el personatge amb uns controls i «dispara» llàgrimes amb uns altres; les llàgrimes són projectils que derroten els enemics. La salut del personatge jugable es representa amb un nombre de cors, dividits en meitats. El personatge pot trobar objectes que recuperen cors; altres objectes li concedeixen cors addicionals i n'augmenten la quantitat.
Al llarg de les masmorres, el jugador pot trobar bombes per fer mal als enemics i destruir obstacles; claus per obrir portes i cofres del tresor, i monedes per comprar objectes. Molts objectes afecten els atributs del personatge —com ara la velocitat i el dany i l'abast de les llàgrimes— i altres efectes de jugabilitat, com ara un personatge que flota darrere del personatge jugable i l'ajuda en combat.
Els objectes poden ser passius, i concedir efectes permanents en recollir-los, o actius, que es poden fer servir en qualsevol moment i que o bé es consumeixen quan s'utilitzen o bé es recarreguen netejant sales. El jugador pot recollir qualsevol nombre d'objectes passius, els efectes dels quals s'acumulen entre si i poden crear combinacions molt poderoses.
El jugador només pot portar un objecte actiu alhora. També pot portar un consumible, principalment cartes del tarot o píndoles amb diversos efectes, i un objecte ornamental, que funciona de manera semblant als objectes passius però es pot canviar per un altre. Cada planta conté diverses sales especials, com ara sales del tresor, botigues, combats contra minicap, sales de daus, recreatius, cambres cuirassades, planetaris i sales maleïdes.
A més d'ampliar el nombre d'objectes, monstres i tipus de sala de The Binding of Isaac —incloses sales que ocupen diverses pantalles—, Rebirth ofereix suport integrat per a controladors i permet que un segon jugador local s'afegeixi o surti de la partida en qualsevol moment. El segon jugador controla un seguidor del primer personatge jugable, amb els mateixos atributs i habilitats que aquest personatge, a canvi d'un cor del primer personatge jugable. El segon personatge no pot col·locar bombes ni portar objectes. L'expansió Repentance afegeix suport cooperatiu per a quatre jugadors, en què els jugadors addicionals controlen personatges plenament funcionals.
Argument L'argument de The Binding of Isaac: Rebirth segueix vagament el relat bíblic homònim, de manera semblant al joc original. La història del joc s'explica principalment mitjançant escenes finals que s'obtenen derrotant caps, que poden ser imatges estàtiques amb narració o animacions.
Isaac, un nen petit, viu amb la seva mare profundament religiosa en una casa petita dalt d'un turó. La mare d'Isaac sent el que creu que és la veu de Déu, que li diu que el seu fill està corromput pel pecat i que cal salvar-lo. Li pren totes les possessions, incloses les joguines i la roba, perquè creu que són agents corruptors, i més endavant el tanca a la seva habitació per protegir-lo del mal exterior. Quan rep instruccions de sacrificar el seu fill per demostrar la seva devoció, Isaac fuig per una trapa de la seva habitació.
Després d'aventurar-se per diverses plantes, Isaac combat la seva mare. Després de derrotar-la, el joc torna a mostrar Isaac a la seva habitació, on la seva mare és a punt de matar-lo amb un ganivet. Una Bíblia cau d'un prestatge i colpeja la mare d'Isaac al cap, aparentment matant-la. Isaac ho celebra, però la seva mare apareix darrere seu, viva i encara brandant el ganivet, cosa que revela que tota la seqüència havia estat imaginada.
Derrotar altres caps desbloqueja diversos finals. Aquests finals generalment insinuen que Isaac, a causa d'una culpa religiosa aclaparadora, es va tancar dins d'un cofre de joguines i va morir per asfíxia, i que els esdeveniments del joc són una al·lucinació.
Expansions Les expansions del joc afegeixen diversos finals més. Aquests amplien el rerefons d'Isaac: el seu pare va abandonar la família i la seva mare n'ha estat abusant. En el final definitiu, Isaac ascendeix al cel mentre la seva vida li passa davant dels ulls. Tanmateix, el narrador, a qui Isaac es refereix com el seu pare, intervé. El narrador pregunta si Isaac vol canviar la història, i Isaac hi accedeix. Aleshores el narrador comença a explicar una nova història, protagonitzada per Isaac i tots dos progenitors.
Desenvolupament The Binding of Isaac va ser desenvolupat per Edmund McMillen i Florian Himsl el 2011 durant una game jam, després d'haver completat Super Meat Boy, el joc anterior de McMillen. Com que Super Meat Boy havia tingut èxit, a McMillen no li preocupava fer un joc popular; volia crear un joc que combinés l'enfocament de masmorres amb vista zenital de The Legend of Zelda amb el gènere roguelike, embolcallat amb una al·legoria religiosa inspirada en la seva educació. Van utilitzar Adobe Flash, perquè els permetia desenvolupar el joc ràpidament. McMillen va publicar el joc discretament a Steam per a PC, on inesperadament es va fer molt popular. Amb la voluntat d'ampliar el joc, McMillen i Himsl van descobrir limitacions de Flash que feien difícil una expansió. Tot i que van poder incorporar més contingut amb l'expansió Wrath of the Lamb, McMillen va haver d'abandonar una segona expansió a causa d'aquestes limitacions.
Després de la publicació de The Binding of Isaac, Tyrone Rodriguez, de Nicalis —un estudi de desenvolupament i publicació que havia ajudat a portar a consoles els jocs de PC Cave Story i VVVVVV—, es va posar en contacte amb McMillen. Rodriguez va oferir els serveis de Nicalis per ajudar a portar The Binding of Isaac a consoles. McMillen hi estava interessat, però va exigir que recreessin el joc fora de Flash per incorporar-hi el contingut addicional que havia hagut de deixar de banda i corregir errors addicionals trobats des de la publicació. També va demanar quedar al marge de la part empresarial del llançament del joc —després de les seves experiències negatives tractant qüestions de negoci amb Super Meat Boy—, i Rodriguez hi va accedir. Rebirth es va anunciar el novembre del 2012 com una versió per a consoles de The Binding of Isaac, amb plans per millorar-ne els gràfics amb colors de 16 bits i incorporar-hi el contingut nou i el material previst originalment per a la segona expansió. També s'hi afegiria joc cooperatiu local, però McMillen va dir que no podien incorporar-hi joc cooperatiu en línia perquè això allargaria dràsticament el temps de desenvolupament.
McMillen volia refer tot el joc, especialment els gràfics, que va qualificar d'«horror visual». Després de fer una enquesta als jugadors sobre quin estil artístic s'havia d'utilitzar per al remake, McMillen i Nicalis van incorporar artistes per millorar els recursos originals en el nou estil i van començar a treballar en el nou contingut. McMillen va encarregar una nova banda sonora per al remake a Matthias Bossi i Jon Evans.
Llançament