Golden Sun: The Lost AgeEn japonès: 黄金の太陽 失われし時代; Hepburn: Ōgon no Taiyō: Ushinawareshi Toki. és un videojoc de rol del 2002 per a Game Boy Advance, desenvolupat per Camelot Software Planning i publicat per Nintendo. És la segona entrega de la sèrie Golden Sun i es va publicar el 28 de juny de 2002 al Japó, i el 2003 a Nord-amèrica i Europa.
Ambientat després dels esdeveniments del joc anterior, The Lost Age posa el jugador en el paper dels antagonistes del primer joc, principalment des de la perspectiva dels «adeptes» Felix i els seus aliats, dotats d'habilitats màgiques, mentre intenten restaurar el poder de l'alquímia al món de Weyard. Durant el viatge, el jugador utilitza la Psienergia per derrotar enemics i descobrir noves ubicacions, ajudar poblacions locals i trobar djinns elementals que augmenten els poders dels personatges. Els jugadors poden transferir els seus personatges i objectes de Golden Sun a The Lost Age mitjançant un sistema de contrasenyes o un Game Link Cable, i són recompensats per completar tots dos jocs del tot.
En el moment del llançament, The Lost Age va tenir una rebuda positiva per part de la crítica i el públic. IGN el va classificar com el vuitè millor títol de Game Boy Advance del 2003 i com el 22è millor joc de Game Boy Advance de tots els temps. Va vendre més de 680.000 unitats. Posteriorment va tenir una tercera entrega, titulada Dark Dawn, publicada el 2010 i ambientada trenta anys després dels dos primers jocs.
Com el seu predecessor, The Lost Age es va reeditar per al servei Virtual Console de Wii U a través de la Nintendo eShop. Va estar disponible primer al Japó el 23 de juliol de 2014, i més endavant a Nord-amèrica i a les regions PAL. Juntament amb Golden Sun, es va publicar al servei Nintendo Classics el 17 de gener de 2024.
El febrer de 2018, el traductor independent jueghje va traduir de manera comunitària i no oficial el joc en català.
Jugabilitat The Lost Age segueix la mateixa fórmula tradicional de videojoc de rol que Golden Sun. Els jugadors controlen un repartiment de personatges mentre viatgen per un món de fantasia, interactuen amb altres personatges, combaten monstres, obtenen encanteris i equipament, i participen en una narració construïda i predefinida. Tot i que moltes de les accions que duu a terme el jugador són obligatòries i centrals per a la història, The Lost Age li permet completar molts objectius en l'ordre que triï. A més, les visites a ubicacions anteriors per fer avançar elements de la història i completar objectius de jugabilitat tenen més importància que en el joc anterior. La major part de la jugabilitat fora del combat té lloc al món exterior del joc o dins de masmorres, coves i altres indrets amb trencaclosques integrats en el seu disseny.
A diferència del joc original, en què el món exterior s'explorava a peu excepte per un breu trajecte no navegable en vaixell, una gran part de la jugabilitat de The Lost Age consisteix a navegar amb un vaixell màgic per un gran mar i visitar continents i illes. Per completar els trencaclosques, els jugadors han d'empènyer pilars per construir camins transitables entre zones elevades, escalar o baixar penya-segats, o obtenir un objecte especial per progressar en la història i en el món del joc. Molts d'aquests trencaclosques giren al voltant de l'ús de la Psienergia, cosa que obliga el jugador a trobar objectes que concedeixen al portador noves formes de Psienergia per dur a terme tasques. Obtenir nous encanteris de Psienergia dona als jugadors accés a noves ubicacions i secrets amagats dins del món del joc.
A banda del combat, els encanteris de Psienergia també s'utilitzen àmpliament en trencaclosques i exploració. Alguns tipus de Psienergia només es poden utilitzar en combat o bé al món exterior i en situacions sense combat. Altres tipus de Psienergia es poden fer servir en totes dues situacions; per exemple, l'encanteri «Frost» es pot utilitzar per fer mal als enemics en combat o per transformar bassals d'aigua en pilars allargats de gel com a part dels trencaclosques. El jugador obté més encanteris de Psienergia a mesura que avança el joc, ja sigui pujant de nivell o bé adquirint i equipant o utilitzant objectes especials. Amb cada encanteri de Psienergia «d'utilitat», el grup obté accés a més ubicacions i secrets amagats dins del món del joc. Els jugadors han de tornar a ubicacions anteriors per completar trencaclosques que abans no podien resoldre perquè els faltaven determinats encanteris de Psienergia.
Combat The Lost Age conté tant encontres aleatoris amb monstres com combats obligatoris que fan avançar la història. Quan comença un combat, apareix una pantalla separada en què el grup enemic és al costat oposat i el grup del jugador és al costat de batalla. Mentre es desenvolupa el combat, els personatges i el fons giren i canvien de posició amb un efecte pseudo-3D.
En combat, el jugador ha de derrotar tots els enemics utilitzant atacs directes amb armes, encanteris ofensius de Psienergia i altres formes de causar dany, mentre manté viu el grup amb objectes i Psienergia de suport que restauren vida i augmenten la defensa. Si tots els personatges del jugador són derrotats perquè els seus punts de vida arriben a zero, el grup és retornat a l'últim poble visitat pel jugador i perd diners. Completar un combat amb èxit concedeix punts d'experiència, monedes i, ocasionalment, objectes rars. A més del joc principal, també hi ha un mode de combat competitiu accessible des del menú, en què els jugadors poden inscriure els seus equips en una arena per combatre enemics controlats per la CPU o altres jugadors.
Sistema de djinns Una de les principals característiques de jugabilitat de la sèrie Golden Sun són unes criatures elementals anomenades djinns —en singular, djinni—, que es poden trobar al llarg del joc i de les quals The Lost Age afegeix nous tipus. Sense comptar els que només es poden trobar al Golden Sun original, hi ha onze djinns per a cadascun dels quatre elements, que es poden assignar a cada personatge. Els djinns formen la base del sistema de millora d'estadístiques del joc i, quan s'assignen, modifiquen les classes dels personatges, n'augmenten el màxim de punts de vida, punts de Psienergia i altres estadístiques, i alteren la Psienergia que poden utilitzar. Els djinns també es poden utilitzar per atacar directament un oponent; un cop utilitzats, deixen de contribuir a la classe d'un personatge, però es poden fer servir per atacar un enemic invocant un esperit elemental poderós. Aquest és el mètode d'atac més potent i també el més arriscat, ja que requereix que els djinns estiguin en espera i, per tant, no puguin reforçar les estadístiques del personatge al qual estan equipats. Quan un djinni en espera s'utilitza en una seqüència d'invocació, ha de recuperar-se durant diversos torns abans de tornar a la posició assignada d'un personatge. Tanmateix, durant el combat es produeix un increment posterior en l'afinitat de l'element de l'atac del personatge.
Sinopsi Personatges i ambientació Durant la major part del joc, el jugador controla quatre personatges. El protagonista principal és Felix, un adepte de Venus de divuit anys procedent del poble de Vale que havia estat un antiheroi a Golden Sun. La seva germana petita, Jenna, una adepta de Mart de disset anys de Vale, i Sheba, una adepta de Júpiter de catorze anys, així com l'ancià i perspicaç erudit Kraden, són ostatges que Felix es va veure obligat a endur-se amb els seus mestres, ara morts, els guerrers adeptes de Mart Saturos i Menardi, que havien estat els antagonistes del joc anterior. Al joc, el jugador controla Felix mentre intenta completar l'objectiu original de Saturos i Menardi: restaurar l'alquímia al món de Weyard. Al començament se'ls uneix Piers, un misteriós jove adepte de Mercuri, el vaixell del qual Felix i el seu grup utilitzen per explorar el món al llarg del viatge.
Diversos grups de personatges actuen com a antagonistes a The Lost Age. Felix s'enfronta als herois del Golden Sun original, liderats pel guerrer adepte de Venus Isaac, que el persegueixen per Weyard convençuts que l'alquímia podria destruir el món si fos alliberada. Un dels companys originals de Saturos, el poderós i enigmàtic adepte de Mercuri Alex, s'alia amb Karst i Agatio, uns guerrers adeptes de Mart poderosos i imponents; Karst és la germana petita de Menardi.
Com Golden Sun, The Lost Age té lloc al món de Weyard.
Argument El grup d'Isaac ha matat Saturos i Menardi, però aquests han aconseguit activar dos dels quatre fars elementals situats arreu de Weyard. Felix, company de Saturos, pren la resta del seu grup i emprèn el seu propi viatge per completar l'objectiu original de Saturos i activar els dos fars restants, ja que encendre'ls tots quatre restaurarà l'alquímia a Weyard. L'acompanyen la seva germana Jenna, Sheba, l'adepta de Júpiter que havia estat segrestada prèviament per Saturos, i l'erudit Kraden. El grup busca un vaixell per travessar cap a la meitat occidental de Weyard i s'assabenta de l'existència d'un home anomenat Piers, acusat falsament de pirateria i propietari d'un vaixell que poden utilitzar. Després que Felix i el seu grup netegin el seu nom, Piers accepta unir-s'hi. Mentrestant, el grup d'Isaac continua perseguint-los. El grup també descobreix que el seu antic company Alex s'ha aliat amb Karst, la germana petita de Menardi, i el seu company Agatio per assegurar-se que Felix segueixi endavant.
El grup de Felix aconsegueix accedir a la llar de Piers, la llegendària i aïllada societat de Lemúria, semblant a l'Atlàntida, situada molt lluny a l'oceà. Després de reunir-se amb Hydros, l'antic rei de Lemúria, s'assabenten de la veritable naturalesa de l'alquímia: és el sosteniment de la força vital de Weyard, i la seva absència ha fet que els continents del món disminueixin de mida i que parts del món s'enfonsin en l'abisme. Sabent que restaurar l'alquímia salvarà el món, Felix travessa el mar per activar el far de Júpiter. Tanmateix, quan el grup d'Isaac entra al far, Karst i Agatio els embosquen i els atrapen. Felix rescata Isaac, però Karst i Agatio escapen amb l'Estrella de Mart, que abans era en possessió d'Isaac.
Felix aconsegueix explicar a Isaac per què alliberar l'alquímia és necessari per a tothom, i que Saturos i Menardi pretenien fer-ho per garantir la supervivència de la seva colònia natal, Prox, situada al nord llunyà, prop del far de Mart. També revela que els seus pares i el pare d'Isaac són vius i estan retinguts com a ostatges a Prox per forçar la cooperació inicial de Felix. Isaac i els seus companys accepten ajudar Felix, i el grup parteix cap al nord per activar el far de Mart.
El grup descobreix que Karst i Agatio han estat transformats en dracs sense consciència i es veu obligat a derrotar-los; abans de sucumbir a les ferides, tots dos retornen l'Estrella de Mart. Quan arriben al cim de la torre, el Savi, l'entitat que originalment havia encarregat a Isaac impedir que es trenqués el segell de l'alquímia, s'hi enfronta. El Savi els adverteix que la humanitat podria destruir Weyard si posseís un poder com aquell; quan Isaac insisteix a trencar el segell malgrat tot, el Savi invoca un drac gegant de tres caps perquè el grup hi combati, però es revela que el drac és en realitat el pare d'Isaac i els pares de Felix i Jenna fusionats pel Savi per posar a prova la determinació del grup. Després de derrotar el drac, el grup d'adeptes completa el seu objectiu i activa el far de Mart.