Indiana Jones and the Last Crusade: The Graphic Adventure és un videojoc d'aventura gràfica publicat el 1989 per Lucasfilm Games, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula homònima. Va ser el tercer joc que va utilitzar el motor SCUMM. El joc es va publicar per a MS-DOS, Amiga i Atari ST el juliol de 1989, i posteriorment per a Mac OS, FM Towns i Commodore CDTV. El 8 de juliol de 2009 també es va publicar a Steam.

El juny del 2023, el grup de Projecte Ce Trencada va elaborar una traducció comunitària i no oficial del joc en català (així com el Dietari del Greal que acompanyava el joc original) i va ser reconeguda de manera nativa per ScummVM des de la versió 2026.1.0.

Jugabilitat The Last Crusade va ampliar l'estructura tradicional dels jocs d'aventura de Lucasfilm Games incorporant un sistema de puntuació flexible, anomenat IQ o «Indy Quotient», i permetent completar el joc de diverses maneres. El sistema de puntuació era similar al de les aventures gràfiques de Sierra, però, quan es reiniciava o es restaurava la partida, la puntuació total d'IQ acumulada en partides anteriors es mantenia. L'única manera d'assolir la puntuació màxima de 800 punts era trobar solucions alternatives als trencaclosques, com ara lluitar contra un guàrdia en comptes d'evitar-lo. Aquest sistema contrarestava una crítica habitual als jocs d'aventura, segons la qual, si només hi ha una manera d'acabar el joc, no tenen valor de rejugabilitat. També ajudava a fer el joc atractiu per a diversos tipus de jugadors. Algunes de les lluites alternatives, com la que té lloc amb l'assistent del zepelí, eren molt difícils de superar, de manera que aconseguir la puntuació màxima d'IQ era especialment complicat.

Les primeres versions del joc incloïen una rèplica del dietari del Greal d'Henry Jones. Tot i que era molt diferent de la versió de la pel·lícula, oferia informació de rerefons sobre la joventut d'Indy i la vida d'Henry. El dietari també era necessari per resoldre trencaclosques cap al final del joc, sobretot per identificar el veritable Greal. Les versions posteriors del joc incloïen una versió escurçada del dietari.

Argument L'argument segueix de prop la pel·lícula Indiana Jones and the Last Crusade i n'amplia alguns elements. Al començament del joc, Indiana Jones ha tornat a la universitat després de recuperar la creu de Coronado. Allà se li acosta l'empresari Walter Donovan, que li parla del Sant Greal i de la desaparició del pare d'Indy.

Indy viatja després a diversos llocs que apareixen a la pel·lícula, com Venècia i les catacumbes, després de conèixer l'arqueòloga Elsa Schneider. Durant la investigació, troba el seu pare empresonat al castell de Brunwald, després de travessar passadissos laberíntics i de lluitar contra guàrdies o evitar-los. A continuació es revela el doble joc d'Elsa, que roba el dietari del Greal a Indy. Després d'escapar, pare i fill passen per Berlín per recuperar el dietari i tenen una breu trobada amb Adolf Hitler. Més endavant arriben a un aeroport, des d'on intenten arribar a la vall de la Lluna Creixent en zepelí o en biplà. El joc inclou diverses escenes d'acció, amb baralles a cops de puny i una seqüència de biplà sobre Europa mentre són perseguits per avions nazis.

Diversos elements importants de la pel·lícula, com la Germandat del Greal, l'amic d'Indy Sallah, la persecució aquàtica de Venècia i les escenes de batalla al desert, no es van incloure al joc, tret de petites referències amagades.

Desenvolupament El joc es va publicar el maig de 1989, simultàniament amb la pel·lícula. Estava disponible per a DOS, Amiga, Atari ST i Mac OS. Posteriorment es va publicar una versió en CD-ROM per a FM Towns, amb gràfics de 256 colors i banda sonora en CD Audio, així com una versió VGA per a PC. Moltes de les escenes exclusives del joc van ser concebudes per George Lucas i Steven Spielberg durant la creació de la pel·lícula. The Last Crusade també va ser el primer joc de Lucasfilm que va incloure els verbs «Look» i «Talk». En diverses situacions, aquest darrer iniciava un sistema de diàleg primitiu en què el jugador podia triar una de diverses frases. Aquest sistema es va desenvolupar plenament a The Secret of Monkey Island i es va mantenir en totes les aventures posteriors de LucasArts, amb l'excepció de Loom.

Rebuda La revista britànica Computer and Video Games va donar a la versió de PC una puntuació del 91%, en va elogiar els gràfics, el so i la jugabilitat, i el va descriure com una brillant adaptació cinematogràfica i un joc excel·lent per si mateix. El 1989, Dragon li va donar cinc estrelles sobre cinc. El joc va ser classificat com el 28è millor joc de tots els temps per Amiga Power. Charles Ardai, de Computer Gaming World, en va fer una crítica positiva, destacant-ne les qualitats cinematogràfiques i els trencaclosques ben dissenyats. La secció de ressenyes retro de Game Informer li va donar una puntuació de nou sobre deu.

Segons Hal Barwood, The Last Crusade va esdevenir un èxit considerable. Va ser el joc més venut de Lucasfilm en el moment del seu llançament, amb més de 250.000 còpies venudes.

El 1991, PC Format va incloure The Last Crusade a la seva llista dels cinquanta millors jocs d'ordinador de tots els temps. Els editors van escriure que Indy havia estat recreat a la pantalla de l'ordinador de manera tan impressionant com a la gran pantalla.

Llegat Una segona aventura gràfica d'Indiana Jones, Indiana Jones and the Fate of Atlantis, es va publicar el 1992.

Dos suposats successors de Fate of Atlantis, Iron Phoenix i The Spear of Destiny, van ser cancel·lats. Tots dos van ser adaptats posteriorment en forma de còmic.

Referències

Categoria:Videojocs del 1989 Categoria:Videojocs de LucasArts Categoria:Videojocs per a DOS Categoria:Videojocs per a Mac OS Categoria:Videojocs en català