El Daihatsu Boon (ダイハツ・ブーン, Daihatsu Būn) és un automòbil urbà produït pel fabricant d'automòbils japonès Daihatsu entre els anys 2004 i 2023. També, com a OEM, ha estat comercialitzat per Toyota com a Toyota Passo (トヨタ・パッソ, Toyota Passo) per la xarxa de concessionaris Corolla Store.

Fora del Japó, la primera i segona generació del Boon van ser venudes com la segona i la tercera generació del Daihatsu Sirion. Així, la primera generació del Sirion va ser el Daihatsu Storia (el predecessor del Boon) al Japó. També ha estat comercialitzat com a Subaru Justy.

Segons Daihatsu, el nom "Boon" deriva de la paraula homònima anglesa i també s'inspira en el so dels nens japonesos quan imiten el so d'un cotxe. Pel que fa a "Passo", és el mot italià per dir "passa"; d'acord amb Toyota, en nom convergeix la imatge d'un cotxe casual i proper.

Primera generació (2004-2010) miniatura|esquerra|Boon 1.3 CX miniatura|Boon 1.0 CL miniatura|Boon X4 miniatura|Motor Toyota K3-VE (1.3) en un Boon El procés de desenvolupament per a la primera generació del Daihatsu Boon fou liderat per l'enginyer en cap Tetsuya Tada. Per al mercat domèstic japonès, el Boon podia equipar dos motors: un tricilíndric de 996 centímetres cúbics (1.0) o un quadricilíndric de 1.298 cc (1.3). La major diferència entre el Boon i Sirion, el seu bessó europeu, era la ubicació del canvi de marxes automàtic i del fre de ma; ambdós models van ser oferits amb tracció al davant o tracció a les quatre rodes (4WD). Una versió amb motor qudricilíndric de 936 cc i amb tracció a les quatre rodes fou llançada al mercat japonès com a Boon X4, hereva del Daihatsu Storia X4.

El Boon fou dissenyat per satisfer els gustos europeus, amb una aparença més gran i robusta i una massa total de vora els 940 quilograms (kg). Amb els seients posteriors abatuts, la capacitat de càrrega del Boon augmentava dels 225 litres fins els 630 l.

El 25 de maig de 2005, la filial malàisia de Daihatsu, Perodua, llançà la seva pròpia versió amb llicència del Boon amb el nom de Perodua Myvi. El Myvi fou el cotxe més venut de la marca a Malàisia entre els anys 2006 i 2009, sent exportat també a Brunei, Singapur i el Regne Unit. Al Saló de l'Automòbil de Frankfurt de 2007, es va presentar un OEM del Boon anomenat Subaru Justy.

El 25 de desembre de 2006 el model va rebre una actualització, que arribà al mercat europeu l'any 2007. Un any després, el 25 de desembre de 2008, Daihatsu llançà al mercat un monovolum de set places basat en el Boon anomenat Daihatsu Boon Luminas.

Al desembre de 2009 finalitzà la producció del Boon X4. Un mes després, al gener de 2010 finalitzà la producció de tota la primera generació del Daihatsu Boon, continuant les vendes fins al febrer del mateix any, quan va arribar la segona generació del model. No obstant això i com que al mercat exterior (incloent-hi Europa) no es va comercialitzar la segona generació del Boon, la primera generació va continuar venent-se fins a l'any 2015.

Segona generació (2010-2016) miniatura|esquerra|Toyota Passo +Hana miniatura|Boon II primera sèrie (2010-2014) miniatura|Vista posterior del Boon II miniatura|Boon CL segona sèrie (2014-2016) La segona generació del Daihatsu Boon va ser llançada al Japó el 15 de febrer de 2010, juntament amb el seu bessó, el Toyota Passo. Els noms en codi d'aquesta generació van ser M600 pels Daihatsu i AC30 pels Toyota. El Boon va ser dissenyat per Hideo Miwa, Jirō Matsueda i Yukinobu Morioka. Els graus o nivells d'equipament del model Daihatsu eren CL, CL Limited i CX.https://www.goo-net.com/catalog/DAIHATSU/BOON/

A més, Toyota va llançar una versió millor equipada anomenada +Hana, amb un frontis redissenyat i amb manetes i miralls retrovisors en color daurat xampany; aquesta versió no tenia equivalent a Daihatsu.

Quant a la motorització d'aquesta segona generació, hi ha el mateix motor DOHC tricilíndric de 996 centímetres cúbics (1.0) i un quadricilíndric de 1.329 cc (1.3), aquest darrer només disponible a l'acabat CX i retirat poc després, al 2012. Com a transmissió, només existia l'única opció d'una CVT. Com és costum a tots els automòbils japonesos, el Boon podia equipar tracció al davant o tracció a les quatre rodes (4WD).

Pel que fa al mercat d'exportació, aquesta generació no fou comercialitzada a Europa, tot i que si a alguns mercats de l'ASEAN. Així, el 17 de juny de 2011, es va presentar la segona generació del Perodua Myvi, basat en la segona generació del Boon. A Indonèsia, aquesta generació fou comercialitzada com la tercera del Daihatsu Sirion a partir del 23 de juliol de 2011.

El 14 d'abril de 2014 el model va rebre un redisseny i actualització per part del dissenyador Taizō Doi. L'actualització va consistir en diversos canvis mecànics, com ara la introducció d'un sistema de parada i arrencada que millorà les xifres de consum, i estètics, com ara el canvi de graella frontal, els fars i l'interior.

La producció de la segona generació del Daihatsu Boon (i del Toyota Passo) va arribar a la fi al març de 2016, tot i que la comercialització va continuar fins l'abril del mateix any, quan donà pas a la tercera generació del Boon.

Tercera generació (2016-2023) miniatura|esquerra|Boon X SA III, versió bàsica miniatura|Vista posterior d'un Boon X miniatura|Boon CILQ (2018-2023) miniatura|Boon STYLE (2018-2023) La tercera generació del Daihatsu Boon (i el seu bessó, el Toyota Passo) fou llançada al mercat japonès el 12 d'abril de 2016. La tercera, i fins al moment última, generació del Boon és l'única que no s'ha comercialitzat fora del Japó.

A més de la versió bàsica, hi fou presentada una de més luxosa anomenada Boon CILQ, la qual equipava uns fars exclusius, una graella frontal en forma d'òval, intermitents als miralls retrovisors i detalls estètics cromats. Aquesta versió fou comercialitzada per Toyota amb el nom de Passo Moda, esdevenint la successora del Passo +Hana. Quant als graus o nivells d'equipament del model Daihatsu, eren X, L i CILQ.

Pel que fa a la motorització de la tercera generació del Boon, aquesta incorpora com a única opció el mateix motor tricilíndric de 996 centímetres cúbics (1.0) i 69 cv de la primera i segona generació, amb una caixa automàtica CVT. Com a les anteriors generacions i a la resta de la gamma Daihatsu, el Boon pot equipar tracció al davant (2WD) o tracció a les quatre rodes (4WD).

Tant el Boon com el Passo van rebre una actualització i redisseny el 10 d'octubre de 2018, juntament amb la introducció de la nova versió STYLE del Boon. Així, el model ara incorpora un perfeccionat sistema de prevenció de col·lisions anomenat Smart Assist III, el qual pot detectar vianants, vehicles i altres obstacles. Quant al redisseny del model i les variants CILQ i STYLE, aquestes van rebre una graella frontal encara més gran i el pilar C, abans recobert de plàstic mate, va ser canviat per un recobriment de plàstica lacat, tot i que a la versió bàsica continuà el plàstic mate amb quatre barres horitzontals.

L'1 de desembre de 2023 finalitzà la producció de la tercera generació del Daihatsu Boon, així com la del Passo. Només 10 dies després, Daihatsu posà fi a la comercialització del model i al setembre passat d'aquell any ja ho havia fet Toyota. Sense un reemplaçament pròpiament dit per a l'espai de vehicle urbà, el Boon va ser substituït a la gamma Daihatsu pel Daihatsu Thor (fet sobre la mateixa plataforma) i el Daihatsu Rocky, ambdós del mateix tamany aproxiamadament que el Boon però llançats abans.

Referències

Boon