Una economia verda és una economia que té com a objectiu reduir els riscos ambientals i les escassetats ecològiques, i que busca el desenvolupament sostenible sense degradar el medi ambient. Està estretament relacionada amb l'economia ecològica, però té un enfocament més políticament aplicat. Segons el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), "per ser verda, una economia no només ha de ser eficient, sinó també justa. La justícia implica reconèixer les dimensions d'equitat globals i nacionals, especialment per assegurar una transició justa cap a una economia baixa en carboni, eficient en l'ús dels recursos i socialment inclusiva".UNEP, 2011, Towards a Green Economy: Pathways to Sustainable Development and Poverty Eradication, www.unep.org/greeneconomy
Una característica que el distingeix dels règims econòmics anteriors és la valoració directa del capital natural i els serveis ecològics com a posseïdors de valor econòmic i un règim de comptabilitat de costos complet en què els costos externalitzats a la societat a través dels ecosistemes es rastregen de manera fiable fins a l'entitat que causa el dany o negligeix un actiu i es comptabilitzen com a passius de la mateixa.Runnals, D. (2011) "Environment and economy: joined at the hip or just strange bedfellows?". S.A.P.I.EN.S. 4 (1)
Les pràctiques d'adhesius verds i etiquetes ecològiques han emergit com a indicadors de respecte pel medi ambient i desenvolupament sostenible davant els consumidors. Moltes indústries estan començant a adoptar aquests estàndards com a manera de promoure les seves pràctiques ecològiques en una economia globalitzada. També coneguts com a estàndards de sostenibilitat, aquests estàndards són normes especials per garantir que els productes comprats no perjudiquin el medi ambient ni les persones que els fabriquen. El nombre d'aquests estàndards ha augmentat en els darrers anys i ara contribueixen a construir una nova economia més verda. Tanmateix, la seva eficàcia sovint es veu limitada per una aplicació inconsistent, la manca d'alineació global i la insuficiència d'incentius per al compliment. Se centren en sectors econòmics com la silvicultura, l'agricultura, la mineria o la pesca, entre d'altres; es concentren en factors ambientals com la protecció de les fonts d'aigua i la biodiversitat, o la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle; donen suport a la protecció social i els drets dels treballadors ; i se centren en parts específiques dels processos de producció.
Definició Karl Burkart va definir una economia verda com basada en sis sectors principals: Insereix un paràgraf
Energia renovable edificis verds transport sostenible Gestió de l'aigua Gestió de residus Gestió del territori La Cambra de Comerç Internacional (CCI), que representa les empreses globals, defineix l'economia verda com "una economia en què el creixement econòmic i la responsabilitat ambiental treballen junts de manera que es reforcen mútuament alhora que donen suport al progrés del desenvolupament social".UNDESA, (2012). A guidebook to the Green Economy.
El 2012, la Full de ruta de l'economia verda de l'ICC va destacar el paper de les empreses a l'hora d'aportar solucions als reptes globals i va establir 10 condicions relacionades amb les empreses i l'acció col·laborativa per a una transició cap a una economia verda: Insereix un paràgraf
Mercats oberts i competitius Mètriques, comptabilitat i informes Finances i inversió Consciència Enfocament del cicle de vida Eficiència de recursos i desacoblament Ocupació Educació i habilitats Governança i col·laboració Política integrada i presa de decisions
L'economia verda està estretament relacionada amb l'economia blava, que aplica principis de sostenibilitat a l'ús dels recursos oceànics, marins i costaners. Mentre que l'economia verda es preocupa principalment per les activitats terrestres, l'economia blava se centra en el medi marí.
Finances i inversió L'Informe sobre l'economia verda del PNUMA del 2011 informa que "segons els estudis existents, la demanda anual de finançament per a l'ecologització de l'economia mundial es va estimar entre 1,05 i 2,59 bilions de dòlars EUA. Per posar aquesta demanda en perspectiva, és aproximadament una dècima part de la inversió mundial total anual, mesurada per la formació bruta de capital mundial".UNEP, 2011, Towards a Green Economy: Pathways to Sustainable Development and Poverty Eradication, www.unep.org/greeneconomy
A la COP26, el Banc Europeu d'Inversions va anunciar un conjunt de principis comuns per a una transició justa acordats amb els bancs multilaterals de desenvolupament, que també s'alineen amb l'Acord de París. Els principis es refereixen a centrar el finançament en la transició cap a economies amb zero emissions netes de carboni, tenint en compte els efectes socioeconòmics, juntament amb la participació política i els plans d'inclusió i igualtat de gènere, tot amb l'objectiu d'aconseguir una transformació econòmica a llarg termini.
El Banc Africà de Desenvolupament, el Banc Asiàtic de Desenvolupament, el Banc Islàmic de Desenvolupament, el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa, el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures, el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament, el Nou Banc de Desenvolupament i el Banc Interamericà de Desenvolupament són alguns dels bancs multilaterals de desenvolupament que s'han compromès a defensar els principis de la mitigació del canvi climàtic i una transició justa. El Grup del Banc Mundial també hi va contribuir.
Creixement verd El creixement verd és un concepte de la teoria econòmica i de l'elaboració de polítiques que s'utilitza per descriure vies de creixement econòmic ambientalment sostenibles. El terme va ser encunyat el 2005 pel sud-coreà Rae Kwon Chung, director de l'UNESCAP. Es basa en la premissa que, mentre el creixement econòmic continuï sent un objectiu predominant, cal desvincular aquest creixement de l'ús de recursos i dels impactes ambientals negatius. Així doncs, el creixement verd està estretament relacionat amb els conceptes d'economia verda i de desenvolupament sostenible o baix en carboni. Un dels principals motors del creixement verd és la transició cap a sistemes energètics sostenibles. Els defensors de les polítiques de creixement verd argumenten que unes polítiques verdes ben implementades poden generar oportunitats laborals en sectors com ara les energies renovables, l'agricultura verda o la silvicultura sostenible.
Aproximadament el 57% de les empreses que van respondre a una enquesta inverteixen en eficiència energètica, el 64% en la reducció i el reciclatge d'escombraries i el 32% en noves indústries i tecnologies menys contaminants. Aproximadament el 40% de les empreses van fer inversions en eficiència energètica el 2021.
Mesures ecològiques La mesura de la producció i el progrés econòmic es fa mitjançant l'ús d'indicadors d'índexs econòmics. Els índexs verds van sorgir de la necessitat de mesurar l'impacte ecològic humà, sectors d'eficiència com el transport, l'energia, els edificis i el turisme, així com els fluxos d'inversió dirigits a àrees com les energies renovables i la innovació en tecnologies netes.
L'Índex de Ciutats Green Score 2016-2022 és un estudi en curs que mesura l'impacte antropogènic que l'activitat humana té sobre la natura. L'Índex d'Economia Verda Global™ (GGEI) 2010-2018, publicat per la consultora Dual Citizen LLC, ja va per la seva sisena edició. Mesura el rendiment econòmic verd i les percepcions que se'n tenen en 130 països al llarg de quatre dimensions principals: lideratge i canvi climàtic, sectors d'eficiència, mercats i inversió, i medi ambient. El projecte Circles of Sustainability del 2009 al 2013 va puntuar 5 ciutats en 5 països diferents. Índex de Ciutats Verdes 2009-2012 Un estudi global encarregat per Siemens
Les mesures de la petjada ecològica són una manera de mesurar l'impacte antropogènic i són un altre estàndard utilitzat pels governs municipals.
Problemes d'energia verda Les economies verdes requereixen una transició cap a la generació d'energia verda basada en energies renovables per substituir els combustibles fòssils, així com la conservació de l'energia i un ús eficient de l'energia. Les energies renovables, com l'energia solar i l'energia eòlica, podrien eliminar l'ús de combustibles fòssils per a l'electricitat el 2035 i substituir completament l'ús de combustibles fòssils el 2050.
La incapacitat del mercat de respondre a les necessitats de protecció del medi ambient i del clima es pot atribuir als elevats costos externs i als elevats costos inicials de recerca, desenvolupament i comercialització de fonts d'energia verda i productes verds.(Reinhardt, 1999; King and Lenox, 2002; Wagner, 203; Wagner, et al., 2005) L'economia verda pot necessitar subvencions governamentals com a incentius de mercat per motivar les empreses a invertir i produir productes i serveis verds. La Llei alemanya d'energies renovables, les legislacions de molts altres estats membres de la Unió Europea i la Llei americana de recuperació i reinversió del 2009, totes proporcionen aquests incentius de mercat. Tanmateix, altres expertsAmory Lovins, Hunter Lovins, and Paul Hawken, authors of Natural Capitalism: Creating the Next Industrial Revolution, and Jay Conrad Levinson and Shel Horowitz, authors of Guerrilla Marketing Goes Green argumenten que les estratègies verdes poden ser molt rendibles per a les empreses que entenen l'argument comercial de la sostenibilitat i poden comercialitzar productes i serveis ecològics més enllà del consumidor ecològic tradicional.
Als Estats Units, semblava que la indústria nuclear estava arribant a la seva fi a mitjans dels anys noranta. Fins al 2013, no s'havien construït noves instal·lacions nuclears des del 1977. Una de les raons va ser la dependència econòmica de les fonts d'energia basades en combustibles fòssils. A més, hi havia una por pública a l'energia nuclear a causa de l'accident de Three Mile Island i el desastre de Txernòbil. L' administració Bush va aprovar la Llei d'Energia del 2005 que atorgava a la indústria nuclear uns 10 milions de dòlars per fomentar els esforços de recerca i desenvolupament. Amb l'amenaça creixent del canvi climàtic, l'energia nuclear s'ha destacat com una opció per treballar per descarbonitzar l'atmosfera i revertir el canvi climàtic. L'energia nuclear obliga els ecologistes i els ciutadans d'arreu del món a sospesar els avantatges i els inconvenients de l'ús de l'energia nuclear com a font d'energia renovable. La naturalesa controvertida de l'energia nuclear té el potencial de dividir el moviment de l'economia verda en dues branques: antinuclear i pronuclear.
Segons una enquesta climàtica europea, el 63% dels residents de la UE, el 59% dels britànics, el 50% dels nord-americans i el 60% dels xinesos estan a favor del canvi a les energies renovables. A partir del 2021, el 18% dels nord-americans estan a favor del gas natural com a font d'energia. Per als britànics i els ciutadans de la UE, l'energia nuclear és una alternativa energètica més popular.
Després de la pandèmia de la COVID-19, les empreses de l'Europa de l'Est i l'Àsia Central es queden enrere respecte a les seves homòlogues del sud d'Europa pel que fa a la qualitat mitjana de les seves pràctiques de gestió verda, especialment pel que fa als objectius especificats de consum d'energia i emissions.
Les variables externes, com la pressió del consumidor i els impostos sobre l'energia, són més rellevants que les característiques a nivell d'empresa, com la mida i l'edat, a l'hora d'influir en la qualitat de les pràctiques de gestió verda. Les empreses amb menys limitacions financeres i pràctiques de gestió verda més sòlides tenen més probabilitats d'invertir en una varietat més gran d'iniciatives verdes. Les inversions en eficiència energètica són bones tant per als resultats finals com per al medi ambient.