El Moviment Popular Rifeny o Hirak del Rif (rifeny: ; ) és un moviment de protesta popular que va tenir lloc a la regió del Rif, al nord del Marroc, arran de la tràgica mort de Mouhcine Fikri el 28 d'octubre de 2016. Les protestes s'articulen entorn de la demanda pacífica de drets socials, econòmics i culturals per a la regió.
El moviment va sofrir una violenta repressió per part del règim marroquí. Els xocs violents de la policia contra els manifestants van conduir a la detenció dels participants de les protestes. El líder de les protestes del Rif, Nasser Zefzafi, va ser arrestat el 29 de maig de 2017. El dimarts 26 de juny de 2018, els detinguts per participar en aquest moviment van ser condemnats a penes severes de fins a 20 anys de presó.
Antecedents La persistència i la unitat de les protestes del Moviment Popular del Rif estan estretament relacionades amb la llarga història de rebel·lió i resistència del Rif al control de Makhzen, i la desconfiança de la seva gent cap a les autoritats centrals marroquines.. Ja en els temps de la colonització, la regió muntanyenca del Rif, situada en la franja nord del Marroc, va representar un important focus oposició a les autoritats colonials espanyola i francesa. La resistència anticolonial de la població rifenya, encapçalada per Abdelkrim el Khattabi durant la Guerra del Rif, va tenir com a màxim exponent la batalla de Annual, episodi més conegut en la història espanyola com el desastre d'Annual per les terribles repercussions que va tenir per a l'exèrcit espanyol. En aquest enfrontament amb Espanya, Abdelkrim arribaria a constituir i presidir l'autoproclamada República del Rif (1921-1926).
Des de la independència del Marroc en 1956, també s'han viscut diferents episodis de revoltes i rebuig a l'autoritat marroquina, a conseqüència de la desatenció del Rif per part del govern central. El regnat de Hassan II va tenir un impacte especialment greu per als rifenys. Amb l'objectiu de fer callar les tendències independentistes, aquest monarca va sumir al Rif en la pobresa, l'aïllament i la repressió. La brutal repressió de la Revolta del Rif (1958-1959), va ser un dels esdeveniments que van marcar el començament dels Anys de plom, període d'extrema repressió i persecució política per part del llavors príncep hereu, Hassan II. Aquesta tibant relació amb les autoritats va conduir a un abandó deliberat de la regió del Rif, privant-la de projectes de desenvolupament en una política que afavoria intencionadament el desenvolupament d'altres regions.
Encara que l'arribada al tron de Mohammed VI va representar un canvi en les relacions entre el poder central i el Rif, l'Estat marroquí no ha aconseguit una reconciliació real amb la regió. Les mesures de reparació comunitària de l'organisme Instància Equitat i Reconciliació (IER) no van portar a un autèntic procés de justícia transicional. Després de dues dècades de regnat, aquesta regió segueix sumida en el subdesenvolupament, l'exclusió i l'estigmatització, presentant les majors taxes de desocupació i emigració del país.
La sensació de descontentament i abandó de la població rifenya ha conduït a protestes socials que exigeixen demandes encara desateses. Durant el desenvolupament del Moviment 20 de Febrer, i la subsegüent reforma constitucional de 2011, alguns sectors locals van introduir la reclamació d'autonomia al Rif com a reacció a la falta d'interès per donar resposta a peticions com el major grau d'autogovern o la legalització de partits polítics de caràcter regional. Aquesta etapa va servir d'antecedent per a les accions dutes a terme pels militants del Hirak del Rif, que van aconseguir un moviment persistent i unificat gràcies a l'establiment de demandes específiques i assolibles, l'existència d'una identitat compartida, l'ús efectiu de les xarxes socials i la independència respecte als partits polítics. L'organització del moviment va decidir mantenir al marge les reivindicacions d'autogovern per a centrar-se en la demanda pacífica de qüestions estrictament socioeconòmiques.
Desenvolupament del moviment Detonant miniatura|250x250px|Funeral de Mouhcine Fikri a Imzouren. Les protestes van esclatar després de la tràgica mort de Mouhcine Fikri, un venedor de peix de la ciutat de Al Hoceima. El 28 d'octubre de 2016, el jove de 31 anys va morir triturat per un camió d'escombraries quan tractava de recuperar la mercaderia de peix espasa que li havia confiscat la policia. Després de la difusió de les dramàtiques imatges de la seva mort, milers de persones van acudir als carrers d'Al Hoceima per a exigir la fi de la hogra (la humiliació causada per l'abús de poder de les autoritats).
Aquesta manifestació local espontània va desencadenar en una sèrie de mobilitzacions massives que es van estendre per tota la regió i van aconseguir reunir a tots els sectors de la població. La sensació de desesperació social i privació política causada per la corrupció i la brutalitat policial, va ser clau per a la proliferació de protesta en altres territoris del país.
Constitució del moviment miniatura|250x250px|Protestes a Al Hoceima després de la mort de Mouhcine Fikri en contra de la hogra. Les constants i multitudinàries manifestacions en la plaça d'Al Hoceima després de la mort de Fikri van anar articulant reivindicacions més profundes, com la fi de la corrupció o la necessitat d'una major industrialització que aconsegueixi afavorir l'ocupació. Les mobilitzacions van ser així donant pas a la constitució del Moviment Popular del Rif o Hirak al-Shaabi del Rif que, sota el lideratge de Nasser Zefzafi, s'ha convertit en el major moviment de protesta al Marroc des dels temps de la Primavera Àrab.
El moviment es va estructurar entorn de la demanda pacífica de qüestions socioeconòmiques concretes dirigides directament a l'Estat marroquí, deixant de costat qualsevol aspiració independentista per a no donar motius per a la repressió. No obstant això, les protestes es van enfrontar a la repressió violenta per part del règim marroquí. Nasser Zefzafi, líder de les protestes, va ser arrestat el 29 de maig de 2017. El dimarts 26 de juny de 2018, els detinguts per participar en aquest moviment van ser condemnats a penes severes, la major de les quals va ser de 20 anys de presó per a Zefzafi, jutjat amb càrrecs de sedició i conspiració, i altres tres principals líders de les protestes.
Demandes La llista de demandes socioeconòmiques que van articular les protestes inclou les següents reivindicacions:
La desmilitarització d'Al Hoceima a través de la derogació del dahir de 1958. El judici dels responsables de la mort de Mouhcine Fikri. La fi de la corrupció i el bloqueig econòmic del Rif. Una millora en l'ús de la zona que aconsegueixi acabar amb l'atur, especialment elevat entre la població jove. La inserció de la llengua amazig en el sistema judicial. La construcció de col·legis, centres de formació i universitats. La creació d'un hospital i d'un centre regional d'oncologia. La inversió en la industrialització i la millora de la producció agrícola. La millora en les xarxes de comunicació a la regió. El final de les confiscacions de terres col·lectives.
Líders miniatura|Imatge de Nasser Zefzafi. El Moviment Popular del Rif va adoptar una estructura organitzativa sota el lideratge de Nasser Zefzafi, que va destacar per la seva eloqüència i les seves denúncies contra la corrupció i els abusos de poder. Zefzafi es va convertir en un símbol, i va aconseguir unificar a persones de diverses ideologies polítiques per a treballar per un objectiu comú. Va centrar el seu discurs en demandes estrictament socioeconòmiques, amb l'objectiu de combatre el desocupació, la pobresa i la corrupció.
La independència respecte als partits polítics es va convertir en una font de legitimitat per al moviment. Zefzafi va tenir èxit en traslladar les seves demandes directament al rei Mohammed VI, sent conscient de la desconfiança de la població cap als actors polítics governamentals. També va aconseguir un major abast mitjançant la difusió dels seus discursos en les xarxes socials. A més, els membres del Hirak van proporcionar una estructura organitzativa que va contribuir a la viabilitat el moviment, que inclou un comitè organitzatiu, un comitè de mitjans i una estructura de gestió.
Al maig de 2017, es va produir una onada d'arrestos que va afectar els principals activistes del moviment, inclòs el líder Nasser Zefzafi, acusat d'interrompre les oracions de l'imam de la mesquita Mohamed VI d'Al Hoceima. Malgrat les manifestacions que es van estendre per tot el Marroc exigint l'alliberament dels presos polítics, al juny de 2018 els detinguts van ser condemnats a penes de fins a 20 anys de presó.
Nawal Benaissa va ser l'encarregada de prendre el relleu de Zefzafi després de la seva detenció. Aquesta mestressa de casa de 38 anys es va convertir en una de les principals veus del Moviment Popular del Rif, prenent el megàfon per a exigir el respecte dels drets de la població rifenya. Benaissa ha estat detinguda en diverses ocasions l'any 2017. El 15 de febrer de 2018 va ser condemnada a 10 mesos de presó per la seva participació en les manifestacions.
Reacció de l'Estat marroquí La reacció del govern marroquí ha passat per diverses fases. El començament de les protestes va coincidir amb “el bloqueig polític que, durant sis mesos (d'octubre a abril), va retardar la formació del nou Govern”. Durant aquest període, “l'absència d'un interlocutor clar entre les autoritats centrals i la passivitat del makhzen a desactivar les protestes [...] van contribuir a l'enfortiment del moviment de protesta”..
Al març de 2017, el govern de coalició recentment constituït va passar a tenir un paper actiu en la gestió d'aquest conflicte. Amb la finalitat d'aplacar les protestes i deslegitimar el moviment, el govern va desplegar més forces de seguretat, originant una onada de repressió que va acabar amb “centenars de detinguts per acusacions tan greus com les d'atac a la seguretat de l'Estat i fins i tot de separatisme”. També es van desplegar campanyes mediàtiques amb l'objectiu de mostrar una imatge violenta dels activistes. D'altra banda, es va donar resposta a algunes de les demandes dels rifeños, reemplaçant algunes autoritats de la província d'Al Hoceima per persones d'origen rifeño i invertint en l'accelerament del programa de desenvolupament territorial "Alhucemas, Manarat Al Moutawassit" (“Alhucemas, Far del Mediterrani”).
Cap d'aquestes mesures va aconseguir fer callar les protestes, que “van créixer en intensitat i freqüència, mentre el Govern es veia incapaç d'establir uns canals d'interlocució efectius amb els líders del moviment”. Els líders del Hirak, que no reconeixien la legitimitat de les autoritats polítiques en la mediació del conflicte, van decidir dirigir les seves demandes al rei. La repressió va aconseguir el seu clímax amb l'ona d'arrestos de maig de 2017, que va afectar els principals líders del moviment, provocant un afebliment progressiu en el moviment i dificultant encara més la continuïtat de les protestes.
Comença llavors una nova fase en la qual el rei Mohammed VI, que havia tingut un paper absent durant el desenvolupament del moviment, passa a adoptar una posició central en la gestió del conflicte, amb l'objectiu de promoure una imatge de reconciliació i reforçar la posició hegemònica de la monarquia sobre el govern marroquí.
La primera aparició del rei va tenir lloc en la celebració del Dia del Tron, el 30 de juliol de 2017, quan Mohammed VI va concedir l'indult de 146 presos del Moviment Popular del Rif. L'alliberament dels presos polítics no va afectar cap dels líders del moviment, que es van veure enfrontats a penes severes. Un any després del començament del Hirak, el rei Mohammed VI va emprendre una purga política que va resultar en la destitució de quatre ministres pels retards del pla de desenvolupament a la província d'Al Hoceima.
Impacte a nivell local i nacional