Drowned God: Conspiracy of the Ages és un videojoc d'aventura de ciència-ficció del 1996 desenvolupat per Epic Multimedia Group i publicat per Inscape. El joc defensa la teoria de la conspiració segons la qual tota la història de la humanitat és una mentida i que el desenvolupament i l'evolució de l'espècie humana van ser afavorits per extraterrestres. El jugador intenta descobrir la veritat viatjant per diversos mons, interactuant amb personatges històrics i ficticis i resolent trencaclosques.
Drowned God es basa en un manuscrit falsificat que Harry Horse va escriure el 1983 i va atribuir al poeta del segle XIX Richard Henry Horne, amb qui Horse compartia el nom de naixement. Després de tenir problemes legals i rebre multes quan va intentar vendre el text, Horse el va guardar fins que, a mitjan dècada del 1990, va jugar a Myst i The 7th Guest i va decidir que un videojoc d'aventura en primera persona seria la millor manera d'explicar la història del manuscrit.
El productor Algy Williams va contractar un equip d'artistes multimèdia i programadors perquè ajudessin Horse a desenvolupar Drowned God. En el moment de la publicació, el joc es va vendre bé, però va perdre popularitat ràpidament a causa dels errors i de la manca de pedaços. El concepte i l'apartat visual de Drowned God van ser àmpliament elogiats, mentre que el sistema de joc, l'àudio i els trencaclosques van obtenir valoracions més diverses. Se'n va planificar una seqüela que mai no es va arribar a materialitzar. El 2024, l'equip original, juntament amb Next Path Media, va tornar a publicar el joc a l'Epic Games Store.
Argument Antecedents El concepte de Drowned God gira al voltant de la idea que la història humana ha estat manipulada per ocultar determinats fets. Segons la història real que proposa el joc, uns extraterrestres procedents de la zona de la constel·lació d'Orió van sembrar la humanitat a la Terra fa milers d'anys i des d'aleshores n'han guiat el desenvolupament. Una antiga civilització molt avançada va desaparèixer mil·lennis enrere durant el Gran Diluvi. La Biblioteca d'Alexandria contenia bona part del que el guionista del joc, Harry Horse, anomenava «coneixement prohibit» abans de ser destruïda, mentre que els Cavallers Templers, entre els quals el joc inclou figures com Leonardo da Vinci i Isaac Newton, haurien preservat aquesta informació durant segles. Al segle XX, l'Experiment Filadèlfia va obrir un portal cap a una altra dimensió i va alliberar per primera vegada els extraterrestres que Horse anomena «la Legió»; posteriorment, un grup governamental independent hauria passat dècades en contacte amb els extraterrestres després de l'incident de Roswell.
Història L'argument comença en una cambra que conté el Bequest Globe, un aparell que el jugador acaba d'heretar. Es tracta d'un enorme cilindre de llautó ple d'engranatges, amb una esfera semblant a un rellotge formada per plaques lliscants i giratòries que contenen vint-i-dos nombres romans, representants dels arcans majors, i amb l'arbre de la vida cabalístic al centre. Una veu dona la benvinguda al jugador, li explica que el globus és un regal i li diu que haurà de descobrir el secret del déu ofegat.
En primer lloc, el jugador ha d'introduir el seu nom a l'aparell, que a continuació mostra diverses vides passades que suposadament ha viscut. El nom es converteix en el seu equivalent numerològic. Per sobre i per sota de la cambra central hi ha dues altres zones, anomenades Kether i Malchut, respectivament, cadascuna de les quals conté una pantalla amb un rostre emmascarat que proporciona informació sobre la següent tasca. Les motivacions de les dues organitzacions representades pels rostres són poc clares, tot i que acaba sent evident que actuen l'una contra l'altra. Totes dues màscares s'adrecen al jugador pel número que li ha estat assignat.
Mitjançant el Bequest Globe, el jugador ha d'entrar en quatre mons diferents, cadascun dels quals combina elements històrics i fantàstics i rep el nom d'una de les sefirot de l'arbre de la vida cabalístic. L'objectiu és recuperar quatre artefactes perduts: la vara d'Osiris, el Sant Greal, la pedra filosofal i l'Arca de l'Aliança. Segons Horse, «les relíquies que busqueu no són el que penseu que són». El primer món, Binah, incorpora elements de la llegenda artúrica, com Morgan le Fay i els Cavallers Templers, a més de Stonehenge. El segon, Chesed, presenta ruïnes mesoamericanes i l'interior d'un submarí. El tercer, Din, gira entorn d'un sistema de transport públic subterrani, un carnaval steampunk i un laberint mecànic. El món final, Chokhmah, té lloc als afores de l'Àrea 51.
Al llarg del joc, el jugador troba i utilitza cartes del tarot per desbloquejar noves zones i obtenir més informació sobre la suposada història real del món. Quan torna al Bequest Globe entre els diferents mons, els nombres romans de la pantalla s'il·luminen segons les cartes que ha recuperat. Després d'obtenir tres dels artefactes perduts, el jugador no aconsegueix recuperar l'últim, l'Arca de l'Aliança, que resulta ser una ogiva nuclear.
El jugador pot escollir entre tres finals, segons si decideix travessar una porta final a les cambres d'una de les dues faccions oposades representades per Kether i Malchut o si accedeix a una nova cambra central a través del Bequest Globe. Escollir qualsevol de les dues portes comporta un final en què el jugador queda atrapat en un món distòpic: el de Kether és un estat policial tecnològic, mentre que el de Malchut és una societat basada en la manipulació genètica forçada. En tots dos casos, uns sinistres homes de negre supervisen el procés. Si el jugador obre la cambra central, en canvi, apareix breument un grup d'extraterrestres grisos que s'acosten i diuen: «Venim, perquè som Legió». Les tres opcions desemboquen en els mateixos crèdits finals, acompanyats per una veu que descriu l'assassinat d'Osiris.
Sistema de joc Drowned God utilitza una interfície d'apuntar i clicar i una perspectiva en primera persona habitual en jocs semblants a Myst de mitjan i finals de la dècada del 1990. El jugador navega i interactua amb el món fent clic amb el ratolí sobre diferents parts de la pantalla. El cursor canvia de forma segons l'acció que es pot executar: una fletxa permet desplaçar-se a una altra ubicació, un rostre amb una fletxa serveix per recollir o col·locar cartes del tarot i un Ull de la Providència permet activar objectes de l'entorn o interactuar-hi. Les cinemàtiques freqüents proporcionen informació sobre els antecedents de la història i fan avançar l'argument.
El joc conté nombrosos trencaclosques que cal resoldre per fer avançar la història, entre els quals hi ha jocs de memòria i laberints. Altres consisteixen a competir contra un adversari controlat per l'ordinador, completar una seqüència amb un nombre limitat de moviments, manipular mecanismes o utilitzar un objecte de l'inventari. No tots s'han de completar en un ordre estricte, de manera que el jugador disposa d'una certa flexibilitat per desplaçar-se per les diferents zones i treballar simultàniament en diversos reptes.
Un dels trencaclosques que va obtenir una rebuda més positiva consisteix a ordenar els fragments d'un diàleg entre els caps esculpits d'Isaac Newton i Albert Einstein. El jugador escolta les afirmacions dels dos personatges presentades en un ordre aleatori i ha de decidir com ordenar-les cronològicament, basant-se en el context, per formar una conversa coherent.
Desenvolupament Harry Horse va concebre la conspiració planetària ancestral que constitueix la base del joc. Anteriorment havia escrit diversos llibres infantils i havia rebut el premi d'Escriptor de l'Any del Scottish Arts Council pel llibre del 1983 The Ogopogo: My Journey with the Loch Ness Monster. Aquell mateix any va començar a falsificar documents com una manera de guanyar diners. La història que acabaria convertint-se en la base de Drowned God era originàriament un fals manuscrit escrit per Horse el 1983 que suposadament descrivia els esdeveniments posteriors a la destrucció de la ciutat perduda de l'Atlàntida. El manuscrit, datat el 1846, s'atribuïa al poeta anglès Richard Horne, que compartia el nom de naixement de Horse.
L'interès de Horse per la idea d'una història alternativa havia començat a principis de la dècada del 1980, quan va conèixer el professor Ian Halpke, que li va explicar que la informació continguda en la càbala i en antics textos jueus «amaga i xifra el secret» que l'evolució humana havia estat afavorida per una intel·ligència extraterrestre. Segons Horse, Halpke creia que l'Arca de l'Aliança era un dispositiu nuclear i que els humans i els porcs compartien gens compatibles.
Inicialment, diversos experts van determinar que el manuscrit era autèntic, ja que la data escollida per Horse coincidia amb el període en què Horne havia viscut i estat actiu i els temes del document encaixaven amb els interessos del poeta. Horse havia redactat el manuscrit sense conèixer cap d'aquests detalls. Un cop descoberta la falsificació, va conservar el text durant la dècada següent, fins que va jugar a Myst i The 7th Guest i va concloure que el gènere de les aventures d'apuntar i clicar encaixava bé amb les seves idees inspirades en les teories de la conspiració. Posteriorment va explicar que, tot i que la història de Myst no li havia interessat, l'apartat artístic i la sensació d'immersió del joc el van inspirar a començar immediatament a treballar en Drowned God el 1994.
El joc va ser encarregat inicialment per una divisió de Time Warner i va passar posteriorment a mans d'Inscape quan aquella divisió va tancar. Horse va treballar durant sis mesos amb Inigo Orduna i Anthony McGaw en el disseny del joc i després va col·laborar amb els artistes i modeladors fins a la finalització del projecte. El productor, Algy Williams, va contractar l'expert en trencaclosques Chris Maslanka, la feina del qual va qualificar de «diabòlicament difícil», perquè dissenyés els trencaclosques juntament amb John Morris. Williams també va contractar l'escultor Greg Boulton, que havia treballat anteriorment en el videoclip de Peter Gabriel «Sledgehammer».
La música de Drowned God va ser escrita i interpretada pel duet de música ambient Miasma. Inicialment estava previst que William S. Burroughs narrés el joc, però va morir just abans de poder començar l'enregistrament. McGaw i Williams van fundar posteriorment Babel Media, una empresa especialitzada en la localització de videojocs.
Publicació Drowned God es va publicar el 31 d'octubre del 1996 per al sistema operatiu Windows 95. Cap a la mateixa època estava prevista una versió per a Windows 3.1x, però es va cancel·lar. Durant les dues primeres setmanes es van vendre 34.000 còpies als Estats Units. Va ser un dels deu videojocs més venuts al país durant el primer mes després del llançament, però els errors i el deficient suport dels desenvolupadors van fer que al desembre ja hagués perdut popularitat entre els jugadors. El febrer del 1998 se n'havien venut més de 60.000 còpies.
Cap a l'època de la publicació, Horse va afirmar que la història estava incompleta i que la resta s'explicaria en una seqüela titulada CULT, que s'havia de centrar en l'Àrea 51. Tanmateix, Horse va morir una dècada després del llançament del joc i la seqüela no es va arribar a completar.
El 17 de juny del 2024, Next Path Media va tornar a publicar el joc per a ordinadors Windows moderns a l'Epic Games Store. La nova versió es va preparar en col·laboració entre les dues germanes de Horse, Emma Blackler i Kay O'Hanlon, i diversos membres de l'equip creatiu original de Drowned God, entre els quals el productor i cocreador Algy Williams, el director artístic Alastair Graham i el desenvolupador Mike Gamble, que també va cofundar Next Path Media. La reedició corregeix errors i incorpora contingut addicional extern al joc, com obres gràfiques i documents de presentació del projecte.
Rebuda