Uru: Ages Beyond Myst és un videojoc d'aventures desenvolupat per Cyan Worlds i publicat per Ubisoft. Llançat el 2003, és el quart joc del cànon de Myst. A diferència dels títols anteriors de la franquícia, Uru està ambientat en l'època contemporània i permet als jugadors personalitzar els seus avatars. Els jugadors els utilitzen per explorar la ciutat abandonada d'una antiga civilització coneguda com els D'ni, descobrir pistes sobre la història i resoldre trencaclosques.
Cyan va començar a desenvolupar Uru poc després de completar Riven el 1997, mentre deixava que les següents seqüeles de Myst fossin desenvolupades per empreses externes. Uru va requerir més de cinc anys de desenvolupament i un pressupost de 12 milions de dòlars.
Inicialment, Uru va ser concebut com un joc multijugador. La part per a un jugador es va publicar, però el component multijugador, Uru Live, es va endarrerir, va arribar a estar disponible de manera limitada i finalment va ser cancel·lat. El servei de videojocs en línia GameTap va rellançar-ne el component multijugador amb el títol Myst Online: Uru Live el febrer de 2007, però el servei va tornar a ser cancel·lat l'any següent per manca de subscriptors. GameTap va retornar els drets dUru Live a Cyan, que el 2010 el va tornar a posar en funcionament gratuïtament.Uru no va ser tan ben rebut com els títols anteriors de Myst. La crítica en va elogiar l'apartat visual i les novetats, però va criticar l'absència del multijugador en la versió comercial i la poca precisió dels controls. En comparació amb els jocs anteriors de la sèrie, que havien venut milions d'unitats, les vendes d'''Uru es van considerar decebedores. El fracàs comercial va provocar problemes econòmics a Cyan; malgrat això, el joc ha acabat desenvolupant un seguiment de culte.
Sistema de joc Uru: Ages Beyond Myst és un videojoc d'aventures i trencaclosques que té lloc en diversos mons coneguts com a Edats. Es pot jugar tant en primera com en tercera persona, a diferència dels altres títols de Myst. Els jugadors es desplacen per les Edats principalment en tercera persona, però poden canviar a la primera persona per examinar amb més detall les pistes i els objectes.
A Uru, el jugador no pot recollir objectes ni disposa d'un inventari; els objectes necessaris per resoldre els trencaclosques s'han d'empènyer o colpejar fins a situar-los al lloc adequat. La interfície és minimalista: no hi ha indicadors de salut, mapes ni brúixoles que distreguin el jugador de l'exploració.
En començar la partida, els jugadors creen el seu propi avatar. Poden escollir diversos tons de pell, trets facials, peces de roba i pentinats. També reben un llibre d'enllaç especial, que funciona com un portal cap a un món o Edat personal anomenat Relto.
L'objectiu principal consisteix a explorar diferents Edats i restaurar-hi l'energia. Els jugadors també han de trobar set «draps del viatge». Aquests draps fan la funció de punts de desament: quan el personatge reprèn la partida és transportat fins a l'últim que havia tocat.
Com en els jocs anteriors de Myst, el personatge del jugador no pot morir. Per exemple, si cau per un precipici torna automàticament a Relto. Aquesta Edat personal actua com a centre d'operacions i conté una prestatgeria amb llibres d'enllaç cap a les Edats que s'han explorat, així com opcions de personalització de l'avatar i informació sobre el joc.
Al llarg de la partida, el jugador descobreix informació sobre els D'ni, una antiga civilització, i sobre el grup arqueològic que intenta estudiar-la, el D'ni Restoration Council (DRC). També es revelen diversos aspectes de la societat D'ni, com l'estructura social, el matrimoni o l'origen de les Edats.
Els jugadors poden trobar pàgines de Relto, que permeten modificar estèticament la seva Edat personal; per exemple, poden fer que hi plogui o afegir-hi una cascada.
Originalment, Uru havia d'incloure un component multijugador massiu en línia, però aquest es va endarrerir i mai no va arribar a formar part de l'edició comercial. Inicialment anomenat Uru Live, el mode multijugador havia de permetre que dos o més jugadors col·laboressin per superar obstacles i resoldre trencaclosques. Els jugadors haurien pogut conversar en temps real i cooperar en proves especialment dissenyades.
En les versions preliminars del multijugador hi havia tres tipus diferents d'Edats. L'Edat personal contenia enllaços a altres Edats, que s'anaven desbloquejant resolent trencaclosques. Les Edats de barri funcionaven com una mena de reunió privada accessible per invitació, mentre que les Edats de ciutat eren espais perquè els jugadors es trobessin; IGN les va descriure com «una sala d'estar gegant».
Argument Uru té lloc molts anys després dels esdeveniments de Myst IV: Revelation. A diferència dels altres títols de la sèrie, la història combina elements del món fictici amb esdeveniments que tenen lloc a la Terra.
Segons la història fictícia del joc, durant la dècada del 1980 uns arqueòlegs van trobar l'entrada a un enorme sistema de coves situat prop d'un volcà de Nou Mèxic. Les coves conduïen a una antiga ciutat abandonada que havia estat construïda per la misteriosa civilització D'ni.
Els D'ni dominaven una antiga habilitat coneguda com l'Art. Escrivint la descripció d'un altre món, podien crear «llibres d'enllaç» que funcionaven com portals cap als mons descrits, denominats Edats. Poc després d'establir contacte amb un únic humà, tota la civilització va desaparèixer sobtadament dos-cents anys abans.
Dins la ficció dUru, el videojoc Myst es va crear quan els dirigents de l'expedició arqueològica van contactar amb un estudi de desenvolupament, Cyan, i li van demanar que creés un joc que expliqués al públic la història dels D'ni. Myst va vendre milions d'unitats i Cyan va continuar produint videojocs basats en les troballes arqueològiques dels D'ni.
En el present, un grup conegut com el D'ni Restoration Council torna a obrir els accessos a les coves dels D'ni i comença a reconstruir-ne les ciutats abandonades.
La història comença a Nou Mèxic, prop de la Fenedura, una esquerda profunda situada al costat de l'entrada de les coves D'ni. Un home que es presenta com a Zandi està assegut davant la seva caravana i anima el jugador a explorar l'entorn i unir-se a l'expedició.
El jugador troba un holograma d'una dona anomenada Yeesha, que li explica la història dels D'ni i li demana ajuda per reconstruir-ne la civilització.
Desenvolupament Cyan Worlds va començar a desenvolupar el seu projecte següent després d'acabar Riven, la seqüela del popular Myst, el 1997. El videojoc que acabaria convertint-se en Uru va necessitar més de cinc anys de treball i un pressupost de 12 milions de dòlars.
Durant el desenvolupament, el projecte va rebre inicialment el nom en clau DIRT («D'ni in real time», «D'ni en temps real») i posteriorment MUDPIE («Multi-User DIRT, Persistent / Personal Interactive Entertainment / Experience / Exploration / Environment»).
El videojoc es va anunciar oficialment amb el títol Myst Online, abans de rebre el nom definitiu dUru a principis de 2003. El cocreador de Myst, Rand Miller, va presentar el joc com una evolució de la franquícia que combinaria una experiència per a un jugador comparable a la dels títols anteriors amb un univers en línia actualitzat de manera constant.
Miller considerava que Uru suposava una desviació important respecte de Myst i Riven, perquè Cyan volia crear un món persistent en què continuessin succeint esdeveniments encara que el jugador no estigués connectat.
No considerava que fos pròpiament un videojoc multijugador massiu en línia, ja que no hi havia nivells, habilitats, monstres ni punts d'experiència en el sentit habitual. Segons Miller, la progressió consistia a descobrir, explorar i posseir noves Edats publicades regularment, mentre que l'«experiència» era el coneixement real que els jugadors adquirien explorant i que els podia resultar útil més endavant.
Miller hi veia dos avantatges. En primer lloc, els jugadors es preocuparien més per formar part de la història. En segon lloc, fins i tot els jugadors nous podrien fer descobriments i participar activament en la comunitat.
El videojoc es va concebre més com una obra derivada que no pas com una seqüela dels títols anteriors de Myst, a causa de la combinació d'elements contemporanis —com cons de trànsit i samarretes— amb elements fantàstics, com els llibres que transporten els usuaris a altres mons.
Inicialment, el projecte havia de ser exclusivament multijugador: els jugadors s'hi trobarien i resoldrien nous trencaclosques que s'afegirien cada mes. A petició d'Ubisoft, però, Cyan va acabar desenvolupant també una secció per a un jugador.
Cyan va anunciar una prova beta del multijugador, que va atreure entre 10.000 i 40.000 participants.Uru es va publicar el novembre de 2003, però la part multijugador es va endarrerir. Es va permetre l'accés a petits grups de jugadors perquè la provessin i es va prometre als periodistes que hi podrien accedir poc després. Tanmateix, Uru Live va ser cancel·lat abans d'arribar a publicar-se de manera completa. Cyan va explicar que les previsions de subscriptors no eren suficients per mantenir el servei.
Expansions i Uru: Complete Chronicles Després de la publicació dUru i de la desaparició dUru Live, Cyan va anunciar que afegiria nous continguts mitjançant expansions.
La primera, Uru: To D'ni, incorporava els continguts en línia ja desenvolupats per a Uru Live que no s'havien arribat a publicar, i se centrava en el passat dels D'ni.Uru: The Path of the Shell ampliava la història dUru en el present i incorporava diverses Edats inèdites. A diferència de la primera expansió, The Path of the Shell no era gratuïta, sinó que es comercialitzava a les botigues.Uru, To D'ni i The Path of the Shell es van publicar posteriorment conjuntament amb el títol Uru: Complete Chronicles.
Música La música dUru va ser composta per Tim Larkin, que havia començat la seva carrera a l'empresa de videojocs Broderbund i havia insistit per formar part de l'equip de desenvolupament de Riven.
Larkin va crear diversos efectes de so per a Riven i va ser escollit per compondre la música dUru després que el compositor i cocreador de Myst, Robyn Miller, abandonés Cyan a principis de 1998.
La música es va publicar el 2003 en un àlbum titulat Uru Music. El joc també conté la cançó «Burn You Up, Burn You Down», interpretada per Peter Gabriel, que es va utilitzar com a tema oficial.
Larkin va escollir la instrumentació de cada peça en funció dels diferents entorns digitals del joc. Per a la representació de Nou Mèxic, per exemple, va utilitzar una guitarra de ressonador i flautes per crear una atmosfera que considerava contemporània però alhora pròpia del sud-oest dels Estats Units.
En altres zones, Larkin considerava que la música era «menys típica» que la de molts altres videojocs a causa dels paisatges exòtics creats pels desenvolupadors.
Per combinar sons contemporanis i exòtics, va utilitzar tant instruments reals com sintetitzats. En determinats casos va substituir interpretacions sintetitzades per músics reals, com en la peça «Gallery Theme», en què la veu sintetitzada inicial va ser substituïda per la soprano Tasha Koontz.
Per accentuar l'exotisme, Larkin també va utilitzar els cants d'un grup de massais, enregistrats durant una visita a Spokane, on aleshores tenia la seu Cyan Worlds.
La banda sonora va rebre dues nominacions dels Game Audio Network Guild Awards el 2004: millor cançó vocal original coral per «Gallery Theme», que va guanyar el premi, i millor banda sonora original.
Posteriorment, «Gallery Theme» també es va utilitzar al tràiler cinematogràfic de Munich, de Steven Spielberg.
La banda sonora dUru es va editar en un CD millorat que també incloïa un vídeo musical de gairebé quatre minuts titulat «Uru: The Makers» i una entrevista en àudio amb Rand Miller i Tim Larkin.
{| class="wikitable"