L'ambulància negra és una llegenda urbana de Romania sobre una ambulància que s'utilitzava per segrestar persones, especialment nens, sovint amb el presumpte propòsit d'extreure'ls òrgans. La llegenda es basa en la del Volga Negre dels anys seixanta i setanta a l'espai soviètic, un mite que posteriorment es va adaptar a l'espai romanès en forma de Dàcia Negra. En el passat, la propagació de la llegenda es produïa principalment a través de rumors de persona a persona, cartes en cadena i materials compartits a les xarxes socials tradicionals com ara Facebook.

Primers incidents La histèria generada per aquest mite ha provocat agressions físiques concretes al llarg del temps. El 2018, una escriptora va ser atacada a la zona de la Gara de Nord de Bucarest després que uns vianants confonguessin l'ambulància que feia servir per a un projecte cultural amb el vehicle de la llegenda urbana. Un any més tard, el 25 de març de 2019, va esclatar una violència similar a França contra les comunitats romaneses i búlgares. Van ser acusats falsament de viatjar en una camioneta blanca amb l'objectiu de segrestar nens i dones joves per a tràfic d'òrgans o xarxes de prostitució.

La recrudescència del 2026 L'agost de 2026, la llegenda va tornar a l'atenció pública a Romania, experimentant una mutació digital a través de la seva propagació accelerada a la plataforma TikTok a través de videoclips curts. Com a conseqüència de la pànica creada per culpa d'un munt de videoclips curts generats amb intel·ligència artificial, el 9 d'agost de 2026, al comtat de Cluj, una ambulància real, que ni tan sols era negra, sinó blanca, va ser atacada per habitants locals amb porres, destrals i pedres després de falses alertes llançades en línia. El conductor del vehicle va resultar ferit a l'ull per fragments del parabrisa trencat i va haver de ser operat, i tres persones van ser detingudes per les autoritats en relació amb aquest atac.

En resposta a aquests fets, el Ministeri de l'Interior i el cap del Departament per a Situacions d'Emergència, Raed Arafat, van negar categòricament l'existència de cap cas real de segrest. Els funcionaris han advertit que la nova onada de desinformació ha estat alimentada artificialment per l'ús d'imatges generades amb l'ajuda de la intel·ligència artificial, un element que ha augmentat la credibilitat dels rumors en l'entorn en línia.

L'esdeveniment també va generar reaccions a l'escena política, provocant peticions públiques d'alguns parlamentaris per a l'adopció urgent a la Cambra de Diputats del projecte de llei de lluita contra la desinformació en línia, bloquejat a la legislatura des del 2025.

Notes

Categoria:Llegendes urbanes Categoria:Cultura de Romania