Sebastià Sunyé i Gavaldà (la Pobla de Massaluca, 1863 — Barcelona, 1938) va ser un escriptor, pensador i propagandista anarquista català.
Nascut en una família de la Terra Alta, posteriorment es va traslladar a Barcelona, on es va integrar en els cercles del moviment obrer i l'anarcocomunisme. Com a conseqüència de l'atemptat del Corpus de Barcelona, va ser detingut i encartat en el procés de Montjuïc (1896-1897). Durant la seva reclusió va sofrir greus tortures a mans de les autoritats. Al desembre de 1896, el consell de guerra el va condemnar inicialment a la pena capital. Més tard, el Tribunal Suprem de Guerra i Marina li va commutar la sentència per vint anys de presó. Finalment, va obtenir l'indult l'any 1901. Al llarg de la seva trajectòria intel·lectual i militant va publicar diverses obres teòriques i va col·laborar en la premsa llibertària de l'època.
Obra publicada Examen sobre importantes puntos de la cuestión social (1891) La utopía o cartilla anarquista (1892) Razón o fe (1901) Orientación sociológica (1901) Sobre moral (1908)
Referències
Bibliografia Fernández Gómez, Francisco. Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939). Vida d’un propagandista tostoià. Serra de Tramuntana (Mallorca): Calumnia Edicions, 2017. Col·lecció Colossus nº3. 70 pp
Categoria:La Pobla de Massaluca Categoria:Morts el 1938 Categoria:Anarquistes barcelonins Categoria:Nascuts el 1863