La fiera (títol internacional en anglès: To the Max, en català La fera) és una pel·lícula espanyola de drama i aventures del 2026 dirigida per Salvador Calvo i escrita per Alejandro Hernández. Inspirada en fets reals, recrea la història d'un grup de pioners del salt BASE amb vestit d'ales a Espanya i és protagonitzada per Carlos Cuevas, Miguel Bernardeau i Miguel Ángel Silvestre.

La pel·lícula, de 113 minuts de durada, es va estrenar als cinemes espanyols el 6 de febrer de 2026 distribuïda per Buena Vista International. Posteriorment es va incorporar al catàleg de Netflix el 14 d'agost del mateix any.

Argument Carlos Suárez, escalador i aficionat als esports de risc, descobreix en el salt BASE amb vestit d'ales una nova manera de portar al límit la seva passió per la muntanya i la sensació de llibertat. Al seu voltant es forma un grup d'amics amb Darío Barrio, Armando del Rey, Álvaro Bultó i Manolo Chana, units per la voluntat d'experimentar una de les formes més extremes de vol humà.

Els salts i les expedicions reforcen els vincles entre els membres del grup, però alhora exposen les conseqüències del risc que assumeixen. La història contraposa la necessitat dels protagonistes de continuar volant amb la por i la incomprensió de les seves parelles i famílies, i aborda qüestions com la llibertat individual, l'amistat, la por, l'addicció a les emocions fortes i la responsabilitat envers les persones de l'entorn.

Repartiment Carlos Cuevas com Carlos Suárez. Miguel Bernardeau com Armando del Rey. Miguel Ángel Silvestre com Darío Barrio. Candela González com Myriam. Stéphanie Magnin com Iris. David Marcé com Álvaro Bultó. José Manuel Poga com Manolo Chana.

Producció Història real El guió d'Alejandro Hernández es basa en les experiències de Carlos Suárez, Manolo Chana, Álvaro Bultó, Darío Barrio i Armando del Rey, cinc amics vinculats als esports de risc que van formar part de la primera generació de practicants del salt BASE amb vestit d'ales a Espanya. Alguns procedien de Madrid i d'altres de Barcelona, i van practicar aquesta disciplina en indrets d'arreu del món.

La història del grup va quedar marcada per diverses morts accidentals. Manolo Chana va morir el 2008 després d'un salt a l'aeròdrom de Lillo, a Castella-la Manxa; Álvaro Bultó va morir el 2013 practicant vol amb vestit d'ales als Alps suïssos, i Darío Barrio va morir el 2014 durant un salt a Segura de la Sierra, a Andalusia. Quan Salvador Calvo va començar a preparar la pel·lícula, Carlos Suárez era un dels principals testimonis de la història i va col·laborar amb la producció.

Cuevas va mantenir durant mesos una relació estreta amb Suárez per preparar el personatge. L'actor va entrenar escalada amb ell i va estudiar la seva manera de moure's, preparar el material i afrontar els moments previs i posteriors a una ascensió. Segons Cuevas, l'objectiu no era imitar-lo sinó comprendre les motivacions que el portaven a continuar practicant esports de risc.

Rodatge i mort de Carlos Suárez La pel·lícula va ser produïda per Atresmedia Cine i MOD Producciones, amb la participació d'Atresmedia i Netflix. El rodatge es va desenvolupar en localitzacions naturals de l'Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i la Comunitat de Madrid, així com a Walenstadt i Lauterbrunnen, a Suïssa. La direcció de fotografia va anar a càrrec d'Ángel Iguácel, el muntatge de Jaime Colis i el disseny de producció de Juana Mula.

L'1 d'abril de 2025, durant la preproducció i la preparació de material per al film, Carlos Suárez va morir als 52 anys a La Villa de Don Fadrique, a la província de Toledo, després de saltar amb un vestit d'ales des d'un globus aerostàtic. Participava en un salt col·lectiu quan el seu paracaigudes no es va obrir correctament. Suárez, a més d'inspirar un dels protagonistes, assessorava la producció en les escenes relacionades amb el salt BASE.

Després de l'accident la producció es va aturar temporalment. Segons Cuevas, els productors van donar temps a la família per assumir la mort i es va arribar a plantejar la cancel·lació del projecte. Tanmateix, la família, la parella i els amics de Suárez van manifestar el seu desig que la pel·lícula es completés, i la producció va reprendre el projecte sense modificar substancialment el guió. El film va adquirir així també un caràcter d'homenatge a Suárez i als altres membres morts del grup.

La música original va ser composta per Roque Baños. El compositor va combinar una base electrònica amb instruments acústics i seccions de corda, amb l'objectiu d'acompanyar tant les seqüències de vol i adrenalina com els moments centrats en les relacions personals i el dol.

Estil Salvador Calvo va definir La fiera com una barreja de drama i aventura, més que no pas com una pel·lícula estrictament esportiva. El director va plantejar el salt BASE com el punt de partida per explorar la necessitat d'algunes persones de posar-se a prova i arribar als seus límits. La «fera» del títol representa precisament aquest impuls intern que empeny els personatges a buscar experiències cada vegada més extremes malgrat conèixer-ne els riscos.

Una part de la narració adopta la forma de fals documental, amb els personatges parlant directament a càmera sobre les seves experiències i motivacions. Calvo va explicar que havia pres com a referència I, Tonya, perquè aquest recurs permetia introduir ràpidament l'espectador en la història i alternar l'acció amb la perspectiva subjectiva dels protagonistes.

Un dels conflictes centrals del film és la tensió entre la llibertat de decidir com viure i la responsabilitat envers els altres. La pel·lícula presenta tant el punt de vista dels saltadors com el de les parelles, pares, mares i fills que conviuen amb el risc constant que assumeixen. Calvo va afirmar que la seva intenció era plantejar aquesta contradicció sense jutjar els personatges ni oferir una resposta única a l'espectador.

Estrena Buena Vista International va estrenar La fiera als cinemes espanyols el 6 de febrer de 2026. La pel·lícula té una durada de 113 minuts i internacionalment ha estat comercialitzada amb el títol To the Max. A Catalunya també es va projectar en versió original subtitulada en català en algunes sales, com CineBaix de Sant Feliu de Llobregat.

Després de l'exhibició cinematogràfica, la pel·lícula es va incorporar al catàleg de Netflix el 14 d'agost de 2026.

Recepció La recepció crítica va ser generalment favorable, tot i que diversos crítics van assenyalar irregularitats en el desenvolupament de la història. Javier Ocaña, d'El País, la va considerar un retrat interessant, encara que desigual, i va destacar especialment la complexitat del tema, el treball de producció en localitzacions difícils i la capacitat de Calvo per dirigir les seqüències d'acció. També va valorar la incorporació d'una mirada crítica sobre l'egoisme i els riscos associats a les decisions dels protagonistes, tot i mostrar reserves sobre alguns aspectes del format de fals documental i sobre la manera d'incorporar la mort de Suárez al final de la pel·lícula.

Salvador Llopart, de La Vanguardia, li va atorgar tres estrelles sobre cinc i va destacar que, més enllà de l'espectacularitat dels salts, la pel·lícula funcionava com un homenatge a la camaraderia entre els practicants d'esports de risc. Raquel Hernández Luján, de HobbyConsolas, li va donar 78 punts sobre 100 i en va elogiar el disseny de producció, les interpretacions i la fotografia, però va considerar que els personatges femenins estaven menys desenvolupats que els masculins.

Paula Hernández Platero, de Cinemanía, va destacar especialment la sensació de vertigen transmesa per les imatges de muntanya i la combinació d'aventura, amistat i reflexió sobre la necessitat de viure intensament. La crítica també va subratllar el paper dels personatges femenins a l'hora d'expressar la preocupació de l'entorn dels saltadors davant el perill constant.

Referències

Categoria:Pel·lícules en castellà del 2026 Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 2026 Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules dramàtiques del 2026 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Espanya