El conflicte de Kivu és el conjunt de conflictes armats que afecten principalment les províncies de Kivu del Nord i Kivu del Sud, a l'est de la República Democràtica del Congo, des del final de la Segona Guerra del Congo. Tot i que les seves arrels es remunten a les guerres congoleses de la dècada del 1990, se sol situar l'inici de la fase actual el 2004. Hi han participat les Forces Armades de la República Democràtica del Congo (FARDC), nombrosos grups rebels i milícies locals, forces de països veïns i la missió de les Nacions Unides MONUSCO.

El conflicte combina rivalitats polítiques i ètniques, disputes per la terra, la feblesa de les institucions congoleses, la intervenció dels països veïns i el control de recursos naturals com l'or, el coltan, l'estany i el tungstè. A l'est del país operen més d'un centenar de grups armats, entre els quals destaquen el Moviment del 23 de Març (M23), les Forces Democràtiques per a l'Alliberament de Ruanda (FDLR), les Forces Democràtiques Aliades (ADF) i diverses milícies Mai-Mai.

Orígens i evolució Una de les causes immediates de la inestabilitat fou el genocidi de Ruanda de 1994. Després de la victòria del Front Patriòtic Ruandès, centenars de milers de refugiats hutus van fugir cap a l'aleshores Zaire, entre els quals hi havia membres de les forces responsables del genocidi. Posteriorment, alguns d'aquests combatents van integrar les FDLR, establertes a l'est del Congo. La seva presència ha estat utilitzada per Ruanda com un dels principals arguments de seguretat per intervenir a la regió.

A partir del 2004, el govern congolès va enfrontar-se a forces rebels tutsis encapçalades per Laurent Nkunda, que posteriorment van formar el Congrés Nacional per a la Defensa del Poble (CNDP). El grup afirmava defensar la població tutsi congolesa i combatre les FDLR. Després de diversos anys de combats, el 23 de març de 2009 el CNDP va signar un acord amb el govern que preveia la integració dels seus combatents a l'exèrcit congolès.

El 2012, antics membres del CNDP es van amotinar i van crear el Moviment del 23 de Març, nom que al·ludeix a l'acord de 2009, que consideraven incomplert. L'M23 va arribar a ocupar Goma el novembre de 2012, però se'n va retirar poc després. El 2013 fou derrotat per les forces congoleses amb el suport de la Brigada d'Intervenció de la MONUSCO i molts dels seus combatents van fugir a Ruanda i Uganda.

Paral·lelament, altres conflictes van continuar a Kivu. Les ADF, d'origen ugandès i posteriorment vinculades a l'Estat Islàmic, van protagonitzar nombrosos atacs a la zona de Beni, mentre les FDLR, grups Mai-Mai i altres milícies van mantenir una activitat armada persistent. La violència ha implicat també intervencions militars d'Uganda i Burundi.

Represa de l'M23 L'M23 va reprendre la seva ofensiva el març de 2022 i va anar ampliant progressivament el territori sota el seu control. Informes del Grup d'Experts de les Nacions Unides van documentar el suport militar directe de les Forces de Defensa de Ruanda al grup, inclosa la participació de soldats ruandesos en operacions militars. Kigali ha negat reiteradament donar suport a l'M23 i ha justificat les seves actuacions a la zona per l'amenaça de les FDLR.

L'ofensiva va fer un salt qualitatiu a principis de 2025. L'M23 i les forces ruandeses van prendre Goma, capital de Kivu del Nord, a finals de gener, i el febrer van ocupar Bukavu, capital de Kivu del Sud. Segons els experts de les Nacions Unides, l'AFC/M23 i les forces ruandeses van passar a controlar àmplies zones estratègiques i riques en minerals de les dues províncies.

El juny de 2025, la República Democràtica del Congo i Ruanda van signar a Washington un acord de pau amb mediació dels Estats Units, mentre el govern congolès i l'M23 van iniciar paral·lelament negociacions a Doha. Malgrat aquests processos, durant el 2026 van continuar els combats i les violacions dels drets humans. A mitjan 2026, l'M23 continuava exercint una administració de facto sobre Goma, Bukavu i altres territoris sota el seu control, mentre continuaven els intents d'establir un alto el foc efectiu.

Impacte humanitari El conflicte ha provocat morts, desplaçaments massius i greus violacions dels drets humans. Les Nacions Unides han documentat execucions, reclutament de infants soldats, saqueigs i violència sexual comesos per diversos actors del conflicte. Entre octubre de 2025 i febrer de 2026 es van registrar 2.560 violacions dels drets humans que van afectar 6.760 persones a la República Democràtica del Congo, principalment a Kivu del Nord i Kivu del Sud.

L'explotació dels recursos minerals constitueix una font de finançament per a diversos grups armats, però no és considerada l'única causa del conflicte. El Grup d'Experts de l'ONU va documentar que, després de les conquestes de 2025, l'AFC/M23 va saquejar centenars de tones de minerals a Goma, Bukavu i altres zones i que part d'aquests materials van ser transportats il·lícitament cap a Ruanda.

Referències

Categoria:Guerres Categoria:Història de la República Democràtica del Congo