La família Sarriera (també escrita Sarriera-Gurb, Sarriera-Pinós o Sarriera i de Vilallonga segons la branca i l’època) és un llinatge de la noblesa catalana, documentat des de l’edat mitjana a la comarca del Gironès, i vinculat des del segle XIX a diversos títols nobiliaris espanyols, entre els quals el Marquesat de Santa Maria de Barberà i el Marquesat d’Argensola.

Origen i heràldica El llinatge Sarriera apareix documentat al Gironès des de la baixa edat mitjana, amb presència a l’entorn de Palau-sacosta (Girona), on conserven escut d’armes propi: d’or, una muntanya d’atzur flordelisada, carregada de dos pals de plata ondats. La família va entroncar aviat amb altres llinatges de la petita noblesa gironina, entre ells els Margarit de Sant Gregori, amb matrimonis documentats ja al segle XVI (per exemple, Isabel de Margarit i Sarriera, o Lluís de Margarit i Sarriera, casat amb Isabel d’Espuny i d’Argensola).

La guerra de bàndols: sarrieres contra agullanes (1507–finals del segle XVI)

Un dels episodis més ben documentats de la història del llinatge és l’anomenada guerra dels agullanes i els sarrieres, un enfrontament nobiliari de bandositats que va assolar Girona i el seu entorn —incloses comarques de l’Empordà— durant uns 25 anys al segle XVI.

Origen del conflicte. L’enfrontament es remunta formalment a 1507, amb el deseiximent de Miquel de Cartellà, senyor de la torre de Cartellà a Maçanet de la Selva, contra els seus parents de la família Camós, amb qui ja mantenia una disputa violenta per unes terres. Les famílies emparentades amb ambdós llinatges hi donaren suport activament, i el conflicte va engruixir el fenomen més ampli del bandolerisme català, polaritzat entre el bàndol dels sarrieres (partidaris de la família Sarriera) i el dels agullanes (partidaris de la família Agullana, llinatge de la baixa noblesa originari de Peralada que s’havia traslladat a Girona al segle XV i s’havia enriquit amb el comerç tèxtil internacional).

Episodis violents. La nit del 23 d’agost de 1509, els sarrieres, armats amb llances i ballestes, van atacar la torre que Baldiri Agullana tenia a la vall de Sant Daniel, als afores de Girona. Més de deu anys després, una seixantena d’agullanes van assaltar la casa del jurat gironí Pere Escuder i el van degollar mentre mirava de fugir per la teulada. Els jurats de la ciutat demanaven contínuament ajuda al virrei de Catalunya davant la presència constant d’homes armats a la ciutat i les rodalies, i el governador general de Catalunya, Pere de Cardona, va haver d’intervenir personalment per negociar l’expulsió dels principals implicats.

El conflicte va tenir també ressò fora de Girona: el 1512, acusat de la mort de Pau de Cartellà, un implicat emparentat amb els Agullana es va refugiar a Barcelona amb el seu sogre; tots dos van ser assassinats la nit del 30 de gener per un grup de 35–40 homes armats capitanejats pel batlle general de Catalunya, Miquel Sarriera, emparentat amb els Cartellà. El fet va tenir tant ressò que va ser narrat detalladament per l’historiador florentí Francesco Guicciardini en el seu Diario.

Durant aquests enfrontaments, famílies vinculades al bàndol agullà, com els Cartellà, van reforçar els seus castells amb finalitats defensives i de refugi, com el castell de Cartellà a Sant Gregori.

Fi del conflicte. La guerra es va resoldre finalment mitjançant una aliança matrimonial entre els dos llinatges: el casament de Joan d’Agullana amb Jerònima Sarriera, que va unir l’important patrimoni de les dues cases, ja a finals del segle XVI.

Vinculació als títols nobiliaris

Comtat de Solterra

El Comtat de Solterra és un títol nobiliari espanyol creat per Reial Decret el 20 d’agost de 1671 pel rei Carles II a favor de Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra (situat al terme de Sant Hilari Sacalm/Osor, la Selva), «per haver estat fidel a la corona espanyola durant la Guerra dels Segadors». El nom del comtat prové del castell i les terres de Solterra, que ja pertanyien a la família Sarriera des que aquesta havia entroncat al segle XIII amb una línia de la família Cruïlles; al segle XVII s’hi va sumar també la família Sitjar.

El títol va quedar vinculat de manera continuada a la casa Sarriera al llarg de les generacions següents. A Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, I comte de Solterra, el va succeir el seu fill Joan de Sarriera i Rocabertí (II comte), i a aquest Narcís de Sarriera i de Cruïlles (III comte, casat el 1785 amb Maria Josepa Copons Descallar), succeït per Josep Francesc de Sarriera i Copons (IV comte). El comtat ha continuat transmetent-se per la casa Sarriera fins a l’actualitat, unint-se en diversos moments a altres títols de la família, com el Marquesat de Santa Maria de Barberà i el Marquesat de la Manresana.

L’antic casal urbà de la família a Girona —el Casal Solterra, al carrer dels Ciutadans— va ser adquirit i conservat pels Sarriera entre els segles XV i 1876, descrit per historiadors de l’arquitectura catalana com a reflex d’un llinatge «omnipresent en la vida gironina, empordanesa i de tota la Catalunya Vella entre els segles XIV i XVIII».

Marquesat de Santa Maria de Barberà

Al llarg dels segles XIX i XX, la família Sarriera-Gurb (unida per matrimoni a la casa de Pinós i a la baronia de Vilassar) va assumir la titularitat del Marquesat de Santa Maria de Barberà, amb Grandesa d’Espanya, així com del Marquesat de la Manresana i el Marquesat de Moix. Entre els titulars documentats hi figuren Josep Ramon de Sarriera-Gurb i Pinós-Sant Climent (VIII marquès de Santa Maria de Barberà, c. 1802–1870) i Enric de Sarriera-Gurb i de Vilallonga (IX marquès, c. 1852–1926). L’arxiu familiar d’aquest marquesat, conservat al castell de Vilassar de Dalt (Maresme), ha estat objecte d’estudi arxivístic acadèmic.

Marquesat d’Argensola

El Marquesat d’Argensola, títol creat el 1702 per Felip V a favor de Jeroni de Rocabertí i Almugàver, va ser rehabilitat el 1953 —durant l’etapa de Francisco Franco— per Ferran de Sarriera i Losada (1910–1985), que va passar a ostentar el títol com a IV marquès d’Argensola. Ferran de Sarriera i Losada va ser també Cavaller de l’Orde de Malta i membre del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.

Membres destacats Ferran de Sarriera i Losada, IV marquès d’Argensola (1910–1985), Cavaller de Malta. Enric de Sarriera-Gurb i de Vilallonga, IX marquès de Santa Maria de Barberà. Josep Ramon de Sarriera-Gurb i Pinós-Sant Climent, VIII marquès de Santa Maria de Barberà, Grande d’Espanya. Ramon de Sarriera-Pinós, actual marquès de Santa Maria de Barberà, titular de l’arxiu familiar custodiat al castell de Vilassar de Dalt.

Vegeu també Marquesat d’Argensola Marquesat de Santa Maria de Barberà Comtat de Solterra Noblesa catalana Agullanes (Viquipèdia) Sarrieres (Viquipèdia) Bandositats (faccions nobiliàries catalanes)

Referències

Heràldica Gerundense, Los Margarit de Sant Gregori I — bloc especialitzat en heràldica de les comarques de Girona. Geni.com, perfil genealògic de Josep Ramon de Sarriera-Gurb i Pinós-Sant Climent, VIII Marquès de Santa Maria de Barberà. Geneanet, arbre genealògic de Ramon de Sarriera-Gurb i Pinós-Sant Climent (María Pilar de Olivar Vivó). L’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, capítol acadèmic, Universitat Rovira i Virgili (repositori.urv.cat) / Dialnet. Geneanet, arbre genealògic de Ferran de Sarriera i Losada (Luis Manuel de Villena Cabeza). Xavier Torres, Girona al segle XVI (1519–1599), Diputació de Girona — capítol «Els bàndols: agullanes i sarrieres». «Fires de Sant Narcís 2023: Girona reviu l’enfrontament entre els Sarriera i els Agullana el segle XVI», Ara Girona, 2023. Portal Gironí d’Història i Genealogia, «El Castell de Cartellà al llarg del temps». Gran Enciclopèdia Catalana (enciclopedia.cat), entrada relativa a les bandositats gironines del segle XVI (episodi de Miquel Sarriera i els Cartellà, amb referència al Diario de Francesco Guicciardini). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica, Arxiu Històric Provincial de Girona, fons «Comtat de Solterra» — ressenya historicoinstitucional. Ibídem — origen del nom i entroncament amb la família Cruïlles (s. XIII) i Sitjar (s. XVII). Arquitectura Catalana .Cat, «Seu dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Girona» — descripció del Casal Solterra.

Categoria:Famílies