Regio II Caelimontium era la segona de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació Caelimontium, documentada pels catàlegs regionaris i per l'epigrafia, feia referència al sector del Celi que constituïa el nucli principal de la regió.
Situació i límits La Regio II ocupava la major part del Celi, tot i que el turó quedava repartit entre diverses regions augustanes. El vessant sud-oriental fins a la Via Àpia formava part de la Regio I, mentre que una part de l'extrem oriental, entre el Laterà i el Sessorium, corresponia a la Regio V. La reconstrucció exacta del límit entre les regions I i II no és del tot segura.
Cap a l'est, la regió s'estenia fins al traçat de la Muralla Aureliana. Segons la reconstrucció topogràfica tradicional, un altre dels seus límits seguia la via recta que anava des de l'entorn del Colosseu cap a la Porta Caelimontana i la Porta Asinaria.
Història i evolució urbana miniatura|La Porta Caelimontana, coneguda també com a Arc de Dolabel·la i Silà, a l'inici del Clivus Scauri
En època republicana tardana i augustana, el Celi ja presentava una ocupació urbana moderada, tot i que les restes arqueològiques anteriors al segle I dC són relativament escasses. Al turó hi havia habitatges, tabernae i diverses residències benestants, algunes de les quals han deixat restes de mosaics i decoració pictòrica.
L'any 27, un incendi de grans proporcions afectà greument el Celi i destruí nombrosos edificis d'habitatge. La documentació arqueològica sobre el turó és molt més abundant per a les fases imperials posteriors que per al període augustà.
El coneixement del Celi augustà és, però, desigual. Diversos carrers, edificis i sectors documentats en època imperial no es poden atribuir amb seguretat a la fase augustana, de manera que la reconstrucció de l'organització urbana inicial de la Regio II continua essent parcial.
Vici Els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana atribueixen set vici a la Regio II.
Entre els vici documentats hi havia probablement el vicus Capitis Africae, que ha estat reconstruït com un carrer que anava des de l'entorn sud-oriental del Colosseu cap al Macellum Magnum, passant pel costat oriental del Temple del Diví Claudi.
També està documentat el vicus Statae Matris, conegut per una ara dedicada als Lares Augusti pels ministri del vicus. Aquest barri és un dels pocs vici que es poden situar amb seguretat al Celi en època augustana.
Vies i sectors urbans La xarxa viària coneguda del Celi augustà és parcial. El principal eix documentat en època republicana tardana pujava pel vessant occidental del turó mitjançant el Clivus Scauri fins a la Porta Caelimontana. Fora de l'antiga muralla, la seva continuació cap a l'est és coneguda convencionalment com a via Caelimontana, tot i que no se'n conserva cap denominació antiga.
Aquest eix continuava sobre la carena del Celi fins a trobar la denominada via Tusculana. Altres carrers del turó coneguts en època imperial no es poden projectar amb seguretat sobre la xarxa viària augustana.
Monuments i equipaments miniatura|Restes de la plataforma del Temple del Diví Claudi, al Celi
Un dels principals conjunts monumentals de la Regio II era el Temple del Diví Claudi, dedicat a l'emperador divinitzat. La seva construcció fou iniciada per Agripina la Menor, gairebé completament destruïda durant el regnat de Neró i posteriorment reconstruïda per Vespasià. El temple ocupava un ampli sector de l'extrem nord-occidental del Celi, davant de la vall del Colosseu.
La regió acollia també el Macellum Magnum, un gran mercat construït i dedicat per Neró l'any 59. Les fonts el situen al Celi i tradicionalment s'ha relacionat el seu emplaçament amb el sector ocupat posteriorment per Santo Stefano Rotondo.
Entre les instal·lacions de caràcter militar destacaven els Castra Peregrina, les casernes dels peregrini, soldats procedents dels exèrcits provincials destinats temporalment a serveis especials a Roma. Les restes del conjunt i diverses inscripcions relacionades amb aquestes tropes van ser localitzades al sud-est de Santo Stefano Rotondo.
Els catàlegs regionaris tardans esmenten també a la Regio II, entre altres elements, la cinquena cohort dels vigiles, un ludus matutinus, un spoliarium i un saniarium.
Administració i estructura urbana L'organització administrativa de la Regio II evolucionà des de la reforma augustana fins a l'antiguitat tardana. Els catàlegs regionaris tardans atribueixen a la regió quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores, una estructura administrativa comuna al conjunt de les catorze regiones en aquesta època.
Els mateixos catàlegs registren per a la Regio II set vici i set aediculae, així com 3.600 insulae, 127 domus, 27 horrea, 85 balnea, 65 lacus i 15 pistrina. També indiquen una extensió perimetral de 12.200 peus romans.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta