Regio XII Piscina Publica era la dotzena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. La denominació tradicional Piscina Publica procedia d'una piscina o dipòsit públic que havia existit dins el territori de la regió.

Situació i límits La Regio XII comprenia la part oriental de l'Aventí. La Via Àpia marcava el seu límit nord-oriental i la separava de la Regio I, mentre que a l'oest i al nord-oest la delimitació seguia el Vicus Portae Raudusculanae i el Vicus Piscinae Publicae.

La reconstrucció dels límits de les regiones es basa principalment en els catàlegs regionaris del , i no sempre permet restituir amb exactitud el perímetre de l'època d'August, ja que els límits exteriors de diverses regions havien experimentat modificacions durant els segles intermedis.

La Piscina Publica era situada en una zona baixa relacionada amb la Via Àpia, la muralla serviana i el vessant nord-oriental de l'Aventí. La piscina donà posteriorment nom al Vicus Piscinae Publicae, que comunicava l'extrem meridional del Circ Màxim amb la Porta Raudusculana, travessant la depressió entre les dues parts de l'Aventí.

Història i evolució urbana miniatura|300px|Restes del frigidari de les Termes de Caracal·la.

La Piscina Publica és documentada per primera vegada l'any 215 aC. Durant els segles posteriors continuà essent un punt de referència topogràfic, i acabà donant nom tant al Vicus Piscinae Publicae com, en l'ús posterior, a la Regio XII.

Al segle II dC la piscina ja havia desaparegut, però el topònim continuava en ús. Aquesta pervivència del nom explica que els catàlegs regionaris de l'antiguitat tardana identifiquessin la regió com a Piscina Publica.

Durant l'època imperial, el sector oriental de l'Aventí experimentà transformacions urbanes importants. Entre els anys 212 i 216, l'emperador Caracal·la feu construir les Termes de Caracal·la al Petit Aventí, prop del primer tram de la Via Àpia. La construcció del complex comportà l'enderroc d'edificis preexistents i importants treballs d'excavació i anivellament del terreny.

Vici Els catàlegs regionaris del segle IV atribueixen a la Regio XII disset vici, disset aediculae, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores.

La Base Capitolina de l'any 136 documenta diversos vici de la regió. Entre els que Platner i Ashby adscriuen explícitament a la Regio XII hi ha el Vicus Veneris Almae, el Vicus Dianae, el Vicus Compiti Pastoris, el Vicus Fortunae Mammosae, el Vicus Laci Tecti i el Vicus Victoris.

El Vicus Piscinae Publicae prenia el nom de l'antiga Piscina Publica i travessava la depressió de l'Aventí fins a la Porta Raudusculana. El Vicus Portae Raudusculanae estava també adscrit a la Regio XII i la seva existència constitueix una de les evidències per situar la Porta Raudusculana a la part oriental de l'Aventí.

Vies i sectors urbans La Via Àpia constituïa un dels principals eixos viaris vinculats a la Regio XII i marcava el seu límit amb la Regio I.

Un altre eix important era el Vicus Piscinae Publicae, que sortia de l'extrem meridional del Circ Màxim i travessava la depressió de l'Aventí fins a la Porta Raudusculana. El Vicus Portae Raudusculanae és considerat generalment la continuació d'aquest carrer més enllà de la porta.

Aquests eixos articulaven la zona situada entre les dues elevacions de l'Aventí i connectaven el sector del Circ Màxim amb les vies que es dirigien cap al sud de la ciutat.

Monuments i equipaments miniatura|300px|Vista general de les Termes de Caracal·la.

Els catàlegs regionaris del segle IV enumeren dins la Regio XII diversos santuaris i equipaments, entre els quals la Fortuna Mammosa, l'Isis Athenodoria, el temple de la Bona Dea Subsaxana, el Clivus Delphini i les Thermae Antoninianae, les actuals Termes de Caracal·la.

El temple de la Bona Dea Subsaxana se situava a la part septentrional del sector oriental de l'Aventí, al sud-est del Circ Màxim i sota la zona del turó coneguda com a Saxum. El santuari fou restaurat per Lívia Drusil·la, esposa d'August, i posteriorment tornà a ser restaurat en època d'Adrià.

El Saxum era relacionat en la tradició romana amb Rem. En època històrica, la zona coneguda com a Remoria se situava a la part oriental de l'Aventí, prop de Santa Balbina, i era identificada amb el lloc on la tradició situava els auspicis de Rem abans de la fundació de Roma.

Durant l'època imperial posterior, el principal conjunt monumental de la regió fou el de les Termes de Caracal·la, denominades Thermae Antoninianae als catàlegs regionaris. Construïdes entre els anys 212 i 216, constituïen un dels grans complexos termals de Roma.

Administració i estructura urbana Els catàlegs regionaris del segle IV coincideixen a atribuir a la Regio XII disset vici, disset aediculae, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores. Aquestes dades corresponen a l'antiguitat tardana i no s'han de projectar directament sobre l'organització administrativa de la regió en el moment de la divisió augustana.

Tant el Curiosum com la Notitia registren 2.487 insulae, 113 domus, 27 horrea i 63 balnea. Presenten, però, dues discrepàncies: el Curiosum consigna 80 lacus i 25 pistrina, mentre que la Notitia en registra 81 i 20, respectivament.

Els dos catàlegs atribueixen també a la Regio XII un perímetre de 12.000 peus romans.

Referències

Categoria:Regions de la Roma augusta