Les inundacions del Nepal i el Tibet de 2026 van ser una riuada sobtada que el matí del 26 d'agost de 2026 va afectar àmplies zones de l'Himàlaia, a banda i banda de la frontera entre el Nepal i la Regió Autònoma del Tibet, a la Xina. La crescuda es va originar a la conca del riu Lhende i es va propagar pel Bhote Koshi i el Trishuli, afectant especialment els districtes nepalesos de Rasuwa i Nuwakot i el comtat de Gyirong, al Tibet.

El 5 de setembre, deu dies després de la riudada, el balanç provisional s'havia elevat a almenys 1.311 morts. Prop de 5.330 persones continuaven desaparegudes. Uns dies abans, la Creu Roja estimava que més de 90.000 persones havien resultat afectades pel desastre. Entre els desapareguts hi havia centenars de turistes i pelegrins que viatjaven cap al mont Kailash, així com treballadors de projectes hidroelèctrics. El 29 d'agost, la Junta de Turisme del Nepal va informar que ja havien estat localitzats dos dels tres ciutadans espanyols que figuraven en les llistes de desapareguts.

Causes Les anàlisis de les imatges de satèl·lit i les primeres investigacions geològiques van consolidar que el desencadenant immediat de la catàstrofe havia estat el col·lapse de la part baixa d'una glacera de l'Himàlaia. Una gran massa de gel, roca i sediments va caure centenars de metres fins a la vall i va generar una allau que va baixar pel riu Lhende. El flux es va transformar en una massa d'aigua, fang i materials que es va propagar posteriorment pel Bhote Koshi i el Trishuli. Imatges de satèl·lit de Planet Labs ja havien permès a l'Autoritat Nacional de Reducció i Gestió del Risc de Desastres del Nepal situar el col·lapse uns 20 quilòmetres al nord-est del pas fronterer de Rasuwagadhi.

Inicialment es va informar d'un terratrèmol de magnitud 4,4 poc abans de la riuada, fet que va portar les autoritats nepaleses a estudiar si el sisme podia haver desencadenat l'allau. Posteriorment, però, el Servei Geològic dels Estats Units (USGS) va revisar les dades i va concloure que no s'havia produït cap terratrèmol: el senyal sísmic havia estat generat pel mateix col·lapse de roca i gel i pel posterior flux de sediments. Tot i que el mecanisme inicial del desastre havia quedat més clar, encara no s'havia determinat què havia provocat el col·lapse de la glacera.

Diversos científics van assenyalar que l'augment de les temperatures i la fusió del gel associats al canvi climàtic poden afavorir la inestabilitat de les masses de roca i gel a l'alta muntanya, tot i que van advertir que encara era aviat per atribuir directament aquest episodi al canvi climàtic.

La mateixa regió ja havia patit una riuada sobtada el juliol de 2025, causada pel buidatge d'un llac glacial al Tibet. Aquell episodi va causar almenys nou morts i va destruir, entre altres infraestructures, un pont que comunicava el Nepal i la Xina.

Danys i víctimes La crescuda va arrasar assentaments situats a les ribes dels rius i va afectar especialment poblacions com Timure, Syafrubesi i Betrawati. Els cossos de les víctimes van ser localitzats al llarg de bona part de la conca fluvial, alguns a centenars de quilòmetres de les zones més afectades, fins als districtes de Chitwan i Nawalparasi. La gran quantitat de cadàvers recuperats va saturar la capacitat d'alguns dipòsits i hospitals, i les autoritats van començar a prendre mostres d'ADN dels cossos que no podien ser identificats abans d'enterrar-los per motius sanitaris.

Les inundacions van destruir habitatges, mercats, carreteres, ponts i infraestructures energètiques. Segons les autoritats nepaleses, havien quedat destruïts uns 80 ponts i uns 40 quilòmetres de carreteres asfaltades, mentre que almenys dotze centrals hidroelèctriques havien resultat afectades. La destrucció de les vies de comunicació, juntament amb els talls de subministrament elèctric i l'acumulació de fang i runa, va dificultar les operacions de rescat.

Les autoritats van afirmar que la riuada va atrapar almenys 900 treballadors dels projectes hidràulics de la zona en els seus túnels, alguns dels quals van poder ser rescatats en dies posteriors.

Al Tibet, la riuada va afectar greument el pas fronterer de Gyirong i va interrompre carreteres, comunicacions i el subministrament elèctric. En algunes zones pròximes al pas fronterer, el fang acumulat superava el metre i mig de profunditat i les autoritats van advertir del risc de noves esllavissades.

Deu dies després de la riuada, més de 8.000 persones encara estaven participant en les tasques de rescat al Nepal. Encara van poder ser rescatades llavors tres persones amb vida, tant en túnels de les obres hidroelèctriques com en cases.

Resposta El govern nepalès va desplegar l'Exèrcit del Nepal, la policia i altres serveis d'emergència per buscar desapareguts, evacuar els residents i traslladar els ferits. Més de 3.700 persones havien estat rescatades al Nepal. Les operacions van comptar amb helicòpters militars i civils, especialment per accedir a poblacions que havien quedat aïllades per la destrucció de carreteres i ponts. El 29 d'agost, la pluja i la boira van obligar a suspendre temporalment les tasques de cerca i rescat en algunes de les zones més afectades.

Les autoritats van advertir els habitants de les ribes del Bhote Koshi, el Trishuli i el Narayani que es mantinguessin allunyats dels cursos fluvials davant el risc de noves crescudes. Després de la catàstrofe es van formar almenys dos llacs de barrera aigües amunt. El 28 d'agost, un d'aquests llacs va començar a desbordar-se i les autoritats van suspendre temporalment part de les operacions de rescat. L'endemà, les imatges de satèl·lit mostraven que el llac s'anava buidant gradualment i les autoritats xineses van considerar que el risc immediat havia disminuït, tot i advertir que el perill de noves riuades persistiria fins que els dos llacs es buidessin completament.

A la Xina, les autoritats van desplegar centenars de membres dels equips de rescat, vehicles especialitzats, embarcacions i gossos de salvament al comtat de Gyirong. Els primers equips van aconseguir arribar el 28 d'agost al devastat pas fronterer de Gyirong, després que la destrucció de les carreteres n'hagués dificultat l'accés. El president Xi Jinping va ordenar intensificar la vigilància dels llacs glacials i dels riscos d'esllavissades, i el primer ministre Li Qiang es va desplaçar a la zona afectada el 27 d'agost per supervisar les operacions.

Diversos països i organismes internacionals van oferir assistència. Tot i que inicialment el govern nepalès va considerar que les seves forces podien assumir les operacions de recerca, posteriorment va sol·licitar ajuda tècnica internacional per a tasques especialitzades, entre les quals el rescat de persones atrapades en túnels, la identificació de cadàvers i les proves d'ADN, així com el restabliment de carreteres i comunicacions. L'Índia va enviar unes 60 tones de material d'emergència i va oferir equips mèdics, especialistes en rescats en túnels i ponts prefabricats. El ministre de Finances nepalès, Swarnim Wagle, va estimar provisionalment entre 4.000 i 5.000 milions de dòlars el cost de la reconstrucció, tot advertint que l'avaluació dels danys encara no s'havia completat.

Referències

Nepal Nepal Categoria:Història del Nepal Categoria:Història del Tibet Categoria:Catàstrofes naturals a la Xina