Els classe Lazaga són uns patrullers mitjans destinats al control de la Zona Econòmica Exclusiva (ZEE) construïts per Bazán (actual Navantia) per a l'Armada Espanyola i la Marina Reial Marroquina. Dos de les unitats espanyoles van ser venudes, després de ser donades de baixa, a l'Armada colombiana.
Historial Antecedents Les drassanes espanyoles tenien experiència de diverses dècades en construcció de llanxes ràpides de disseny alemany. Fruit d'això Xile va encarregar la construcció de 4 vaixells classe Jaguar. En paral·lel a tot el món es va donar després de 1967 una explosió de demanda de llanxes llançamíssils.
El pla naval de la dècada de 1960 havia buscat reforçar el poder antisubmarí i la capacitat de projectar força al Nord d'Àfrica. El desig de reduir la dependència del material americà i la percepció de l'amenaça que podia suposar el Marroc o Algèria pesava en l'Armada. La classe es va encarregar com a part del Programa Naval de 1972-1979, aprovat en 1972. Inicialment es va pensar a encarregar 6 patrullers llançamíssils, 12 patrullers pesats i 6 patrullers lleugers. L'Armada necessitava equipar a la FUVIMAR (Força de Vigilància Marítima) amb patrullers per a la Zona Exclusiva Econòmica i fer tasques de vigilància pesquera. Es va sol·licitar finalment la construcció de 6 patrullers pesats classe Lazaga i 6 patrullers lleugers classe Barceló. Pressupostàriament el Ministeri de Comerç seria a càrrec de 3 patrullers pesats i els 6 patrullers lleugers. L'Armada, pagaria la resta així com el cost d'armar i equipar a tots els patrullers.
L'adquisició dels patrullers encaixava amb l'estratègia de l'Armada de comptar amb plataformes capaces. El programa de construccions espanyol de llavors era ambiciós però ben pensat. En aquells dies Alemanya tenia les millors llanxes ràpides del món, dissenyades per a causar danys a la flota Soviètica del Bàltic i negar-li el pas a la Mar del Nord. Alemanya era el lloc idoni al qual l'Armada havia d'acudir si desitjava fer-se amb vaixells de petita grandària, gran velocitat i potent armament. Una vegada en servei els classe Lazaga s'enfrontarien no obstant això a les mancances encara existents llavors en l'Armada quant a míssils antibuc.https://revistamarina.cl/revistas/1984/3/noticias.pdf
Armada Espanyola Basant-se en les Tipus 143 alemanyes (Lürssen FBP-57), també conegudes com classe Albatros, el casc de la primera unitat va ser construït a Alemanya i les altres es van construir a San Fernando, igual que va ocórrer amb els de la classe Barceló, entre 1976 i 1977. Pocs anys després, entre 1980 i 1982, es van construir altres 4 vaixells per a la Marina Reial Marroquina, que difereixen dels vaixells espanyols en l'armament, ja que tenien capacitat per a portar 4 míssils Exocet MM-40, si bé des dels anys 90 van deixar de portar-los.
El Tipus 143 o classe Albatros va entrar en servei a Alemanya en 1972. Eren llanxes dissenyades i construïdes per i per a la defensa costanera i bloqueig dels accessos de la mar Bàltica. Per a fer front al Pacte de Varsòvia al Bàltic Alemanya les va equipar amb dos canons de 76 mm., 4 míssils antibuc Exocet i dos torpedes de 533 mm. La seva planta motriu de quatre motors MTU donava una potència de 17.700 cavalls que donava una velocitat de 40 nusos.https://www.balearspotting.com/corbetas-ff/patrullero-clase-lazaga/
A Espanya el seu armament era d'un canó de 76/62 mm. a proa, 1 canó de 40/70 mm. a popa i 2 canons de 20/85 mm. en les bandes del pont. Tenien reserva d'espai per a poder muntar llançadors de míssils Exocet o Harpoon i torpedes, però mai van ser muntats davant la falta de diners suficients. Es va arribar a sospesar la instal·lació de míssils Harpoon i en les maniobres se simulava que anaven equipats amb ells. El seu radar d'adreça de tir Signaal WM-22, i contramesures electròniques li hauria permès realitzar la funció de patruller llançamíssils sense problemes.
La planta motriu també diferia del model alemany. Espanya va instal·lar dos motors que donaven una potència de 6.000 cavalls i donaven una velocitat de 36 nusos.
Com era un bon disseny a Espanya van realitzar multitud de missions per als quals no havien estat dissenyats. Van participar en multitud d'exercicis nacionals i estrangers, van fer tasques de suport a la flota pesquera, van ser vaixell per a infiltracions d'equips d'operacions especials, van remolcar blancs, van realitzar missions de cerca i salvament, van servir per a proves del nou sistema CIWS Meroka i fins i tot un dels vaixells va ser modificat i equipat per a realitzar missions d'intel·ligència electrònica. A part del valor militar van donar a la indústria naval espanyola una gran experiència, sent capaç de produir a Espanya un 80-90% dels vaixells. Cal no oblidar que en aquells anys també es van construir és drassanes espanyoles les fragates de classe Baleares i els submarins classe S-60 com a part de l'esforç de l'Armada a crear un teixit industrial naval a Espanya.
En cas de necessitat la possibilitat d'equipar-los amb míssils reforçava a Espanya per a afrontar qualsevol amenaça procedent dels països del Nord d'Àfrica. En aquells anys Algèria disposava d'11 vaixells classe Ossa, Líbia, de 24 unitats classe La Combattante i classe Ossa, Tunísia 6 vaixells classe La Combattante. Per aquestes mateixes raons Marroc compraria 4 vaixells classe Lazaga i els armaria amb míssils Exocet.
La seva baixa prematura en 1993 va ser motiu d'una pregunta escrita al Senat. La seva autonomia, escassa per a la navegació d'altura, i la manca d'helicòpter embarcat van ser algunes de les raons donades. El problema real va ser que l'Armada Espanyola no els va donar l'ús per al qual havien estat concebuts. Aquests patrullers havien estat dissenyats per a la Armada Alemanya com a vaixells per a executar atacs fulminants amb míssils Exocet al Bàltic i tornar ràpidament a les seves bases, no per a romandre durant períodes prolongats en la mar. A Espanya aquest va ser l'ús que se'ls va pretendre donar inicialment, i de fet van ser equipats amb una potent i moderna direcció de tir Signaal, avui Thales, WM-22, de la mateixa família WM-20 que es va muntar en les corbetes classe Descubierta (WM-25) i en les fragates classe Santa María (WM-28, també coneguda com Mk.92). Nogensmenys, les endèmiques mancances pressupostàries van impedir finalment dotar-los amb els míssils, per la qual cosa van haver de passar a exercir les funcions d'uns patrullers normals, per a les quals no havien estat ideats. La posada en funcionament a partir de 1992 del Servei Marítim de la Guàrdia Civil va ser la punta per a ells, ja que va provocar que l'Armada donés de baixa bona part dels seus vaixells de patrulla de petita grandària, en ser assumides les seves funcions per aquest Cos. En no encarregar-se nous vaixells per a substituir-los, van haver de ser reemplaçats en les seves funcions per vaixells ja existents, els quatre de la classe Serviola i els deu de la classe Anaga.
Part dels seus sistemes, el canó Oto Melara de 76 mm/62, els motors dièsel i el radar de cerca aèria i de superfície, que eren de la mateixa família que els portats per les corbetes de classe Descubierta, van ser utilitzats com a font de recanvis per a aquestes.
Armada de Colòmbia Dues dels patrullers d'aquesta classe, després de desmuntar-se'ls el radar i el canó de 76,2 mm, van ser transferits a Armada colombiana en 1997, on van prestar servei fins a la seva baixa. Posteriorment, van ser utilitzats com vaixell objectiu en uns exercicis de l'Armada de Colòmbia.
Armada Reial del Marroc Dos dels canons Oto Melara 76 mm/62, juntament amb altres tantes direccions de tir WM-22, van ser cedits al Marroc al preu simbòlic d'1 € en 2003. El 2008 dos dels vaixells marroquins van ser actualitzats a Cartagena per una suma total de 10 milions de €..
miniatura|Patrulleres Lazaga, PC-01 (posteriorment P-01), iy Bonifaz, PC-05 (després P-05), en 1983. miniatura|Patrullera marroquí Commandant Azouggarh, 307.
Vaixells de la classe Identificatiu Nom Data entrada en servei Data retirada Observacions P-01 Lazaga 16 de juliol de 1975. 30 de juny de 1993 Desballestat P-02 Alsedo 1977 30 de juny de 1993 Desballestat P-03 PO-43 Cadarso ARC Jorge Enrique Márquez Durán : 10 de juliol de 1976: 1997 : 30 de juny de 1993: 2011 : Venut a Colòmbia: Retirat i esperant destí final. P-04 Villaamil 1977 30 de juny de 1993 Desballestat P-05 Bonifaz 11 de juliol de 1977 30 de junio de 1993 Desballestat P-06 PO-42 RecaldeARC Capitán Pablo José de Port : 1977: 1997 : 30 de juny de 1993: 2009 : Venut a Colòmbia: Retirat i enfonsat com vaixell objectiu en maniobres per part de les Forces Armades de Colòmbia 304 Commandant Al Khattabi 3 de juny de 1981 Actiu - 305 Commandant Boutouba 11 de desembre de 1981 Actiu - 306 Commandant El Harti 25 de febrer de 1982 Actiu - 307 Commandant Azouggarh 2 d’agost de 1982 Actiu -
Referències
Bibliografia
Categoria:Vaixells de l'Armada Espanyola