va ser un militar africanista espanyol, d'idees carlistes, que va participar a la guerra civil espanyola (1936-1939) en el bàndol nacional o revoltat. Durant la Dictadura franquista va aconseguir importants comandaments militars, aconseguint el càrrec de tinent general del Exèrcit de Terra.
Biografia Família Fill del matrimoni format per Natalia del Peral Obispo i de Ricardo de Rada; descendent del General Rada, heroi en la tercera guerra carlina mort en el Setge a Bilbao.José Sanz y Díaz, Generales carlistas, Vol. I, Madrid, Publicaciones Españolas, 1954, págs. 3 y 24.
Casat a Granada l'any 1911 amb María de la Presentación Martínez y Martínez. El matrimoni va tenir cinc fills: Ricardo, doctor enginyer forestal; Francisco, metge militar que va formar part de la Divisió Blava; Juan, advocat i productor de cinema amb Cifesa); María de la Presentación i Manuel Víctor, funcionari i noble.
Carrera militar miniatura|150px|General Ricardo de Rada.
Format a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo destaca en la guerra del Rif. Va manar la 6a Bandera de la Legió Espanyola i després la primera, sent el primer cap que va desembarcar a Alhucemas.
D'ideologia tradicionalista, l'1 de maig de 1935 va ser nomenat inspector general de Requetés, organitzant militarment a 30.000 voluntaris degudament enquadrats.Quan el general Mola inicia la seva conspiració, el carlisme ja tenia dos tinents coronels instruint militarment als requetés, preparant una conspiració: Rafael Rada i Alejandro Utrilla. Veure Antonio Lizarza Iribarren, Memorias de la conspiración. Cómo se preparó en Navarra la Cruzada. 1931-1936, Pamplona, Editorial Gómez, 1953, pàgines 66 i 83; Joaquín Arrarás, Historia de la Segunda República Española, Madrid, Editorial Nacional, 1965, pàgina 494. Aquest mateix any ingressaria com a vocal en la Junta Central de la clandestina Unió Militar Espanyola (UME), dedicada a conspirar contra la República. A les eleccions tenerals de febrer de 1936 es va presentar com a candidat per la Circumscripció electoral d'Almeria dins de la coalició dretana, afiliat políticament a la Comunió Tradicionalista. Va obtenir 49.623 vots, però no va aconseguir acta de diputat, en guanyar les esquerres en aquesta circumscripció.
Guerra civil Prepara militarment a les Milícies de Falange així com Terços de Requetés, tots ells per a poder participar en la conspiració que donaria lloc el cop d'estat del 18 de juliol. En la nit del dia 18 al 19 de juliol va concentrar en Pamplona a 10.000 requetés navarresos, la qual cosa li va garantir l'èxit de la revolta.
Va combatre al Front de Madrid, Somosierra i Navafría, així com en la Batalla del Jarama, al comandament de la I Brigada de la Divisió Reforçada de Madrid (aquesta, al seu torn, al comandament dl Luis Orgaz Yoldi; El matí del 20 de gener de 1937, després d'un intens i fortíssim combat, amb la Mehal-la de Larraix i un tabor de Tiradors d'Ifni va reconquerir el Cerro de los Ángeles.José Caballero, Corazón de España. Historia del Monumento del Cerro de los Ángeles (1900-1976), Madrid, Fe Católica, 1977, pàginas 39-44 Més tard passaria al Sector de Càceres i, en 1938, va combatre en la Batalla de l'Ebre i en el Front de Castelló, al comandament de la 152a Divisió Marroquina.
Postguerra El 21 d'octubre de 1941 va ser nomenat vocal suplent del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme.
Va comandar una Delegació Militar Espanyola que va visitar Dunkerque i les conseqüències de la retirada aliada en la Segona Guerra Mundial. Durant la Dictadura franquista va ostentar nombrosos comandaments militars: comandant general de Melilla, primer general en cap de la Divisió Cuirassada Núm. 1, capità general de la II Regió Militar i director del Museu de l'Exèrcit.
Condecoracions i honors miniatura|300px Medalla Militar Individual. Cavaller de la Legió d'Honor (França). Cruz de segona classe de María Cristina. Creu del Mèrit Militar de Primera Classe. Creu del Mèrit Militar de Segona Classe. Medalla de Patiments per la Pàtria. Creu del Mèrit de la Orde de l'Àguila Negra (Alemanya). Gran creu de l'Ordre de Mehdavia (Marroc). Cavaller gran creu de l'Orde d'Avis (Portugal). Gran oficial de l'Orde de la Corona d'Itàlia (Itàlia). Cavaller de la Real Maestranza de Cavalleria de Granada. Cavaller gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild. Gran creu de la Orde del Mèrit Militar. Gran creu del Mèrit Naval. Gran creu de l'Orde del Mèrit Civil. Gran Oficial de l'Ordre Militar d'Ayacucho ( Perú). Medalla de la Independia de 1a Classe, concedida pel Rei de Jordània Abd Allah ibn Husayn.
Referències
Enllaços externs Teniente General Ricardo de Rada y Peral. Primer General Jefe de la Acorazada Brunete. Biografia escrita per José Martín Brocos Fernández, professor de la Universitat de San Pablo-CEU
Categoria:Militars malaguenys Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Gran Oficial de l'orde de la Corona d'Itàlia Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts el 1956 Categoria:Cavallers d'Avís Categoria:Militars carlins Categoria:Nascuts el 1885