El castell de Mata, també conegut com a castell de Mataró, és un antic castell termenat situat al cim del turó d'Onofre Arnau, dins el terme municipal de Mataró, al Maresme. Documentat des del segle XI, fou el centre d'una extensa jurisdicció feudal que comprenia bona part del territori de l'actual Mataró i altres poblacions del Maresme.

Les excavacions arqueològiques efectuades al jaciment han documentat diverses estructures relacionades amb la fortificació, entre les quals destaca una estructura de planta quadrangular, així com altres murs. L'estat de conservació actual és molt precari i les restes no permeten reconstruir amb precisió la configuració original del castell.

Situació El castell s'alçava al cim del turó d'Onofre Arnau, d'uns 133 metres d'altitud, al sector interior del veïnat de Mata. La seva situació li proporcionava un ampli domini visual sobre la plana del Maresme i el litoral i contribuïa al control de les comunicacions del territori.

El castell formava part de la xarxa de fortificacions que articulaven territorialment el Maresme medieval. Dins aquest sistema, el castell de Mata era un dels principals centres jurisdiccionals de la comarca, juntament amb fortificacions com els castells de Burriac, Vilassar, Dosrius o el Far.

Història Antecedents Al jaciment s'hi han trobat estructures d'època romana, que deurien consistir en una torre de planta circular similar a la que trobem a la Torrassa del Moro. En particular s'ha trobat part d'un mur fet de carreus, que hauria estat espoliat amb l'abandonament del castell. La seva construcció dataria cap al final de la República.

Orígens i domini dels Castellvell El topònim Mata apareix documentat ja al segle X, però les primeres notícies conegudes del castell corresponen al segle XI. L'any 1041, Adelaida, filla d'Ermemir i esposa de Guillem I de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris del Maresme, entre els quals figurava el kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres.

L'any 1062, Bonfill de Castellvell acordà amb el seu nebot Ramon Bernat que li deixaria en franc alou la torre de Mata a la seva mort i a la de la seva esposa Sicardis. Durant els segles XI i XII, el castell apareix vinculat al llinatge dels Castellvell.

A començament del segle XII la fortalesa apareix també amb el nom de castell de Mataró. En el seu testament de l'any 1110, Guillem Ramon de Castellvell concedí el castell de Mataró a la seva esposa Ermessenda, que en conservaria la possessió mentre visqués, amb les condicions establertes en el testament.

El terme jurisdiccional del castell comprenia, entre altres territoris, les caseries de Treià, Cirera i Valldeix, la parròquia de Santa Maria d'Alarona, el veïnat de Mata, l'actual Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac.

Els senyors del castell Durant el segle XIII apareix entre els senyors del castell el llinatge dels Montcada, successors dels Castellvell per via matrimonial. Posteriorment, el domini del castell passà per diverses famílies de la noblesa i de les elits ciutadanes. Entre els llinatges vinculats al seu domini apareixen els Sant Vicenç, els Ricard, els Esquerrer, els Sitjar i els Burguès.

La documentació del segle XIV mostra una successió especialment complexa. A començament d'aquest segle el castell passà a una branca dels Sant Vicenç. L'any 1339, Arnau Ballester, ciutadà de Barcelona, adquirí el castell i projectà convertir-ne l'antiga torre en una residència senyorial.

L'any 1366, Pere de Màrgens, escrivà de ració reial, adquirí el castell de Mataró al rei Pere el Cerimoniós. La documentació posterior permet resseguir diversos conflictes successoris entre els hereus de Màrgens, però la reconstrucció completa de la successió dels senyors del castell durant la segona meitat del segle XIV i els primers anys del XV presenta encara diversos buits documentals.

Assalt del sagramental La crisi del règim senyorial culminà a començament del segle XV. En aquest context, els habitants del terme del castell iniciaren diverses accions encaminades a aconseguir la incorporació de la jurisdicció a la Corona. L'episodi més destacat fou l'assalt i incendi del castell per part del sagramental, una institució armada de caràcter comunitari. La data exacta de l'atac no es pot establir amb absoluta precisió, tot i que es situaria a la segona dècada del segle XV, entre els anys 1414 i 1416.

En l'assalt participaren una seixantena d'homes armats procedents de diverses parròquies del Maresme i del Vallès. L'incendi es prolongà durant diversos dies i provocà la destrucció de bona part de les estructures de la fortalesa. Les fonts descriuen l'enderrocament de torres i murs fins als fonaments i la destrucció d'altres elements associats al castell, entre els quals hi havia una capella, un forn i altres construccions.

El procés de recuperació de la jurisdicció per part de la Corona culminà l'any 1419, quan el castell de Mata i el seu terme foren redimits del domini senyorial. L'any 1424 les parròquies del terme quedaren incorporades a la nova organització de la Universitat de Mataró, que el mateix any esdevingué carrer de Barcelona. Durant la Guerra Civil catalana, Joan II tornà a empenyorar Mataró i altres poblacions del Maresme a favor de Pere Joan Ferrer i des Torrent. El 1475 li fou concedida la jurisdicció civil i criminal sobre els seus dominis del Maresme.

El domini senyorial fou finalment abolit durant el regnat de Ferran el Catòlic. L'any 1480 els territoris de Pere Joan Ferrer foren reincorporats a la jurisdicció reial. Aquest procés consolidà definitivament la fi del règim senyorial sobre Mataró.

Descripció arqueològica Les restes del castell són molt fragmentàries i la seva configuració original no es pot determinar amb precisió. L'erosió del turó, l'abandonament de la fortificació i l'aprofitament posterior dels materials constructius han contribuït a la desaparició de bona part de les estructures.

Les intervencions arqueològiques han identificat, a la part més elevada del turó, una estructura de planta quadrangular, amb la base reutilitzada com a cisterna, així com diversos trams de murs inconnexos. La documentació medieval també permet plantejar l'existència d'un recinte defensiu amb murs, fossat, pati interior i torres, però la distribució exacta d'aquests elements no es pot reconstruir actualment amb seguretat.

La documentació relacionada amb les obres promogudes per Arnau Ballester l'any 1340 esmenta explícitament un vall, un mur i una barbacana. Aquestes dades indiquen que la fortificació disposava d'un sistema defensiu més complex que les escasses restes actualment conservades.

El jaciment fou objecte de prospeccions i excavacions durant la segona meitat del segle XX. Abans de les excavacions principals es realitzaren prospeccions entre els anys 1975 i 1978. Les campanyes arqueològiques de 1978-1983 i 1991 permeteren documentar diverses fases d'ocupació del turó.

Estat actual El castell es troba actualment en estat de ruïna arqueològica. Les estructures conservades són escasses i molt degradades. Una publicació arqueològica recent assenyala que actualment no hi ha restes del castell visibles en superfície, mentre que la bibliografia sobre les excavacions documenta restes muràries i estructures arqueològiques identificades durant les intervencions.

Referències

Mata Mata Categoria:Edificis de Mataró