Les Arts Florissants és un conjunt vocal i instrumental francès especialitzat en la interpretació de música barroca amb instruments d'època. Fundat el 1979 pel clavecinista i director d'orquestra francoamericà William Christie, el conjunt pren el nom de l'obra Les Arts florissants de Marc-Antoine Charpentier. Ha tingut un paper destacat en la recuperació i difusió del repertori europeu dels segles XVII i XVIII, especialment de l'òpera i la música sacra francesa del Gran Segle, amb obres de Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Charpentier i André Campra, però també de Claudio Monteverdi, Henry Purcell, Georg Friedrich Händel i Johann Sebastian Bach.
Des de 2020, la direcció musical és compartida per Christie i el tenor i director britànic Paul Agnew. El conjunt ofereix més d'un centenar de concerts i representacions anuals i manté una residència a la Philharmonie de Paris.
Història William Christie va fundar Les Arts Florissants el 1979, en un moment en què el moviment d'interpretació històricament informada començava a transformar la manera d'abordar la música dels segles XVII i XVIII. Des dels primers anys, el conjunt es va concentrar especialment en autors francesos poc interpretats, entre els quals Marc-Antoine Charpentier va ocupar una posició central.
Un dels primers projectes discogràfics importants va ser l'enregistrament de Médée de Charpentier el 1984, amb Jill Feldman en el paper protagonista i Christie al capdavant del conjunt.
El gran punt d'inflexió en la projecció internacional del conjunt va arribar el 1987 amb la recuperació d’Atys de Lully a l'Opéra-Comique de París. La producció va contribuir decisivament al renaixement modern de la tragédie lyrique francesa i va consolidar Les Arts Florissants com una de les formacions de referència de la música barroca. L'enregistrament realitzat aquell mateix any va esdevenir una de les gravacions emblemàtiques del conjunt.
Durant les dècades següents, Les Arts Florissants van ampliar el repertori operístic amb produccions d'obres de Rameau, Charpentier, Händel, Purcell, Monteverdi, Stefano Landi, Pietro Antonio Cesti i Wolfgang Amadeus Mozart. Entre les produccions més significatives hi ha Les Indes galantes de Rameau, presentada el 1991 sota la direcció de Christie.
Formació i transmissió La formació de joves músics s'ha convertit progressivament en un dels eixos centrals de l'activitat del conjunt. El 2002 Christie va crear Le Jardin des Voix, una acadèmia internacional destinada a joves cantants especialitzats en el repertori barroc. Diversos cantants que posteriorment han desenvolupat carreres internacionals han passat per aquest programa.
El 2007 es va iniciar una col·laboració regular amb la Juilliard School de Nova York, i l'any següent es va crear el programa Arts Flo Juniors, destinat a integrar joves cantants i instrumentistes en les produccions professionals del conjunt.
Paul Agnew, que havia col·laborat durant molts anys amb Les Arts Florissants com a tenor, va començar a dirigir regularment el conjunt el 2007. El 2013 va ser nomenat director musical adjunt i el 2020 va passar a compartir la direcció musical amb Christie.
Thiré i la fundació Una part important de l'activitat de Les Arts Florissants es desenvolupa a Thiré, al departament de la Vendée. William Christie hi va adquirir el 1985 una propietat envoltada de quatre hectàrees de terreny i hi va començar a crear un conjunt de jardins inspirats en els models francesos i italians dels segles XVII i XVIII.
El 2012 s'hi va crear el festival Dans les Jardins de William Christie, que combina concerts, recitals, representacions i activitats als jardins. El 2017 s'hi va afegir el Festival de Printemps.
El projecte va obtenir el 2016 la denominació francesa de Centre culturel de rencontre. L'any següent es va constituir la Fondation Les Arts Florissants – William Christie, que integra les activitats musicals, pedagògiques, patrimonials i relacionades amb els jardins.
Des de 2015, Les Arts Florissants són també artistes residents de la Philharmonie de Paris.
Repertori i estil interpretatiu Les Arts Florissants interpreten principalment música dels segles XVII i XVIII amb instruments històrics o còpies d'instruments de l'època. La formació varia considerablement segons el repertori, des de petits conjunts de cambra fins a una orquestra i cor de dimensions importants.
El repertori francès ha estat un dels elements definitoris del conjunt. Christie i els seus col·laboradors han recuperat nombroses obres de Lully, Rameau, Charpentier i Campra, tot contribuint a restablir les característiques específiques de la pronunciació, l'ornamentació, la dansa i la declamació de l'òpera barroca francesa.
El conjunt ha treballat també extensament el repertori italià i anglès, especialment Monteverdi, Händel i Purcell, i progressivament ha incorporat obres de Bach, Joseph Haydn i Mozart.
Activitat discogràfica Les Arts Florissants han desenvolupat una extensa activitat discogràfica des dels primers anys. Durant les dècades de 1980 i 1990 van enregistrar especialment per a Harmonia Mundi i Erato. El seu catàleg inclou òperes completes, oratoris, música sacra, cantates i antologies del repertori francès.
El 2015, Harmonia Mundi va crear una col·lecció específica titulada «Les Arts Florissants», destinada tant a nous enregistraments com a la reedició del patrimoni discogràfic històric de la formació.
Discografia selecta 1984 — William Christie, Les Arts Florissants: Charpentier, Médée, Harmonia Mundi. 1986 — William Christie, Les Arts Florissants: Charpentier, Les Arts florissants, H. 487, Harmonia Mundi. 1987 — William Christie, Les Arts Florissants: Lully, Atys, Harmonia Mundi, HMC 1257-59. 1991 — William Christie, Les Arts Florissants: Rameau, Les Indes galantes, Harmonia Mundi. 1995 — William Christie, Les Arts Florissants: Purcell, King Arthur, Erato. 1996 — William Christie, Les Arts Florissants: Händel, Alcina, Erato. 2004 — William Christie, Les Arts Florissants: Charpentier, David et Jonathas, Virgin Classics. 2014 — Paul Agnew, Les Arts Florissants: Monteverdi, Madrigali, vol. 1: Cremona, Les Arts Florissants Editions. 2015 — Paul Agnew, Les Arts Florissants: Monteverdi, Madrigali, vol. 2: Mantova, Harmonia Mundi. 2024 — William Christie, Les Arts Florissants: Bien que l'amour: Airs sérieux et à boire, vol. 1, Harmonia Mundi. 2025 — Paul Agnew, Les Arts Florissants: Bach, A Life in Music, vol. 2: The Weimar Years (1708–1717), Harmonia Mundi. 2026 — William Christie, Les Arts Florissants: Haydn, Harmoniemesse, Harmonia Mundi. 2026 — Paul Agnew, Les Arts Florissants: Bach, A Life in Music, vol. 3: Köthen (1717–1723), Harmonia Mundi.
Referències
Categoria:Orquestres de França Categoria:Grups de música francesos