Mary Ethel Hayter Florey, baronessa Florey ( nascuda Reed; Stanmore, Nova Gal·les del Sud, Austràlia, 1 d'octubre de 1900 - Oxfordshire, 10 d'octubre de 1966) va ser una metgessa i científica mèdica australiana. La seva intervenció va ser fonamental en el descobriment i aplicació de la penicil·lina. Formava part de l'equip que va dur a terme els primers assajos amb penicil·lina i va ser la primera a administrar el fàrmac en un assaig en humans. Part de la seva recerca es va condensar en una obra de quatre volums sobre antibiòtics publicada entre 1952 i 1960.
Vida, educació i carrera professional Va obtenir una llicenciatura en medicina i una llicenciatura en cirurgia a la Universitat d'Adelaida el 1924. El 1950 va fer el doctorat en medicina a la Universitat d'Adelaida.
De 1939 a 1941 va treballar al Servei Regional de Transfusió de Sang d'Oxford. A partir del 1941, va formar part de l'equip que treballava en assajos clínics a la Radcliffe Infirmary, hospitals militars i a l'Hospital d'Accidents de Birmingham, on va dirigir els primers assajos clínics de la penicil·lina el 1941, juntament amb el seu company de laboratori i marit Howard Walter Florey, cosa que li va valer, a ell, el Premi Nobel.
Descobriment de la penicil·lina Va treballar juntament amb Howard Walter Florey i va dur a terme els primers assajos clínics de penicil·lina el 1941 a la Radcliffe Infirmary d'Oxford amb el primer pacient, un agent de policia d'Oxford anomenat Albert Alexander. En el cas d'aquest primer pacient, amb l'administració del fàrmac va començar a recuperar-se, però posteriorment va morir perquè en aquell moment no es podia produir prou penicil·lina. Va ser l'equip de Florey qui va crear un fàrmac útil i eficaç a partir de la penicil·lina, després que la tasca s'hagués abandonat per presentar-se com un objectiu massa difícil. La feina de Mary Ethel Florey incloïa l'administració i el registre «del progrés clínic del primer assaig a gran escala de 187 casos de sèpsia».
La seva principal contribució acadèmica és una obra en quatre volums titulada The Clinical Application of Antibiotics [L'aplicació clínica dels antibiòtics]. El primer volum està dedicat a la penicil·lina i la seva recerca sobre aquest tema. El British Journal of Surgery en va publicar una ressenya el 1953 que deia: «És una veritable enciclopèdia sobre l'ús i l'abús de la penicil·lina. Sens dubte, ha d'ocupar el seu lloc a la biblioteca de tots els hospitals com a valuosa obra de referència, no només per al clínic sinó també per al patòleg. Cal felicitar l'autor i l'editor pel seu format i mètode de presentació». El volum incloïa exemples de mal ús d'antibiòtics i advertències sobre les dosis.
Vida personal Mary Florey va conèixer Howard Walter Florey el 1921 a Adelaida i s'hi va casar el 1926, moment en què la parella es va traslladar a Londres.
El seu marit, que va guanyar el premi Nobel pel seu paper en el descobriment de la penicil·lina, en va dir: «No s'ha d'oblidar mai que si no fos per Ethel la penicil·lina no s'hauria introduït a la pràctica mèdica quan es va fer».
Referències
Bibliografia The Clinical Application of Antibiotics, Vol. I. Penicillin, 1952. The Clinical Application of Antibiotics, Vol. II. Strptomycin and Other Antibiotics Active against Tuberculosis, 336 pàg., The Clinical Application of Antibiotics, Vol. III, Chloramphenicol and the Tetracyclines. Oxford University Press, London, 393 pàg., 1957. The Clinical application of Antibiotics. Vol. IV. Erythromycin and Other Antibiotics, 303 pàg., 1960. Categoria:Metges australians Categoria:Cirurgians Categoria:Alumnes de la Universitat d'Adelaida Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Morts el 1966 Categoria:Persones de Sydney Categoria:Científics de Nova Gal·les del Sud Categoria:Nascuts el 1900