Kampong Glam és un barri històric de Singapur, situat a la zona de Rochor. Va ser tradicionalment un centre de la comunitat malaia i musulmana de la ciutat i seu de la reialesa malaia. L'àrea va acollir també comunitats àrabs, bugis, javaneses, baweaneses i xineses, que participaren en la vida residencial, religiosa i comercial del barri.
El nucli històric conserva nombroses cases comercials i edificis vinculats al patrimoni malai i islàmic de Singapur, entre els quals destaquen la mesquita del Sultà i l'Istana Kampong Gelam, antic palau de la família del sultà. L'àrea delimitada per Ophir Road, Victoria Street, Jalan Sultan i Beach Road va ser declarada àrea de conservació el 7 de juliol de 1989.
Història miniatura|300px|Bussorah Street amb la mesquita del Sultà al fons.
L'establiment de Kampong Glam com a centre de la reialesa malaia de Singapur està vinculat als acords de 1819 entre la Companyia Britànica de les Índies Orientals, el sultà Hussein Shah i el temenggong Abdul Rahman, que van permetre l'establiment britànic a l'illa. Hussein Shah es va instal·lar a Kampong Glam, on va començar la construcció d'una residència reial emmurallada. El recinte es convertí en el nucli d'un barri vinculat a la cort del sultà i a les comunitats malaies i musulmanes.
El Pla de Raffles, elaborat el 1822 per Stamford Raffles, el tinent Philip Jackson i un comitè d'urbanisme, va reforçar aquesta configuració. El pla dividia el nou assentament en zones funcionals i destinades a diferents comunitats, i l'àrea de l'actual Kampong Glam fou assignada als malais, bugis, javanesos i àrabs, al voltant del palau del sultà.
Durant el segle XIX, Kampong Glam es va consolidar com un barri de població diversa. A més de la família del sultà, hi residien comunitats àrabs, bugis, javaneses i baweaneses i, ja el 1824, una part significativa de la població era xinesa. Els diferents grups desenvolupaven activitats comercials, religioses i artesanals en diversos sectors del barri.
La residència reial original va experimentar diverses transformacions. L'edifici actual de l'Istana Kampong Gelam fou completat el 1890 per a Tengku Alam Shah, net de Hussein Shah, i els descendents de la família reial hi continuaren residint fins al 1999. Posteriorment fou convertit en el Malay Heritage Centre, i el 7 d'agost de 2015 l'Istana Kampong Gelam va ser declarat monument nacional.
Durant el segle XX el caràcter residencial de Kampong Glam va disminuir, però el barri conservà bona part del seu teixit urbà i dels seus elements vinculats al patrimoni malai i musulmà. El nucli delimitat per Ophir Road, Victoria Street, Jalan Sultan i Beach Road va ser declarat àrea de conservació el 1989.
Geografia i entorn urbà miniatura|300px|Arab Street, un dels carrers principals de Kampong Glam.
El nucli històric de Kampong Glam forma un teixit urbà compacte entorn de carrers com Arab Street, Bussorah Street, Muscat Street, Haji Lane i Sultan Gate, així com de la mesquita del Sultà i de l'Istana Kampong Gelam. L'àrea de conservació està delimitada per Ophir Road al nord, Victoria Street a l'est, Jalan Sultan al sud i Beach Road a l'oest.
El paisatge urbà està format principalment per fileres de cases comercials de dues plantes dels estils primerenc i de transició. La Urban Redevelopment Authority destaca el contrast entre l'escala baixa i uniforme dels carrers i els espais oberts de l'antic recinte palatí.
Els diferents carrers van adquirir històricament funcions i especialitzacions pròpies. North Bridge Road concentrava sastres i orfebres, mentre que Sultan Gate estava associat als picapedrers i ferrers. Abans de les obres de reclamació de terres del litoral, Beach Road era un punt de comerç i de serveis marítims vinculats a l'arribada de comerciants bugis.
Haji Lane i el tram de Bussorah Street més proper a la mesquita del Sultà van acollir residències i serveis per als musulmans de la regió que passaven per Singapur durant el pelegrinatge a la Meca i Medina.
Arquitectura i patrimoni miniatura|300px|Mesquita del Sultà vista des de Muscat Street.
El patrimoni arquitectònic de Kampong Glam combina edificis vinculats a l'antiga reialesa malaia i a la comunitat musulmana amb fileres de cases comercials que configuren bona part del paisatge urbà. La Urban Redevelopment Authority inclou Kampong Glam entre els districtes històrics de Singapur i hi conserva principalment cases comercials dels estils primerenc i de transició.
Un dels principals monuments és la mesquita del Sultà, que ocupa l'emplaçament d'una mesquita anterior construïda sota el patrocini del sultà Hussein Shah al segle XIX. L'edifici actual fou projectat per l'arquitecte irlandès Denis Santry, de l'estudi Swan & Maclaren, en estil indo-sarraí. Les obres començaren el 1928, la nova mesquita fou oberta oficialment el 1929 i els treballs es completaren el 1932. Les grans cúpules i els minarets són alguns dels elements més característics de l'edifici.
Un altre element central és l'Istana Kampong Gelam. La primera residència reial del recinte data de 1819, mentre que l'edifici actual fou acabat el 1890 per a Tengku Alam Shah. La seva arquitectura combina elements ornamentals neoclàssics occidentals amb una organització espacial derivada de les cases tradicionals malaies.
Al costat del palau es troba el Gedung Kuning, o «casa groga», construït a mitjan segle XIX. El color groc està tradicionalment associat a la reialesa malaia, i l'immoble conserva diversos elements singulars, entre els quals un petit pavelló que havia funcionat com a colomar.
Les cases comercials constitueixen un altre component essencial del patrimoni construït. A Haji Lane es conserven alguns dels exemples més antics del barri: edificis de dues plantes de l'estil primerenc, caracteritzats per una ornamentació de guix limitada i sostres baixos. A Bussorah Street, la URA va restaurar el 1998 trenta-dues cases comercials situades en tres illes urbanes. Tretze conserven porticons pivotants de fusta a la planta baixa, que la institució identifica com els únics d'aquest tipus que resten a Singapur.
Cultura i activitat comercial miniatura|300px|Art urbà i comerços a Haji Lane.
Kampong Glam ha mantingut una forta vinculació amb la cultura malaia i musulmana, reflectida tant en els edificis religiosos com en els comerços i activitats tradicionals. Històricament, el paisatge comercial incloïa fabricants de marcs, talladors de làpides, majoristes de tèxtils, comerciants d'espècies i perfums, fabricants de sandàlies, serveis de restauració musulmana i venedors de pedres precioses, artesania de rotang i objectes religiosos.
Alguns carrers van adquirir especialitzacions comercials determinades i l'àrea d'Arab Street va quedar especialment vinculada al comerç de tèxtils. Tot i la diversificació posterior dels negocis, la Urban Redevelopment Authority assenyala que el sector encara manté una presència destacada del comerç tèxtil i de la gastronomia musulmana.
Haji Lane, que havia acollit allotjaments i serveis per als pelegrins musulmans que transitaven per Singapur, conserva les seves antigues cases comercials, avui ocupades per activitats comercials i de restauració diverses. Els canvis d'ús han modificat el caràcter comercial del carrer, que també presenta nombroses intervencions d'art urbà.
En conjunt, les activitats comercials de Kampong Glam han evolucionat des dels oficis i serveis vinculats principalment a les comunitats malaies i musulmanes cap a una oferta més diversa, alhora que es mantenen alguns dels usos tradicionals relacionats amb els tèxtils i la gastronomia.
Referències
Enllaços externs
Kampong Glam Conservation Area — Urban Redevelopment Authority
Categoria:Geografia de Singapur