Luigi Torchi (Mordano, 7 de novembre de 1858 – Bolonya, 18 de setembre de 1920) fou un musicòleg, compositor, bibliotecari i professor italià. Va ser una de les figures que contribuïren a la renovació dels estudis musicològics a Itàlia a finals del , especialment per les seves investigacions sobre la música italiana dels segles XVI, XVII i XVIII i per la difusió de la música romàntica alemanya, en particular de l'obra de Richard Wagner.

Biografia Va néixer a Mordano, prop de Bolonya, fill d'Avito Luigi Torchi, metge, i de Geltrude Tibaldi. Després de passar la infantesa a Mordano i San Giorgio di Piano, el 1874 es va instal·lar amb la família a Bolonya. Hi estudià composició amb Filippo Vanduzzi a l'Accademia Filarmonica di Bologna i obtingué el diploma el 1877. Paral·lelament va estudiar composició al Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols amb Paolo Serrao.

Després d'una breu estada a França, es traslladà a Leipzig, on perfeccionà els seus estudis amb Salomon Jadassohn i Carl Reinecke. També assistí a les classes d'història de la música d'Oscar Paul a la Universitat de Leipzig. L'experiència alemanya tingué una influència considerable en la seva formació, tant per l'adopció dels mètodes de la musicologia alemanya com pel seu interès per la música de Robert Schumann i, sobretot, de Richard Wagner.

El 1885 fou nomenat professor d'història i estètica de la música al Liceo Musicale Rossini de Pesaro, on també exercí de bibliotecari. Hi romangué fins al 1891, quan passà al Liceo Musicale de Bolonya, actual Conservatori Giovanni Battista Martini.

A Bolonya impartí història de la música, anàlisi musical i, a partir de 1895, contrapunt. El 1906 esdevingué professor titular de composició. Entre els seus alumnes hi hagué Ottorino Respighi, Guido Guerrini, Giacomo Benvenuti, Alceo Toni i Felice Boghen. També fou bibliotecari del Liceo fins al 1906 i participà en la continuació del catàleg de la biblioteca iniciat per Gaetano Gaspari, editant-ne el tercer volum el 1893.

El 1894 fou elegit president de l'Accademia Filarmonica di Bologna, càrrec que ocupà fins al 1909. El mateix any participà en la fundació de la Rivista musicale italiana, una de les principals publicacions musicològiques italianes de l'època, en la qual publicà estudis, articles crítics i ressenyes i exercí funcions de redactor.

A causa de problemes de salut abandonà progressivament algunes de les seves responsabilitats i deixà l'ensenyament el 1914. Es retirà a Villa Atte, prop de Bazzano, i morí a Bolonya el setembre de 1920.

Activitat musicològica Torchi formà part de la primera generació de musicòlegs italians que aplicaren sistemàticament mètodes historiogràfics i filològics inspirats en la musicologia alemanya. La seva activitat fou especialment significativa en un període en què l'estudi científic de la història de la música encara estava poc desenvolupat a Itàlia.

Una part important de les seves investigacions es dedicà a la recuperació de la música italiana anterior al . L'accés als manuscrits i edicions antigues conservats a la biblioteca del Liceo Musicale de Bolonya li permeté estudiar directament nombroses fonts dels segles XVI, XVII i XVIII.

El 1894 publicà Canzoni ed arie italiane ad una voce nel secolo XVII, estudi dedicat al repertori vocal italià del primer Barroc. En els anys següents publicà la sèrie d'articles La musica istrumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVIII, apareguda entre 1897 i 1901 a la Rivista musicale italiana, una de les primeres investigacions àmplies sobre la història de la música instrumental italiana.

Una de les seves empreses més importants fou L'arte musicale in Italia, una col·lecció d'edicions de música italiana antiga publicada a partir de 1897. Torchi hi seleccionà, transcriví en notació moderna i edità obres procedents de manuscrits i impresos antics, amb l'objectiu de reconstruir el desenvolupament de la tradició musical italiana des de l'Ars nova fins al Barroc. També dedicà estudis a la música francesa conservada a Bolonya, entre els quals I monumenti dell'antica musica francese a Bologna (1906).

Wagner i la música alemanya Torchi tingué un paper destacat en la difusió de la cultura musical alemanya a Itàlia. El 1890 publicà Riccardo Wagner: studio critico, obra en què analitzava l'estètica i la producció de Wagner i intentava explicar les circumstàncies històriques i culturals que havien determinat el seu desenvolupament artístic. També traduí a l'italià diversos escrits de Wagner, entre els quals Das Kunstwerk der Zukunft i Oper und Drama, i el tractat Vom Musikalisch-Schönen d'Eduard Hanslick.

El seu interès per la música alemanya s'estengué a altres compositors. Entre els seus estudis figura un treball sobre les Escenes del Faust de Goethe de Robert Schumann, publicat el 1895.

Compositor Tot i que és recordat sobretot com a musicòleg, Torchi també desenvolupà una activitat compositiva. La seva producció inclogué música simfònica, vocal i teatral. Entre les seves obres hi ha una Ouverture per a la tragèdia Almansor de Heinrich Heine, una Simfonia en sol menor i l'òpera inacabada Il re di Sion. També se li atribueixen composicions religioses i corals.

La seva activitat creativa quedà, tanmateix, eclipsada per la importància dels seus treballs d'història de la música i d'edició de repertori antic.

Obres musicològiques principals 1884 – La scuola romantica in Germania e i suoi rapporti coll'opera nazionale e colla musica. 1890 – Riccardo Wagner: studio critico. 1894 – Canzoni ed arie italiane ad una voce nel secolo XVII. 1894 – L'accompagnamento degl'istrumenti nei melodrammi italiani della prima metà del Seicento. 1895 – Robert Schumann e le sue Scene tratte dal Faust di Goethe. 1897–1901 – La musica istrumentale in Italia nei secoli XVI, XVII e XVIII. 1897–1908 – L'arte musicale in Italia. 1901 – L'opera di Giuseppe Verdi e i suoi caratteri principali. 1906 – I monumenti dell'antica musica francese a Bologna. 1913 – Riccardo Wagner, nova edició ampliada. 1913–1914 – Studi di orchestrazione.

Llegat Torchi és considerat, juntament amb altres estudiosos italians de finals del , una figura important en la consolidació de la musicologia com a disciplina científica a Itàlia. Les seves investigacions contribuïren a recuperar repertoris italians dels segles XVI al XVIII que havien quedat parcialment oblidats i a establir una tradició d'estudi basada en l'examen directe de manuscrits i edicions antigues.

La seva tasca pedagògica també tingué una influència significativa. Entre els seus deixebles, Ottorino Respighi esdevindria una de les figures principals de la música italiana del , mentre que altres alumnes de Torchi continuaren la seva activitat en els camps de la composició, la crítica i la historiografia musical.

Referències

Categoria:Musicòlegs italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Pedagogs musicals italians Categoria:Bibliotecaris italians Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Bolonya Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Morts el 1920 Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX Categoria:Compositors de l'Emília-Romanya Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig Categoria:Bibliotecaris morts al segle XX Categoria:Bibliotecaris nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1858