Al·lobic (en llatí: Allobicus; m. 409) va ser un militar romà que va servir sota el govern d'Honori (395-423).Martindale, 1980, p. 61. És conegut per la sospita d'haver conspirat contra Honori en favor de l'usurpador Constantí (r. 407-411).Candau Morón, 1992, p. 522.
Biografia Pel seu nom es creu que era d'origen germànic. Sembla que, l'any 405, ocupava un càrrec de comes encara que no hi ha informació sobre la destinació que tenia.
A l'agost del 408 l'eunuc Olimpi va conspirar amb èxit per fer caure i executar a Estilicó, magister militum i home fort de la cort d'Honori a Ravenna. Després de convertir-se en la persona dominant a la cort, Olimpi, va elevar al comesenges domesticorum equitum Vigilanci al lloc de magister equitum.Candau Morón, 1992, p. 502. Al·lobic va ser, llavors, promocionat per a ocupar el càrrec que havia deixat lliure Vigilanci. La seva capacitat militar no devia ser res de l'altre món, ja que Zòsim va dir d'ell i dels oficials nomenats per Olimpi que només eren «aptes per a suscitar menyspreu en l'enemic».Candau Morón, 1992, p. 484. En efecte, no van ser capaços d'organitzar una mínima defensa enfront de la segona invasió d'Itàlia pels visigots i aquests van poder actuar sense resistència dins de la península italiana.
Els fracassos en la resposta d'Olimpi vers Alaric van portar a la seva destitució al febrer del 409. Jovi, el prefecte del pretori d'Itàlia es va convertir, llavors, en la figura dominant de la cort. Al·lobic es va unir a ell i junts van instigar un motí a Ravenna que va portar a la destitució dels generals nomenats per Olimpi: Turpili (infanteria) i Vigilanci (cavalleria). Tots dos van ser condemnats al desterrament i assassinats durant el viatge. Al·lobic va ser promocionat, llavors, per a substituir a Vigilanci al capdavant de la cavalleria imperial.
El desenvolupament de la guerra va empitjorar per a Honori a la fi de 409 ja que els visigots van aconseguir elevar a un usurpador Prisc Àtal (r. 409-410) amb suport del senat i la població de Roma. A la vista de la situació, Al·lobic va promoure disturbis entre la tropa i va entrar en contacte amb l'usurpador Constantí (r. 407-411) —qui controlava la Gàl·lia— perquè aquest entrés a Itàlia i deposés a Honori. Eusebi, el camarlenc de la cort, va desconfiar de l'actitud d'Al·lobic i el va acusar de traïció. Aquest va maniobrar bé i va aconseguir que aquell fos assassinat.Candau Morón, 1992, pp. 521-522. Amb tot, no van finalitzar les sospites sobre ell i també va ser, finalment, executat poc després.
Després de la seva mort, el seu càrrec va ser assumit pel magister peditum (comandant de la infanteria) Valent qui va exercir de magister utriusque militiae (comandant de tot l'exèrcit) fins a la seva deserció el 410. No seria fins a l'ascens el 411 de Flavi Constanci quan es va designar a un nou magister equitum, Úlfilas.Martindale, 1980, p. 1288.
Referències
Bibliografia Candau Morón, José María (1992) [Ca. 501]. Nueva Historia de Zósimo (texto y notas). Gredos. . Martindale, John Robert (1980). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. 2, AD 395-527 [Prosopografía del Imperio romano t… (en inglés). Cambridge University Press. .
Categoria:Mestres dels soldats Categoria:Romans d'Orient del segle V