Les antigues corbetes classe Descubierta van ser uns escortes costaners senzills i econòmics de l'Armada Espanyola, que malgrat la seva senzillesa van donar bastants maldecaps a la indústria per a construir-les.

Construcció i disseny miniatura|esquerra|Corbeta Princesa (F-62) El 1945, l'Estat espanyol va elaborar un gran programa de construcció per reequipar l'Armada Espanyola, que tenia molts vaixells vells i desgastats, ja que la construcció naval s'havia aturat pràcticament durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. El programa incloïa 18 destructors, sis corbetes, sis submarins juntament amb torpeders i vaixells patrulla.

Les corbetes, de la classe Atrevida, tenien una eslora de 75,5 m de llargada total i una perpendicular de proa i popa de 68 m, amb una mànega de 10,2 m i un calat de 2,6 m. El desplaçament era de 912 tones estàndart i 1.022 totals. Dos motors dièsel Sulzer amb una potència total de 2.200 kW que accionaven dos eixos d'hèlix, donant una velocitat de 18,5 nus. Transporvaven 100 tones de petroli, donat un rang de 8.000 milles nàutiques a 10 nus.

Tal com estaven dissenyats, els vaixells tenien un armament d'un canó de 105 mm (4,1 polzades) de doble ús, recolzat per un armament antiaeri proper de dos canons de 37 mm (en un muntatge doble) i dotze canons antiaeris de 20 mm (en tres muntatges quàdruples). Es van instal·lar quatre llançadors de càrrega de profunditat i es podien transportar 20 mines. El vaixell tenia una tripulació de 132 persones.

La construcció dels dos primers vaixells de la classe, Atrevida i Descubierta va començar a la drassana de Bazán (ara Navantia) Cartagena el 1950, però els problemes econòmics van alentir la construcció, i els vaixells restants no van ser amarrats fins al 1953. Els dos primers vaixells es van completar el 1954-1955, però el finançament del Programa d'Assistència de Defensa Mútua dels EUA va permetre completar els quatre vaixells restants amb armament modernitzat i sensors més adequats per a la guerra antisubmarina. El canó de 105 mm va ser substituït per un únic canó antiaeri semiautomàtic Mark 26 dels EUA de 3 polzades (76 mm), amb armament antiaeri de curt abast que consistia en tres canons Bofors L/70 de 40 mm. L'armament antisubmarí consistia en dos morters antisubmarins Hedgehog, complementats per vuit morters de càrrega de profunditat i dos bastidors de càrrega de profunditat. Els sensors consistien en un radar de recerca de superfície SPS-5B i un sonar QHBa. El desplaçament va augmentar de 997 tones estàndard a 1.135 tones a plena càrrega. Els quatre vaixells que encara estaven en construcció es van completar entre 1959 i 1960, i l'"Atrevida" es va convertir a l'estàndard revisat el 1960.

L'experiència obtinguda amb el cap de la classe va permetre cap a 1955 que la resta dels vaixells poguessin començar a entrar en servei en unes condicions dignes. No obstant això, es va pensar incloure-les en el Programa de Modernització de 1955, amb el que, respectant el seu casc i maquinària originals, es va obtenir de manera ràpida una sèrie de cinc escortes lleugers. L'únic vaixell no modernitzat va ser el cap de classe, que va sofrir en la seva construcció els problemes de falta de material de l'Espanya de la postguerra, per la qual cosa es va considerar inútil modernitzar-lo.

Els noms amb què van ser batejades aquestes corbetes ja els havien ostentat amb anterioritat altres navilis en l'Armada. En el segle XVIII dues corbetes s'havien anomenat Descubierta i Atrevida: manada la primera pel capità Alessandro Malaspina, i la segona sota el comandament de José Bustamante, ambdues van realitzar una expedició científica per l'Atlàntic i el Pacífic. En l'Armada de mediats i finals del també segle XVIII van existir tres Princesa i dos Diana; i finalment, ja més recentment, dues corbetes escola van lluir els noms de Nautilus, a bord del qual va fer la volta al món el capità de navili Fernando Villaamil i de Villa de Bilbao, aquesta última un veler botat en 1846 de 1.312 tn. i trenta canons.

Servei La F-51 va prestar servei durant tota la seva vida útil a la Guinea Espanyola, fins al cap de la independència de la colònia (1968, ja amb el nom de Guinea Equatorial). En tornar a Espanya en 1970 va ser directament desballestada.

La resta dels vaixells va prestar servei com a vaixells d'ensinistrament, així com en labors de vigilància i patrulla de les aigües jurisdiccionals.

La Princesa (F-62) va salpar transportant la flama olímpica el 12 de setembre de 1968 des de Huelva fins a l'Illa de San Salvador.

va ser donada de baixa en 1971 després d'un accident prop de Rota. La resta dels vaixells van canviar la seva missió per la de patrullers d'altura a partir de 1980, canviant la F- del seu numeral primer per PA- i després, en 1986, per P-. Es tracta dels vaixells més longeus dels modernitzats en els anys 50, ja que van seguir en servei fins a ser substituïts en la seva funció a principis dels 90 pels nous patrullers d'altura de la Classe Serviola.

Es pot dir que, gràcies a la senzillesa i robustesa del seu disseny van ser, juntament amb els Classe Liniers els vaixells més aprofitables d'entre totes les construccions de la postguerra modernitzades en els 50.

Vaixells de la Classe Descubierta (F-50) Nom NumeralDrassanaBotatModernitzat BaixaCausaDescubierta F-51 Bazán Cartagena 1954 no 1970 Retirat/desballestatAtrevida F-61 Bazán Cartagena 1955 1960 1992 Retirat/desballestatPrincesa F-62 Bazán Cartagena 1959 1959 1991 Usada com a blanc navalABC 11 de octubre de 1992; Las compensaciones, permiten modernizar los F-18Diana F-63 Bazán Cartagena 1960 1960 1973 Varat vora RotaNautilus F-64 Bazán San Fernando 1959 1959 1991 Retirat/desballestatVilla de Bilbao F-65 Bazán San Fernando 1960 1960 1992 Retirat/desballestat

Referències

Bibliografia

Categoria:Corbetes de l'Armada Espanyola