Vigilanci (en llatí Vigilantius), va ser un sacerdot cristià actiu cap al 400. És conegut pels escrits de Jeroni d'Estridó contra ell.
Biografia La vida de Vigilanci es coneix a través de l'intercanvi de cartes entre Paulí de Nola, Sulpici Sever, i Jeroni d'Estridó. En el seu tractat Contra Vigilanci (Contra Vigilantium), Jeroni diu que era fill d'un taverner.
Va néixer cap al 370 a Calagurris,En el seu tractat Contra Vigilanci, Sant Jeroni escriu que Vigilanci era originari de Calagurris i el compara amb Quintilià, que va néixer a Calahorra, (Calagurris a Hispània). Tanmateix, en el mateix text, Sant Jeroni especifica que pertanyia a una línia de bandits i Convenes que es van establir en una regió al nord dels Pirineus després de la victòria de Gneu Pompeu sobre ells a Hispània, i la capital de les quals era Lugdunum Convenarum. És possible localitzar el lloc de Calagurris de les Convenes basant-se en l'Itinerari d'Antoní, que l'esmenta com una parada a la carretera de Dax a Tolosa, seguint el riu Garona, i situat a 26 milles romanes de Lugdunum. Aquesta informació ens permet situar Calagurris a Saint-Martory. Les ruïnes d'un oppidum ibèric es troben en un turó que domina la ciutat i la presència d'una font rica en ferro pot explicar el nom del lloc perquè Calagurris significa "aigua vermella" (Henri Crouzel, "Un heretge de Comminges": Vigilanci de Calagurris"). a la Gàl·lia Aquitània, actual Saint-Martory in Comminges . Encara era jove quan el seu talent va ser conegut per Sulpici Sever, que tenia una vil·la a Primuliacum, que se suposa que es troba a prop de Saint-Martory,Plusieurs lieux ont été donnés pour l'implantation de la villa de Primuliacum, en Aquitaine : Périlhac, en Agenais, Prémillac, près de Saint-Sulpice-d'Excideuil, Pouliac ou Primouliac, dans le Béarn, Vendres, l'avant-port de Narbonne, Martres-Tolosane qui est à côté de Calagurris. À partir du livre De Gloria confessorum de Grégoire de Tours, l'abbé L. Ricaud a supposé que le prêtre saint Sever de Bigorre était Sulpice Sévère et que la villa de Primuliacum était située Sextiacum, aujourd'hui Saint-Sever-de-Rustan. La villa de Primuliacum aurait été détruite en 407 après les invasions qui suivent le passage du Rhin (406) (compte-rendu de René Aigrain du livre de l'abbé L. Ricaud, Sulpice-Sévère et sa villa de Primuliac à Saint-Sever-de-Rustan, Tarbes, 1914). Dans La fin du Monde Antique, 1996, André Chastagnol place cette villa au seuil de Naurouze, Marie-Pierre Arnaud-Lindet place la villa près de Béziers. Dans l'article Les origines du culte de saint Martin de Tours aux , 2009, Bruno Judo situe la villa près de Carcasonne.F. Mouret, « Sulpice Sévère à Primulac », dans Bulletin de la Société archéologique, scientifique et littéraire de Béziers, (lire en ligne) Ernest-Charles Babut, « Prémillac », dans Annales du Midi, 1908, tome 20, , (lire en ligne) Sulpici Sever probablement el va batejar i el va enviar el 395 a Paulí de Nola amb cartes. El Nadal de l'any 394, el poble de Barcelona va obtenir de Lampi, bisbe de Barcelona, l'ordenació de Paulí de Nola com a sacerdot.Carta 1 de Paulí de Nola a Sulpici Sever, §10. Va ser durant aquesta estada a Barcelona que en Paulí va conèixer Vigilanci, abans d'anar amb la seva dona Teràsia a Nola, a la Campània, on havia estat governador. Vigilanci probablement ja era sacerdot si creiem la carta de resposta de Sant Jeroni a Paulí l'any 395.
Vigilanci es va preparar llavors per anar en pelegrinatge a Palestina a la primavera del 395, quan el mar estava obert i es va reprendre la navegació pel Mediterrani. Paulí li va donar diners per distribuir com a almoina als monjos Saint Jérôme, Contre Vigilance, §13. i una carta per a Jeroni, així com el panegíric de Teodosi.Citat a la Carta 61 de Jeroni a Vigilanti, §3 (la numeració de les Cartes de Sant Jeroni correspon a les seves traduccions per Jérôme Labourt a la sèrie de 8 volums Les Belles Lettres). Aquesta carta no ha sobreviscut, però coneixem la resposta de la Carta 58 de Jeroni a Paulí. Després de la seva arribada a Palestina a la primavera del 395, Vigilanci va visitar Sant Jeroni al seu monestir de Betlem, al mateix temps que Oceà, que va marxar de Betlem al juliol. Vigilanci, que portava una carta de recomanació de Paulí, fou rebut amigablement per Jeroni, tal com li escriu a Paulí:
"El sant sacerdot Vigilanci va ser rebut amb una avidesa que les seves paraules poden transmetre millor que la meva carta. No puc dir el motiu de la seva precipitada partida i del nostre comiat, per no ofendre ningú. Tot i que vaig passar ràpidament i precipitadament, vaig passar una estona amb ell i li vaig deixar experimentar la nostra amistat: així coneixereu a través d'ell allò que no haureu de lamentar de nosaltres".Carta de resposta de Jeroni a Paulí de Nola tramesa per Vigilanci.Traduction de Ferdinand Cavallera, Saint Jérôme, sa vie et son œuvre, (lire en ligne)
Sant Jeroni no dona les raons que van portar Vigilanci a abandonar-lo tan ràpidament. Vigilanci no va romandre gaire temps a Palestina, com indica Sant Jeroni a la seva carta a Paulí. Sabem per la Carta 61 de Sant Jeroni a Vigilanci,« Lettre de Jérôme à Vigilance », dans Lettres de Saint Jerôme traduites en françois par Dom Guillaume Roussel, chez Roulland, Paris, 1713, tome 2, , (lire en ligne) escrita cap al 396, que la seva discussió va afectar Orígenes. Sant Jeroni acusa Vigilanci d'haver defensat la doctrina d'Orígenes i que ell mateix llegeix les seves obres, com totes les que es refereixen a les Escriptures, segons la recomanació: "Examineu-ho tot amb discerniment: reteniu el que és bo"Première épître aux Thessaloniciens 5:21 per tal d'aprendre què és millor i criticar el que és contrari a la doctrina de l'Església. Sant Jeroni afirma que Orígenes és un heretge per les seves afirmacions sobre la resurrecció dels morts, sobre l'estat de les ànimes, sobre la penitència dels dimonis i sobre els serafins, però que sí que va explicar bé la Bíblia en diversos punts obscurs. Escriu que no veu per què Vigilanci el critica per traduir les parts bones de l'obra d'Orígenes i ometre o passar per alt les parts dolentes. Sant Jeroni és considerat un polemista quan escriu que tastar el vi és força diferent d'escoltar el que van escriure els profetes i els apòstols, recordant la professió del pare de Vigilanci com a taverner.
Vigilanci abandona Palestina per reunir-se amb Paulí a Nola. En la seva carta a Vigilanci, Sant Jeroni escriu que Vigilanci va passar per Egipte, on es defensaven les idees d'Orígenes. Ernest-Charles Babut situa aquesta visita a Egipte després de la seva partida de Betlem, que era considerada per Paulí i Sulpici Sever com un lloc de santedat. Va poder observar la vida dels cenobites de la Tebaida i va arribar a l'opinió que la institució monàstica i el celibat obligatori del clergat eren novetats perilloses. Vigilanci va arribar malal a Nola.Carta 5 de Paulí a Sulpici Sever. Durant la seva estada a Itàlia, Vigilanci va acusar Sant Jeroni d'origenisme, igual que Rufí d'Aquileia al mateix temps.
Aleshores, Vigilanci torna a la Gàl·lia on s'uneix a Sulpici Sever a la seva vil·la de Primuliacum, portant la carta 5 de Paulí a Sulpici Sever. Vigilanci devia compartir amb Sulpici Sever les seves opinions sobre el monaquisme ascètic i el culte als sants que s'estaven desenvolupant a l'Església i que Sulpici Sever recolzava, igual que el seu amic Paulí, així com Sant Ambròs i Sant Martí. Probablement va ser després d'aquesta reunió que Sulpici Sever va enviar Postumià a Egipte l'any 401 per dur a terme una contrainvestigació. En tornar, va escriure els seus Diàlegs, l'any 404, que són una forma de resposta al llibre de Vigilanci sense citar-lo.
Segons Gennadi de Marsella, a De viris illustribus, va exercir un ofici sacerdotal a la diòcesi de Barcelona.Gennade de Marseille, Traité des hommes illustres, , sur le site Theologica.
Cap al 403, va escriure el seu tractat en què criticava certes pràctiques de l'Església, com ara el culte a les relíquies dels sants, els miracles que tenien lloc a les seves tombes, el dejuni, les vigílies i les almoines, i el celibat dels clergues i els monjos. Cap al 404, els sacerdots aquitans Ripaire i Desideri van escriure la Carta 109 a Sant Jeroni per conèixer la seva opinió sobre el llibre de Vigilanci en què condemna l'honor donat a les relíquies i els sants. Sant Jeroni li respon i li demana que li enviï el llibre de Vigilanci.« Lettre de Jérôme à Riparius », dans Lettres de Saint Jerôme traduites en françois par Dom Guillaume Roussel, chez Roulland, Paris, 1713, tome 2, , (lire en ligne) Aquest tractat només ens és conegut a través de la resposta violenta escrita en una nit, cap al 406, per Sant Jeroni, Contra Vigilanci, per ser lliurada a Exuperi, bisbe de Tolosa, a través de Sisinni,. en què no dubta a barrejar controvèrsia dogmàtica i un retrat depreciatiu i acusatori que mostra Sant Jeroni com a polemista i satíric.
L'autoritat de Sant Jeroni a Occident va fer que Vigilanci acabés sent considerat un heretge, tot i que el seu pensament va continuar tenint influència a la Gàl·lia, als Alps Cocis (on Jeroni diu que es va refugiar) i a Hispània al llarg del segle, com ho demostren les posicions de Faust de Riés a finals del segle V.
Les cartes de Dungal del segle IX el mencionen sovint, acusant Claudi de Torí i els lleonistes de seguir els preceptes de Vigilanci. A les valls de Vaud, de vegades també s'anomena Lleó en referència a la seva diòcesi original, Lugdunum Convenarum, de vegades anomenada Château-Léon.
Pensament Vigilanci va combatre el celibat i els vots monàstics, que considerava, «manantials de desordres». També va criticar la doctrina catòlica de la intercessió dels sants, i per tant el seu culte, juntament amb la veneració de les seves relíquies. Les seves obres no s'han conservat excepte a la refutació que va fer Jerònim. En aquesta obra se cita aquest fragment dels escrits de Vigilanci:Quina necessitat hi ha que respecteu i fins i tot adoreu alguna cosa que porteu en un recipient petit? Per què beseu i adoreu una mica de pols, una cendra vil embolicada en un drap, que és una taca impura per a aquells que s'hi acosten i s'assembla a les tombes emblanquinades dels fariseus, que a l'interior no eren més que pols i corrupció? Les ànimes dels màrtirs encara deuen estimar les seves cendres; probablement les rodegen, no fos cas que si ve algun pecador, no el puguin sentir mentre són fora.
Veiem que els costums dels idòlatres gairebé s'han introduït a l'Església amb el pretext de la religió. S'encenen espelmes a les esglésies al migdia; es besa i s'adora una mica de pols: sens dubte, s'està fent un gran servei als màrtirs il·luminant amb espelmes dolentes aquells que l'Anyell assegut al seu tron il·lumina amb tota l'esplendor de la seva majestat.
Mentre vivim, podem pregar els uns pels altres, però després de la nostra mort, les pregàries ofertes pels altres no són escoltades. Fins i tot els màrtirs supliquen, en va, a Jesucrist que vengi la seva sang. Com es pot concebre que una mica de pols pugui obrar tots els miracles que es relaten? I quin és el propòsit d'aquests miracles realitzats entre els fidels? Els miracles només poden servir per il·luminar els fidels. Em pregunto com pot una mica de terra posseir aquest poder. Si tothom es tanca en claustres, qui servirà les esglésies?Alguns historiadors protestants consideren Vigilanci, juntament amb Jovinià, Aeri de Sebastea i Helvidi com a protoprotestants dels segles IV i V.«Philip Schaff: History of the Christian Church, Volume III: Nicene and Post-Nicene Christianity. A.D. 311-600 - Christian Classics Ethereal Library». ccel.org.
Adversus Vigilantium