Ranunculus muricatus és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus. Pertany a la família de les ranunculàcies. És una espècie que es troba al voltant de la mediterrània, i les mars Negra i Càspia. Viu en ambients humits però més o menys càlids, principalment prop del litoral.
Descripció És una planta herbàcia anual, que pot arribar al mig metre d'alçada, amb tiges gruixudes i buides per dintre (fistuloses). Les fulles basals tenen pecíol i són més o menys arrodonides o pentagonals, profundament dividides fins la meitat del limbe en 3 o 5 lòbuls. Les fulles caulinars són semblants però més curtament peciolades. Les flors de color groc viu, fan com a molt uns 2 cm de diàmetre; els pètals són més petits i normalment no es superposen entre ells. Els sèpals són groguencs i reflexes. Com tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos reunits sobre un receptacle que en aquest cas és pilós. Els aquenis són fortament comprimits, amb una carena al marge i un bec llarg, d'uns 2-3 mm. Estan coberts d'agullons o punxes d'un mil·límetre de llarg (que és el que significa l'epítet específic muricatus). Ranunculus arvensis també te agullons al superfície dels aquenis però són més llargs.
Hàbitat i distribució El ranuncle muricat és una espècie que viu als Països Catalans, àmpliament distribuida en contrades mediterrànies marítimes, des de la Catalunya del Nord i el Principat, fins al sud del País Valencià i també a les Illes Balears. Tot i així és més aviat rara, en indrets humits i pradells teròfitics inundats temporalment, entre 0 i 700 metres d'altitud. A la península Ibèrica també es troba al costat atlàntic, també en ambients litorals.
Taxonomia Ranunculus muricatus L. va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Referències