Joaquim Ciervo i Paradell (Barcelona, 1880 o 1889 — Barcelona, 10 de maig de 1959) fou un destacat cronista, escriptor, periodista cultural i crític d'art català, de gran rellevància dins de la vida intel·lectual, artística i associativa barcelonina de la primera meitat del segle xx. És reconegut per la seva prolífica obra assagística sobre l'art català i espanyol, la seva defensa de les dones artistes a la revista Feminal, i la promoció de campanyes ciutadanes com la que va culminar en la col·locació del monument al pintor Marià Fortuny a Barcelona. També va ser cofundador de la societat recreativa l'Arca de Noè juntament amb Santiago Rusiñol.

Trajectòria professional i crítica S'inicià en l'art sota el mestratge del reconegut pintor Modest Urgell i Inglada, fet que li permeté freqüentar la cerveseria modernista Els Quatre Gats i teixir vincles d'amistat amb els principals creadors de l'època. Posteriorment, va orientar la seva vocació cap a la literatura artística, esdevenint crític d'art oficial i un dels membres més actius del Reial Cercle Artístic de Barcelona. Entre d'altres aportacions com a crític, fou el primer expert a assenyalar formalment la semblança estilística entre els carbonets del dibuixant Joan Cardona i Lladós i l'obra de Ramon Casas.

Un dels seus treballs més destacables i pioners en l'àmbit del periodisme cultural amb perspectiva de gènere va tenir lloc a la revista feminista catalana Feminal (dirigida per Carme Karr i Alfonsetti). Durant la darrera etapa de la publicació (1913-1917), Ciervo es va fer càrrec d'una innovadora secció regular dedicada a realitzar visites detallades als tallers de dones artistes catalanes, promovent el reconeixement i visibilitat de nombroses pintores, dibuixants i escultores d'aquella època que patien l'ostracisme dels circuits oficials. Al costat de figures com Yago César de Salvador i Apolonio de Azolas, fou també responsable de la reeixida revista il·lustrada Gran Mundo, editada a Barcelona.

En el vessant de divulgació pública, Ciervo fou un incansable conferenciant en fòrums artístics de renom. Destaca la seva cèlebre conferència al Círculo de Bellas Artes de Madrid l'any 1936, titulada "El arte del eminente paisajista Eliseo Meifrén", amb motiu de l'exposició d'aquest pintor impressionista català. Així mateix, al llarg dels anys cinquanta, va participar regularment a les publicacions i esdeveniments del Centre de Lectura de Reus, on va impartir xerrades sobre Marià Fortuny i altres creadors, a més de col·laborar regularment amb la revista cultural URBS d'aquella localitat.

Campanya del monument a Fortuny L'any 1918, mogut per la seva admiració envers el pintor reusenc Marià Fortuny, Joaquim Ciervo va impulsar, conjuntament amb el Reial Cercle Artístic de Barcelona, una importantíssima campanya ciutadana per erigir-li un monument públic a Barcelona. El comitè organitzador liderat per Ciervo va promoure exposicions, rifes, articles de premsa i conferències per recollir donatius, encarregant posteriorment l'estàtua als reconeguts escultors Miquel i Llucià Oslé. Malgrat que la fallida del Banc de Barcelona va retenir inicialment els fons recollits i el projecte va patir un llarg retard de dècades, l'estàtua va ser finalment fosa i oficialment inaugurada l'any 1942 a la cantonada de la Rambla amb el carrer del Pintor Fortuny.

Vinculació fundacional i especulacions Tot i la seva àmplia tasca intel·lectual, Ciervo és àmpliament recordat en la crònica de la ciutat per la seva tasca d'oci cívic com a cofundador de la societat humorística i gastronòmica l'Arca de Noè el febrer de 1927. Va col·laborar estretament amb el seu primer president d'honor, Santiago Rusiñol, per dissenyar els ritus particulars de l'associació. Ciervo (que portava com a àlies animal el Cérvol) va presidir l'entitat durant els seus primers anys i posteriorment va encapçalar, al costat de Josep Corominas "Pollastret", la seva difícil represa legal durant la postguerra l'any 1946.

S'especula de manera generalitzada que ell és el redactor real, sota el pseudònim de La Gran Miloca, de l'obra de referència La Penya Arca de Noè. Els primers vuit anys, 1927–1935 (publicada el 1935 i impresa per la Tipografia Cosmos de Barcelona), que recull de forma satírica el naixement i les primeres activitats de la penya durant la seva etapa de gestió i presidència executiva activa.La Gran Miloca (pseudònim atribuït a Joaquim Ciervo). La Penya Arca de Noè. Els primers vuit anys 1927-1935, Barcelona: Tipografia Cosmos, 1935.

Obres destacades Com a historiador de l'art i assagista, va publicar destacades monografies de referència: El arte y el vivir de Fortuny (Barcelona: Editorial Bayes / Maucci, amb il·lustracions d'Adrià Gual, 1911; amb reedicions ampliades cap a 1921 i 1930). Pintores de España. Narraciones biográficas y de investigación (1480-1874) (Barcelona: Ramón Tobella Impresor, 1925). Fortuny (Dins de la col·lecció «Els quaderns d'art», Barcelona, 1935). Federico Soler (Pitarra). Gran figura barcelonesa (Dins de la col·lecció «Barcelona y su historia», Barcelona: Editorial Dalmau, 1944). Pedro Corberó. Un maestro artista dominador del metal (Barcelona, 1946). Historial del Palacio de Bellas Artes (Barcelona, s.f.).

Referències

Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Enterrats al Cementiri del Poblenou Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Crítics d'art barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Nascuts el 1880