La Font de la Mina és una font històrica de Navarcles, al Bages, vinculada al sistema tradicional de regadiu del municipi. La seva captació es va canalitzar a l'entorn de 1864 per aprofitar les aigües subterrànies del sector de Sant Bartomeu i augmentar els recursos hídrics del Regadiu Vell.
Forma part del conjunt de fonts històriques de Navarcles i està estretament relacionada amb la Font Vella, que va adoptar aquesta denominació després de la construcció de la Font de la Mina, situada una mica més amunt.
Història El Regadiu Vell ja existia a l'edat mitjana i aprofitava les aigües de les fonts i de la riera de Merdaenllà. El creixement de la població durant el segle XVIII comportà un augment del nombre d'horts i, a començaments del segle XIX, l'aigua començà a escassejar en períodes de sequera.
Inicialment es va intentar portar aigua del riu Calders, però aquest projecte entrà en conflicte amb els interessos dels industrials tèxtils. Després d'un llarg plet, resolt l'any 1853, el municipi optà per aprofitar les aigües subterrànies del sector de Sant Bartomeu i canalitzar la Font de la Mina a l'entorn de 1864.
L'any 1896 la font proporcionava uns 153 m³ d'aigua diaris al sistema de regadiu.
La construcció de la Font de la Mina va comportar que l'antiga font de la Rodonella passés a ser coneguda com a Font Vella.
Evolució posterior La captació original de la Font de la Mina ha desaparegut. La fitxa patrimonial del Regadiu Vell indica que actualment ja no existeix i que la major part de l'aigua destinada al reg procedeix de la bassa del Regadiu Nou.
El nom de Font de la Mina, però, s'ha mantingut vinculat a una font situada dins el parc de la Font Vella. La Memòria Digital de Navarcles conserva diverses fotografies d'aquest element, entre les quals imatges dels anys 1960 i 1968.
Referències
Categoria:Fonts de Navarcles