La Cort de Cervera de 1202 fou una assemblea plenària de la cúria règia celebrada a Cervera el setembre de 1202, durant el regnat de Pere el Catòlic. La documentació contemporània la qualifica de celebri curia i hi situa els arquebisbes de Tarragona i Narbona, diversos clergues i alguns dels principals magnats i barons del país. En la reunió el rei promulgà cinc constitucions relacionades principalment amb la Pau i Treva de Déu i les relacions entre els senyors feudals i els seus vassalls.
Entre les disposicions aprovades s'establí que el rei no podia acollir sota la seva protecció un home dependent d'un altre senyor sense el consentiment d'aquest. La norma més coneguda determinava que, si els senyors maltractaven els seus pagesos o els prenien els béns, el monarca no hi podia intervenir, fins i tot si aquells béns es trobaven sota la protecció de la Pau i Treva, excepte quan es tractés de feudataris del rei o de dominis eclesiàstics. La historiografia ha interpretat aquesta disposició com una legitimació indirecta del posterior ius maltractandi o dret senyorial de maltractar els pagesos, en limitar-ne l'accés a la justícia reial.
Les altres constitucions prohibiren incendiar messes i garberes, referint-se a cremar els conreus de cereal i la collita ja segada i apilada, preveieren l'expulsió de la Pau i Treva dels qui n'infringissin les disposicions i regularen la protecció del bestiar. En particular, el bestiar dels cavallers quedava en general fora de la jurisdicció de la Pau i Treva, amb l'excepció dels bous destinats a llaurar. Segons l'historiador del dret Josep Serrano Daura, aquestes concessions reflectien un moment de debilitat de la monarquia davant la noblesa i comportaren un reforçament dels drets feudals dels senyors en detriment de la jurisdicció reial.
La reunió forma part del procés d'evolució de la cúria reial i de les assemblees de Pau i Treva cap a la futura Cort General de Catalunya. Alguns repertoris documentals l'inclouen retrospectivament entre les corts generals de Catalunya, però la seva composició i naturalesa corresponen encara a una etapa anterior a la formació de la Cort General representativa. Serrano Daura situa el canvi fonamental a la reunió de Lleida de 1214, quan es documenta per primera vegada la convocatòria de representants de ciutats i viles reials juntament amb eclesiàstics i nobles.
Referències
Cervera (1202) Categoria:Història de Cervera