Míriam Azevedo de Almeida Leitão (Caratinga, Minas Gerais; 7 d'abril de 1953) és una periodista i escriptora brasilera, especialitzada sobretot en informació econòmica. Ha treballat en premsa, ràdio i televisió i és columnista dO Globo i en altres vehicles del conglomerat de mitjans de comunicació Grupo Globo, com GloboNews, TV Globo i Central Brasileira de Notícias. Des del 2025 ocupa la cadira número 7 de l'Acadèmia Brasilera de Lletres.
Carrera professional Va començar la carrera periodística a Vitória, capital d'Espírito Santo, i posteriorment treballà a mitjans com Gazeta Mercantil, Jornal do Brasil, Veja i O Estado de S. Paulo. Es graduà en periodisme a la Universitat de Brasília.
Persecució política Durant la dictadura militar del Brasil, participà en el moviment estudiantil i era membre aleshores del Partit Comunista del Brasil (PCdoB). Amb dinou anys i embarassada del seu primer fill, fou empresonada durant dos mesos i torturada. Posteriorment patí noves persecucions polítiques i acomiadaments.
Al llarg d'una cinquantena d'anys de professió ha seguit amb visió crítica els grans episodis viscuts al seu país amb els governs successiusː els plans econòmics, la pandèmia COVID-19, la degradació de la selva amazònica, la hiperinflació dels anys vuitanta i noranta, els impeachments de Fernando Collor de Mello i Dilma Rousseff, les mesures del govern de Jair Bolsonaro, i les amenaces a la democràcia al Brasil. I ha esdevingut una periodista molt respectada.
Obra A més de llibres d'assaig i periodisme, ha publicat novel·les, cròniques i literatura infantil. Entre els seus llibres periodístics, História do futuro. O horizonte do Brasil no século XXI (2015), Democracia na armadilha. Crônicas do desgoverno (2022) o Amazônia na encruzilhada (2024), pel qual obtingué al 2024 el Prêmio Juca Pato, que atorga la União Brasileira de Escritores. Tempos Extremos (2014), la seva única novel·la, posa en relació dos períodes de la història del Brasil: els anys de l'esclavitud i els de la dictadura militar, per tractar dels traumes ocasionats per la dictadura, que ha pogut conèixer directament per mitjà dels reportatges periodístics. esquerra|miniatura|Miriam Leitão - Prêmio Comunique-se 2013
Reconeixements Al llarg de la seva trajectòria ha estat reconeguda tant pel periodisme econòmic com per la cobertura de qüestions polítiques, socials i ambientals.
El 2004 va rebre el Premi Jornalismo para a Tolerância, de la Federació Internacional de Periodistes, al 2005 rebé la medalla d'or del Premi Maria Moors Cabot, concedida per la Universitat de Colúmbia a periodistes destacats en la cobertura de les Amèriques. El seu llibre Saga brasileira: A longa luta de um povo por sua moeda (2011), sobre la història econòmica del Brasil més recent, guanyà el Premi Jabuti de reportatge i el premi al millor llibre de no-ficció del 2012. El mateix any va rebre el premi Vladimir Herzog pels Drets Humans, per un documental sobre la desaparició de Rubens Paiva. Al 2019, el Prêmio Contribuição ao Jornalismo, de l'Associació Brasileira de Periodisme d'Investigació. I al 2024 el Prêmio Juca Pato.
Acadèmica El 30 d'abril de 2025 fou elegida membre de l'Acadèmia Brasilera de Lletres, en substitució del cineasta Carlos 'Cacá' Diegues, i prengué possessió de la cadira número 7 el 8 d'agost del mateix any.
Referències
Categoria:Periodistes de Minas Gerais Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors de Minas Gerais Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Assagistes brasilers en portuguès Categoria:Assagistes brasilers del segle XX Categoria:Assagistes brasilers del segle XXI Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres Categoria:Alumnes de la Universitat de Brasília Categoria:Nascuts el 1953