La línia Mérida-Los Rosales, també denominada sovint en la historiografia com la línia Mèrida-Sevilla, és una línia fèrria pertanyent a la xarxa ferroviària d'Espanya. Es tracta d'un traçat de ample ibèric, en via única sense electrificar, i posseeix una longitud de 204,3 quilòmetres.
Els orígens d'aquest traçat es retrotreuen a la segona meitat del segle , en el context de l'expansió del ferrocarril per territori espanyol. La seva construcció es va retardar durant més d'una dècada a causa de dificultats tècniques i financeres. Inaugurada oficialment en 1885, des de llavors la línia ha passat per mans de diversos operadors ferroviaris. Durant molts anys va formar part de l'anomenat Ferrocarril Ruta de la Plata, que enllaçava Gijón amb Sevilla.
En l'actualitat la línia forma part de la Xarxa Ferroviària d'Interès General i és administrada per l'ens Adif, que la cataloga com la «línia 516».
Història Orígens i construcció Els orígens de la línia estan en la concessió que, en 1869, l'enginyer de camins Manuel Pastor y Landero va rebre de l'Estat per a construir una línia fèrria que unís Mèrida i Sevilla. Els treballs van avançar lentament durant els següents anys. La secció Tocina-Pedroso va ser oberta al servei al juny de 1876, mentre que la secció Mèrida-Zafra ho va fer cinc anys després, al juny de 1879, i la secció Zafra-Llerena ho faria a l'abril de 1880.
No obstant això, Pastor mancava d'un suport financer sòlid per a tal empresa; la construcció també es va veure afectada per les dificultats geogràfiques de Sierra Morena. Davant els problemes que sofria per a continuar amb les obres, al juliol de 1880, Pastor va decidir vendre la concessió ferroviària a la companyia MZA, estant inacabada la línia. No obstant això, va arribar també a un acord amb la «Companyia dels Ferrocarrils Extremenys», formada per creditors del mateix Manuel Pastor, la qual cosa donaria lloc a una llarga batalla legal entre totes dues empreses. Finalment, el 27 de juny de 1881, MZA va aconseguir un acord amb els creditors i es va fer amb la concessió, continuant els treballs de construcció. La línia seria inaugurada oficialment el 16 de gener de 1885.
Explotació i evolució La línia va disposar de diverses connexions amb els traçats d'altres companyies. A Zafra arribava una línia d'ample ibèric procedent de Huelva, que seria inaugurada en 1889 i permetia una sortida directa dels productes extremenys a un port marítim. Des de 1895 en la estació de Fuente del Arco es va articular un entroncament amb el pròxim ferrocarril de Peñarroya a Fuente del Arco, de via estreta, que permetia l'intercanvi de mercaderies i passatgers entre totes dues línies. També en aquest mateix any va entrar en servei un ramal ferroviari de 15 quilòmetres que partia al nord de l'estació de Cassalla-Constantina i enllaçava amb les mines de Cerro del Hierro. El ramal era propietat de la britànica Bairds Mining Company, encara que l'explotació va ser a càrrec de MZA.
Durant molts anys va formar part de l'anomenat ferrocarril Ruta de la Plata, que enllaçava Gijón amb Sevilla a través d'un llarg corredor ferroviari que recorria les línies Astúries-Lleó, Plasència-Astorga o Aljucén-Càceres. A causa d'això, el traçat entre Mèrida i Los Rosales va acollir un important trànsit de llarga distància, tant de passatgers com de mercaderies. En 1941, amb la nacionalització de la xarxa d'ample ibèric, la línia va quedar integrada en la xarxa de RENFE.
En 1984-1985 es va produir un tancament massiu de línies de ferrocarril deficitàries, context en el qual es va veure amenaçat el ferrocarril Mèrida-Sevilla. De fet, el tram comprès entre les estacions de Zafra i Llerena va arribar a estar clausurat entre desembre de 1984 i juny de 1985, quan va ser reobert novament al trànsit ferroviari. La Junta d'Andalusia es va comprometre a invertir en la línia, tant a través de la subvenció de serveis com actuant sobre la infraestructura. Això va suposar que la línia continués operativa amb diversos serveis ferroviaris, especialment els Regionals i mitjana distància. A la fi de 2004, amb la divisió de RENFE en Renfe Operadora i Adif, el traçat va passar a dependre d'aquesta última. Durant els últims temps la línia ha travessat una greu deterioració de la seva infraestructura, la qual cosa s'ha traduït en una reducció del trànsit.
Característiques miniatura|Un automotor de la sèrie 592 de Renfe aproximant-se al baixador de Fàbrica de Pedroso, en 2009.
La línia Mèrida-Los Rosales és un traçat de ample ibèric i té una longitud de 204 quilòmetres. Al llarg del seu recorregut impera la via única i es troba sense electrificar. El traçat enllaça en la seva capçalera amb la línia Ciudad Real-Badajoz, i a Zafra amb les línies Zafra-Huelva i Zafra-Jerez de los Caballeros. A Los Rosales, on acaba el seu recorregut, connecta amb la línia Alcázar de San Juan-Cadis. En l'actualitat una secció del traçat forma part de la xarxa de Rodalia Sevilla. Les dificultats orogràfiques de la zona de Sierra Morena suposen que el traçat compti amb nombrosos ponts, viaductes i túnels.
Una particularitat d'aquesta línia és que actualment és de les poques que mantenen la senyalització mecànica i el bloqueig telefònic. Les estacions de Llerena i El Pedroso tenen un sistema d'avançada, entrada i sortida mecànica, mentre que Villanueva del Río y Minas, Cazalla-Constantina i Guadalcanal tenen únicament una avançada mecànica que disposa de l'aspecte de parada diferida. Tanmateix, ja estan instal·lades en la seva majoria els nous senyals lluminosos que permetran un BAU amb CTC dels Rosers a Cassalla Constantina i BLAU de Cassalla a Zafra.
Referències
Bibliografia
Categoria:Ferrocarril a Espanya