José Pereira da Graça Aranha (São Luis, Maranhão; 21 de juny de 1868 - Rio de Janeiro, Districte Federal; 26 de gener de 1931) va ser un escriptor i diplomàtic brasiler, considerat un precursor del Modernisme al Brasil. També va ser un dels organitzadors de la Setmana d'Art Modern Brasiler de 1922.

Va ser un dels fundadors de l'Acadèmia Brasilera de Lletres, el 1897, i en va ocupar la cadira número 38 fins a la seva mort. No obstant això, trencaria totes les seves relacions amb l'Acadèmia el 1924, acusant-la de ser «antiquada».

Biografia Graça Aranha va néixer a São Luís, en una família rica i culta, fill del periodista Temístocles da Silva Maciel Aranha i de Maria da Glória da Graça. Va ser un nen prodigi, ja que va acabar els estudis secundaris als 13 anys i va anar a estudiar Dret a Recife, on s'hi va graduar el 1886. A continuació, va traslladar-se a la regió Sud-est del Brasil per treballar. Va arribar a ser jutge a Porto do Cachoeiro, un poble a l'interior de l'estat d'Espírito Santo. Va inspirar-se en la seva experiència per escriure una de les seves novel·les més conegudes, Canaã, el 1902. La novel·la explorava els conflictes dels immigrants brasilers.

Abans d'això, i sense haver publicat encara cap llibre, Graça Aranha va ser convidat per Machado de Assis, Joaquim Nabuco i Lúcio de Mendonça a ser un dels 40 membres fundadors de l'Acadèmia Brasilera de Lletres (ABL).

El 1900, va ser admès al Servei d'Afers Exteriors com a diplomàtic de carrera. Hi va treballar durant 20 anys sota les ordres de Joaquim Nabuco a diferents missions: Anglaterra, Noruega, Països Baixos i França. El 1911, mentre estava destinat a París, va escriure un altre èxit, la peça dramàtica Malazarte. Es va retirar com a diplomàtic el 1919, quan va ser condecorat com a comanador de l'Orde de Sant'Iago da Espada de Portugal. miniatura|299x299px|D'esquerra a dreta, Graça Aranha, Joaquim Nabuco i Magalhães de Azeredo. Va tornar al Brasil el 1921, on va publicar el 1921 un influent assaig teòric, Estética da Vida, on analitzava la relació de l'ànima brasilera amb la natura, un tema recurrent en aquell moment. Va argumentar que les tres races principals havien format l'«ànima» o essència del poble brasiler afegint tres emocions bàsiques a la cultura nacional: la malenconia portuguesa, la infantilisme i el «terror còsmic» dels africans, i el «terror metafísic» i els esperits dels indígenes. Va proposar que la cultura brasilera s'havia d'esforçar per aconseguir una nova relació amb la natura, basada en la incorporació d'aquests sentiments a l'art i superant les diferències ètniques mitjançant una integració entre el jo i el cosmos.

Graça Aranha va patrocinar l'aparició del modernisme en les lletres i les arts brasileres, raó per la què va tenir diversos enfrontaments amb els tradicionalistes de l'ABL, encapçalats per l'escriptor Coelho Neto. Es va aliar amb altres modernistes emergents de São Paulo i va organitzar la revolucionària Setmana d'Art Modern, el febrer de 1922, l'any en què el país commemorava el primer centenari de la declaració d'independència. Va obrir la setmana sota els xiulets d'un públic hostil, amb una conferència titulada A emoção estética na arte moderna. El mateix 1922 va pasar un mes empresonat, acusat d'haver participat en una conxorxa contra el President de la República, Artur Bernardes.

Marginat des de la Setmana d'Art Modern per l'Acadèmia, Graça Aranha va persistir en els seus ideals, fins al punt que el 19 de juny de 1924 va declarar, en una conferència a la seu de l'ABL, que la creació de l'ens havia estat un error. Uns mesos més tard, el 18 d'octubre, va dimitir de l'Acadèmia. El 1928, va fundar amb Renato Almeida una revista de literatura modernista, Movimento Brasileiro, que va publicar-se fins just després de la seva mort.

La seva darrera novel·la, publicada el 1929, va ser A Viagem Maravilhosa, que no va ser tan ben rebuda per la crítica. També va escriure una autobiografia incompleta, que va ser publicada pòstumament el 1931.

Vida familiar Graça Aranha va contraure matrimoni amb Maria Genoveva de Araújo, quan la parella encara era molt jove, seguint el costum del país a finals del . Araújo també era de l'estat de Maranhão, i el casament va unir dues famílies tradicionals de la regió. Van tenir quatre fills, Almira, Eduardo, Helena i Theomístócoles, però els dos primers van morir abans d'arribar a l'edat adulta.

L'any 1904, l'escriptor va conèixer Nazareth Prado. Tot i que ambdós eren casats, van iniciar una relació amorosa. El divorci no era legal al Brasil, però això no va impedir que l'any 1927 —just després de la mort de la mare de Graça Aranha— la parella iniciés una vida en comú. La situació personal que va viure, negat a viure una relació de ple dret amb la persona que s'estimava, va posicionar-lo públicament contra el conservadorisme imperant al Brasil. Les qüestions sobre la llibertat individual, la moral i la crisi de valors van veure's reflectides en els seus textos i, en part, van esperonar-lo en la lluita contra l'encarcarament de l'ABL.

Abans de morir, va posar en marxa la Fundació Graça Aranha, de la mà d'un grup d'intel·lectuals i amics, a més de comptar amb la participació de Nazareth Prado. Un dels objectius de la Fundació era atorgar premis en arts i literatura a brasilers que excel·lissin en aquests camps. Entre els guardonats més famosos hi havia els escriptors Rachel de Queiroz, José Lins do Rego, Érico Verissimo, Clarice Lispector, Lêdo Ivo i Alphonsus de Guimaraens Filho.

Obra publicada Canaã, 1902 Malazarte, 1911 A Estética da Vida, 1921 Espírito Moderno, 1925 Futurismo (manifesto de Marinetti e seus companheiros), 1926 A Viagem Maravilhosa, 1929 O meu próprio romance, 1931 (autobiografia incompleta) O manifesto dos mundos sociais, 1935 (obra pòstuma)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Fitxa a l'Acadèmia Brasilera de Lletres

Audiollibres en domini públic

Categoria:Persones de São Luís Categoria:Escriptors de Maranhão Categoria:Diplomàtics brasilers Categoria:Jutges brasilers Categoria:Membres de l'Acadèmia Brasilera de Lletres Categoria:Novel·listes brasilers en portuguès Categoria:Dramaturgs brasilers en portuguès Categoria:Modernisme brasiler Categoria:Morts a Rio de Janeiro Categoria:Escriptors brasilers del segle XIX Categoria:Dramaturgs del segle XIX Categoria:Dramaturgs brasilers del segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1868