Sempervivum montanum

Sempervivum montanum és una espècie de planta amb flors de la família de les crassulàcies (Crassulaceae) del gènere Sempervivum.

Descripció miniatura|Il·lustració de l'Atlas der Alpenflora miniatura|Flor miniatura|Fruit

Sempervivum montanum és una planta suculenta, perenne i de fulla perenne que forma estolons de fins a 10 cm de llarg i arriba a altures de 2 a 20 cm, en casos excepcionals fins a 50 cm en la subespècie Sempervivum montanum subsp. burnatii. Les rosetes de la planta emeten una olor resinosa. Les rosetes són tancades o més o menys en forma d'estrella i tenen de 15 a 45 mm d'amplada.Gustav Hegi, Herbert Huber: Familie Saxifragaceae. In Gustav Hegi: Illustrierte Flora von Mitteleuropa. 2. Auflage, Band IV, Teil 2, Seite 119–121. Verlag Carl Hanser, München 1961. Tenen una forta olor resinosa. Les fulles de la roseta estan densament cobertes per ambdós costats amb pèls glandulars curts. Són àmpliament ovato-lanceolades a linear-lanceolades, d'uns 10, rarament fins a 40 mm de llarg, i sovint 3 mm d'ample. En la subespècie Sempervivum montanum subsp. burnatii, però, fan 7 mm d'ample i són considerablement més llargues.

El període de floració s'estén de juliol a setembre. La inflorescència té de dues a vuit flors (de vegades fins a 13). Les flors hermafrodites són radialment simètriques amb un periant doble. Els pètals fan de 10 a 20 mm de llarg, la seva superfície superior és de color vermell vi a porpra vermellós, generalment amb una nervadura central fosca. Les formes florals de color blanc groguenc són rares. Els sèpals són lanceolats, punxeguts, glandularment pilosos, completament vermells o vermells només a la punta. Els estams són porpres o violetes, glandularment pilosos a la base i més curts que la meitat de la corol·la. L'ovari és glandularment pilós.

Distribució i hàbitat Sempervivum montanum es troba als Alps, Còrsega, els Apenins i els Carpats sobre roques i tarteres, en brucs arbustius nans i en pastures d'herba curta a altituds de 300 a 3400 metres en sòls àcids. És una espècie característica de l'aliança Sedo-Scleranthion, però també es troba en comunitats disperses de les aliances Nardion o Caricion curvulae. Les ocurrències més altes als Alps es troben a 3400 metres sobre el nivell del mar.

Els valors dels indicadors ecològics segons Landolt et al. 2010 a Suïssa són: índex d'humitat F = 2 (moderadament sec), índex de llum L = 5 (molt brillant), índex de reacció R = 2 (àcid), índex de temperatura T = 1+ (alpí baix, suprasubalpí i subalpí superior), índex de nutrients N = 2 (pobre en nutrients), índex de continentalitat K = 3 (suboceànic a subcontinental).

Taxonomia Sempervivum montanum va ser descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum Tomus I: 465, a l'any 1753.

EtimologiaSempervivum: nom compost per a dues paraules llatines Semper ("sempre") i vivus ("vivent"). Són Sempervivum a causa de ser plantes perennes que mantenen les fulles a l'hivern, i ser força resistents a condicions dificultoses de creixement.montanum: epítet llatí que significa "de o que pertany a les muntanyes".

Subespècies Hi ha quatre subespècies de Sempervivum montanum:

Sempervivum montanum subsp. burnatii Wettst. ex-Hayek es troba des de els Alps de Graies fins als Alps Cotians, als Alps Marítims i a Còrsega. Té rosetes considerablement més grans, que en casos extrems poden arribar a un diàmetre de fins a 11 cm. El seu nombre de cromosomes és 2n = 42. El nom de la subespècie honra l'enginyer i botànic suís Émile Burnat (1828–1920).

Sempervivum montanum subsp. heterophyllum (Hazsl.) Jáv. ex-Soó (sinònim.: Sempervivum montanum subsp. carpathicum (Wettst. ex-Prodan) A. Berger) està molt estesa als Carpats. El seu nombre cromosòmic és 2n = 42.

Sempervivum montanum L. subsp. montanum és diploide, amb un nombre cromosòmic de 2n = 42, i presenta l'àrea de distribució més extensa: aquesta subespècie es troba des de els Alps Marítims, al sud-oest, fins al Grossglockner, als Hohe Tauern. Als Alps de l'Allgäu, la subespècie ascendeix fins a altituds que van des dels 1750 m (Karalpe, al Strahlkopf, al Tirol) fins als 2380 m. A Alemanya, es troba com a espècie naturalitzada a prop de Bad Berneck, a les muntanyes de Fichtel. Als Països catalans només hi creix al prepirineu i Pirineu.

Sempervivum montanum subsp. stiriacum (Wettst. ex-Hayek) Wettst. substitueix la subespècie montanum a partir del Grossglockner, als Hohe Tauern, i es troba cap a l'est fins a les muntanyes perifèriques d'Estíria. Aquesta subespècie és tetraploide, amb un nombre cromosòmic de 2n = 84. Les seves rosetes tenen un diàmetre de 2 a 5 cm i solen ser obertes, amb les fulles corbades cap a l'interior i cobertes de pèls glandulars fins i suaus. Els estolons són curts i prims. Les flors són de color vermell carmesí.

Hibridació Sempervivum x barbulatum Schott és un híbrid de Sempervivum arachnoideum i Sempervivum montanum. Es troba a Alemanya, a la regió d'Allgäu, prop de Hochvogel, i al sud de la Selva Negra, prop de Staufen im Breisgau. Als Països catalans també hi creix en una zona restringida del Pirineu, concretament a la Cerdanya, la població de Urús, apareixen dues localitzacions, una al costat oest de Coma Oriola, a 2340 m, en rocams calcaris i l'altra entre la Tosa d'Alp i el Serrat de les Pedrusques.

Ús Sempervivum montanum s'empra ocasionalment com a planta ornamental en jardins de rocalla, en murs de pedra seca i en jardins de reg, però és més difícil de cultivar-hi que, per exemple, Sempervivum arachnoideum o la Sempervivum tectorum. Un cultivar anomenat Sempervivum 'Cmiral's Yellow' és particularment groc a la primavera i va ser creat per Otokar Cmiral a partir d'una forma local groguenca de Sempervivum montanum subsp. carpathicum. Aquest cultivar també requereix més atenció hortícola que la que és generalment típica per a Sempervivum.

Referències

Bibliografia Gustav Hegi: Illustrierte Flora von Mitteleuropa, Band IV, Teil 2A. 2. Auflage, Carl Hanser Verlag, München 1961–1966. Eckehart J. Jäger, Friedrich Ebel, Peter Hanelt, Gerd K. Müller (Hrsg.): Rothmaler Exkursionsflora von Deutschland. Band 5: Krautige Zier- und Nutzpflanzen. Spektrum Akademischer Verlag, Berlin Heidelberg 2008, ISBN 978-3-8274-0918-8. Hans Simon, Leo Jelitto, Wilhelm Schacht: ”Die Freiland – Schmuckstauden”., S. 850, 5. Auflage, Stuttgart 2002, ISBN 3-8001-3265-6. Henk 't Hart, Bert Bleij, Ben Zonneveld: Sempervivum. In: Urs Eggli (Hrsg.): Sukkulenten-Lexikon. Crassulaceae (Dickblattgewächse). Eugen Ulmer, Stuttgart 2003, ISBN=3-8001-3998-7, S. 360–361. Manuel Werner: Hauswurz-Arten der Alpen. Sempervivum und Jovibarba. In: Avonia''. Band 28, Nummer 4, 2010, S. 149–156.

Enllaços externs

montanum