Santtu-Matias Rouvali (Lahti, 5 de novembre de 1985) és un director d'orquestra i percussionista finlandès. Des de 2021 és director principal de la Philharmonia Orchestra de Londres; anteriorment va ser director principal de l'Orquestra Filharmònica de Tampere entre 2013 i 2023 i de l'Orquestra Simfònica de Göteborg entre 2017 i 2025. Després de deixar aquests càrrecs, va mantenir la vinculació amb Tampere com a director honorari.
Biografia Rouvali va néixer a Lahti en una família de músics: tots dos pares tocaven a l'Orquestra Simfònica de Lahti i exercien també com a professors de música. De petit assistia sovint als assajos de l'orquestra i es va sentir especialment atret per la percussió i per la figura del director. Va començar la seva formació com a percussionista i posteriorment va estudiar a l'Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on va treballar direcció d'orquestra amb Jorma Panula, Leif Segerstam i Hannu Lintu. Abans de dedicar-se plenament a la direcció va actuar com a percussionista amb diverses formacions finlandeses, entre les quals l'Orquestra Simfònica de Lahti i l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa.
El seu debut professional com a director va arribar el setembre de 2009, quan va substituir a última hora un director indisposat al capdavant de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa. L'any següent va dirigir per primera vegada la Tapiola Sinfonietta i l'Orquestra Filharmònica de Tampere, i el 2011 va ser nomenat artista associat de la primera. El 2013 va assumir la direcció principal de l'Orquestra Filharmònica de Tampere, càrrec que va mantenir durant una dècada, fins al 2023; posteriorment va ser nomenat director honorari de la formació.
El 2017 va succeir Gustavo Dudamel? en la direcció principal de l'Orquestra Simfònica de Göteborg i va ocupar el càrrec fins al final de la temporada 2024-2025. Durant els vuit anys de mandat va desenvolupar una intensa activitat internacional amb l'orquestra, incloses gires per Escandinàvia, Alemanya i Àustria, i va impulsar especialment el repertori nòrdic. La seva relació amb l'orquestra va quedar també associada a un cicle discogràfic de les simfonies de Jean Sibelius, que va rebre reconeixements com un Editor's Choice de la revista Gramophone, un Diapason d'Or i un premi de la crítica discogràfica alemanya.
El setembre de 2021 va assumir la direcció principal de la Philharmonia Orchestra de Londres, convertint-se en el sisè director principal de la història de la formació des de la seva fundació el 1945. Amb l'orquestra actua regularment al Royal Festival Hall i en les residències britàniques de la Philharmonia, així com als BBC Proms, el Festival Internacional d'Edimburg i el Festival de Mikkeli. També l'ha dirigida en gires per Finlàndia, Estònia, Alemanya, Àustria, Espanya, Japó i els Estats Units; el 2025, coincidint amb el vuitantè aniversari de l'orquestra, va encapçalar una important gira nord-americana que va culminar al Carnegie Hall.
Activitat artística Rouvali ha desenvolupat una carrera internacional com a director convidat amb algunes de les principals orquestres europees i nord-americanes. Ha dirigit la Filharmònica de Berlín, la Royal Concertgebouw Orchestra, l'Orquestra Filharmònica de Nova York, l'Orquestra de Cleveland, l'Orquestra Simfònica de Chicago, la Los Angeles Philharmonic, l'Orquestra Simfònica de Viena, l'Orquestra Filharmònica de Múnic, l'Orquestra Filharmònica de Radio France i la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, entre altres formacions.
El seu repertori és especialment ampli en la música simfònica dels segles XIX i XX i ha estat estretament vinculat a compositors nòrdics com Jean Sibelius, Carl Nielsen i Edvard Grieg, però també a Dmitri Xostakóvitx, Richard Strauss, Gustav Mahler, Ígor Stravinski, Piotr Ilitx Txaikovski, Antonín Dvořák i Ludwig van Beethoven. La seva formació com a percussionista continua present en la seva activitat musical: en algunes ocasions ha tornat a tocar instruments de percussió amb la Philharmonia, inclosa una interpretació de Music for Pieces of Wood de Steve Reich.
Enregistraments Rouvali ha enregistrat per a segells com Ondine, Orfeo, Alpha Classics i Philharmonia Records. Amb l'Orquestra Simfònica de Göteborg va completar un cicle de les simfonies de Jean Sibelius que va obtenir diversos premis internacionals i es va convertir en un dels projectes discogràfics més destacats de la seva etapa a Suècia.
Amb la Philharmonia Orchestra ha publicat diversos enregistraments en directe al segell propi de la formació, entre els quals poemes simfònics de Richard Strauss, les simfonies núm. 6, 9 i 10 de Dmitri Xostakóvitx, la Simfonia núm. 2 de Gustav Mahler i els ballets L'ocell de foc i Petruixka d'Ígor Stravinski.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra finlandesos Categoria:Persones de Lahti Categoria:Directors de l'Orquestra Philharmonia Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Sibelius Categoria:Músics finlandesos Categoria:Nascuts el 1985