Leopardus tilcayo (o conegut amb el nom comú local tilcayo) és una espècie de petit fèlid salvatge del gènere Leopardus. És natiu de Bolívia i representa la primera espècie de fèlid descrita des de 1923. El nom tilcayo ja era utilitzat per a l'espècie per les comunitats locals de la regió.
Descobriment Leopardus tilcayo és la primera espècie de la família dels fèlids (Felidae) identificada formalment en més d'un segle; la darrera havia estat el gat de la pampa (L. fasciatus) el 1923. L'espècie ja era coneguda per les comunitats locals.
La biòloga i exploradora de National Geographic Paola Nogales-Ascarrunz va trobar l'espècie per primera vegada el 2016, quan un santuari de fauna local hi va contactar arran de l'arribada d'un fèlid. Durant aproximadament un any, l'animal havia viscut amb un home a La Paz que l'havia trobat quan era un cadell; inicialment va creure que es tractava d'un gat domèstic, però més tard es va adonar que necessitava les cures d'un santuari de fauna salvatge. Durant aquest temps, havia intentat alimentar-lo amb «fideus, arròs i ous». Nogales-Ascarrunz es va sentir intrigada per l'animal i el va fotografiar. En aquell moment, va pensar que es tractava d'un exemplar amb un aspecte singular de l'espècie emparentada de gat tigrat (Leopardus tigrinus).
El 2019, mentre preparava un fulletó sobre les espècies de fèlids de Bolívia, Nogales-Ascarrunz es va adonar que l'exemplar del santuari semblava diferent de L. tigrinus. Més tard, L. tilcayo va ser identificat com una espècie distinta mitjançant anàlisis genòmiques.
Descripció El pelatge del tilcayo és de color marró clar amb taques en forma de roseta de contorn irregular. Aquestes rosetes són grosses, de color marró fosc o negre, solen presentar-se obertes o parcialment tancades i no es fusionen entre si. També té les orelles curtes i arrodonides, els bigotis llargs i la cara d'aspecte compacte o xata. Com moltes espècies del gènere Leopardus, és més petit que un gat domèstic. La longitud del cap i el cos oscil·la entre els 42,5 i els 50 centímetres, mentre que la cua mesura entre 25 i 26,5 cm. Pesa entre 1,5 i 2,0 quilograms.
Distribució i hàbitat L'espècie es va trobar a prop de la localitat d'Arapata, a la província de Nor Yungas (departament de La Paz, Bolívia), a 1.570 m sobre el nivell del mar. Aquesta localitat se situa a la regió muntanyosa dels boscos de iunga (una selva nebulosa), al vessant oriental de la serralada dels Andes, a Bolívia.
Ecologia i comportament A data de setembre de 2026, se sap poc sobre el tilcayo. Les restes de petits rosegadors trobades en mostres de femta indiquen que formen part de la dieta de l'espècie, mentre que les imatges de càmera suggereixen que l'animal podria ser més actiu durant la nit.
Estat de conservació A data de setembre de 2026, L. tilcayo no ha estat avaluat formalment per a la Llista Vermella de la UICN. Actualment, aquesta llista reconeix dues espècies de gat tigrat, L. tigrinus i L. guttulus, ambdues classificades com a vulnerables. Segons Jonas Lescroart, coautor principal de l'estudi, l'equip de recerca va compartir les troballes amb la UICN abans d'una reavaluació prevista dels gats tigrats; en aquest procés, s'espera que cada espècie recentment delimitada s'avaluï per separat, en lloc de fer-ho com a part d'una única classificació conjunta. Tadeu de Oliveira, coautor de l'estudi i ecòleg de la Universitat Estatal de Maranhão (Brasil), va afirmar que les espècies de gat tigrat identificades a l'estudi habiten en entorns que estan «desapareixent ràpidament».
El mateix exemplar que va cridar l'atenció de Nogales-Ascarrunz el 2016 continua vivint en captivitat protegida al refugi d'animals Senda Verde, a Bolívia, a data de 2026. El gat té deu anys i ha estat batejat amb el sobrenom de «Tigrino». Atès que fa anys que està separat del seu hàbitat natural, la readaptació al medi silvestre no és viable.
Taxonomia L'espècie va ser descrita formalment a l'article Phylogenomics and museomics reveal five distinct species of tiger cats in South America, publicat a Current Biology el 17 de setembre de 2026. El mateix treball va descriure també una nova subespècie, Leopardus tigrinus antisuyo, del Perú, i va validar quatre espècies més prèviament proposades del gènere Leopardus.
L'espècie va ser registrada a ZooBank amb l'identificador (LSID): urn:lsid:zoobank.org:act:E91EB0AF-416E-4B27-97D2-643BE62DD936
Holotip L'holotip és l'exemplar CBF-11990, un mascle adult capturat viu. Les seqüències genòmiques es troben a l'NCBI Sequence Read Archive sota l'accés SRX30196846. Va ser recol·lectat al setembre de 2021 per E. Aliaga-Rossel i P. Nogales-Ascarrunz a la província de Nor Yungas, departament de la Paz, prop del llogaret d'Arapata, a 1570 m s. n. m. (coordenades: ).
Relacions filogenètiques Una anàlisi genètica de 38 fèlids d'Amèrica del Sud i Central, incloent-hi 26 individus del complex d'espècies Leopardus tigrinus, va revelar que aquest complex consta de cinc espècies diferents, entre elles L. tilcayo; es creu que aquesta darrera es va separar de les altres espècies de Leopardus fa més d'1,4 milions d'anys. L'estudi va incorporar material genètic de gats tigres de la regió de les Guaianes —d'on no s'havien obtingut mostres anteriorment—, a prop d'on es va descriure originalment L. tigrinus el 1775; Jonas Lescroart, ecòleg evolutiu de la Universitat d'Anvers i coautor principal de l'estudi, el va descriure com «l'estudi genètic més complet fet fins ara» sobre aquest grup.
A continuació es mostra la filogènesi del gènere Leopardus basada en mitogenomes i calculada mitjançant el mètode de filogènia de màxima versemblança, amb una escala temporal associada:
Etimologia El nom tilcayo ja era utilitzat per a l'espècie per les comunitats locals de la regió. L'etimologia exacta no és clara, ja que no sembla estar directament relacionada amb cap paraula del castellà ni del quítxua, una altra llengua parlada a Bolívia.
Referències
Categoria:Leopardus