L'Educació d'un príncep cristià (en llatí: Institutio principis Christiani) és un llibre renaixentista de "com fer", de Desideri Erasme de Rotterdam, que aconsella el lector sobre com ser un bon príncep cristià. El va dedicar al príncep Carles, que més tard seria emperador dels Habsburg, Carles V. Erasme va escriure el llibre al 1516, el mateix any en què Thomas More conclogué Utopia i tres anys després que Maquiavel escrigués el seu llibre de consells per a governants Il Principe, que no va ser pas publicat fins al 1532, 16 anys després.
Erasme hi afirma que els professors haurien de tenir una disposició amable i una moral irreprotxable. Una bona educació incloïa totes les arts liberals. Així com l'educador romà Quintilià, Erasme era contrari al càstig corporal per a alumnes indisciplinats. Ell matisava que l'alumne s'ha de tractar com un individu. Erasme intenta al llarg de l'obra conciliar els escriptors de l'Antiguitat amb l'ètica cristiana del seu temps.
Erasme va escriure el text, en part, per a garantir-se una posició com a tutor del príncep Carles.
Contingut Erasme hi recomana que un governant no agafe aquest llibre per a "entretenir", sinó per a "millorar". El sumari és una “guia”:
Naixement i educació del príncep cristià Defensa contra envejosos Tasques en temps de pau Impostos i taxes La caritat del príncep Creació i perfeccionament de lleis Autoritats i oficines Aliances Política de casament Tasques del governant en temps de pau L'afer de la guerra
En aquella època, Erasme creia (més tard ho va veure de manera molt més crítica) que un bon estat només podria ser governat de manera justa per un príncep exemplar i capaç: “Com Déu és en l'ordre celestial, aquest és el bisbe en l'Església i el príncep en l'estat". I perquè no se sap si un príncep automàticament serà un governant ideal, escriu Erasme en la introducció, el tutor d'un futur príncep ha de ser escollit amb la major cura, perquè si el principat és hereditari, el major repte sorgeix de l'educació de l'hereu del tron; aquesta tasca pertany als pares o educadors del príncep. Una educació molt rígida o no massa rígida no n'és pas apropiada, sinó amb proporció:
L'educador del futur governant ha de saber, com bé diu Sèneca, censurar sense insultar, lloar sense adular, perquè se li honore pel rigor de la seua vida i alhora se l'estime per la bondat del seu personatge.
Després d'Erasme, l'objectiu primordial de qualsevol príncep ha de ser servir al bé comú. El príncep s'ha de preocupar pel benestar de cada ciutadà i basar sempre les seues decisions en les necessitats de tots.
Erasme i El príncep L'obra d'Erasme es pot veure com una antítesi de Il Principe, escrit al voltant del 1513 per Nicolau Maquiavel. Mentre aquest veu el comportament tirànic com un requisit perquè un príncep es mantinga en el poder, Erasme insisteix en els valors ètics: veu en la justícia, en la moderació i en el zel pel bé comú els principals atributs d'un bon príncep.Collected works of Erasmus. Literary and educational writings. Teil 5: Panegyricus, Moria, Julius exclusus, Institutio principis christiani, Querela pacis. Ed. A. H. T. Levi. Univ. of Toronto, Toronto u. a. 1986, ISBN 0-8020-5602-4.Dialogus, Iulius exclusus e coelis = Julius vor der verschlossenen Himmelstür, ein Dialog. Institutio principis Christiani = Die Erziehung des christlichen Fürsten. Querela pacis = Die Klage des Friedens. Übers., eingel. u. mit Anm. vers. von Gertraud Christian. 2. Aufl. WBG, Darmstadt 1990, ISBN 3-534-05946-8.
Erasme explica que un príncep hauria de representar un "déu mundà" més que no pas semblar un ésser humà en les seues accions polítiques. Ací és on més difereix de Maquiavel, perquè Maquiavel compara el capteniment del príncep a un animal i no pas a un déu. L'obra d'Erasme es podria interpretar com una temptativa directa de refutar els principis morals establerts en Il Principe.
Mentre el maquiavelismo veu la violència com inevitable, Erasme de Rotterdam només accepta la guerra si tot el poble la veu com l'única possibilitat i el príncep realment ha exhaurit totes les opcions pacífiques. Això exclou qualsevol guerra de conquesta i només permet guerres de defensa en casos extrems. En fer això, ell representa la doctrina teològica generalment acceptada de la guerra justa.
Referències
Categoria:Cultura dels Països Baixos Categoria:Llibres del segle XVI Categoria:Llibres en llatí