Alberto Bozzetti va ser un tenor italià actiu durant les dècades de 1840 i 1850, documentat en diversos teatres italians i, especialment, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on va formar part de la companyia operística de la temporada 1848-1849 com a primer tenor absolut. Al Liceu va interpretar papers principals del repertori italià com Elvino a La sonnambula de Vincenzo Bellini, Nemorino a L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti, Oronte a I Lombardi alla prima crociata de Giuseppe Verdi i Macduff a Macbeth.
Trajectòria La documentació disponible no permet establir amb seguretat la data ni el lloc de naixement de Bozzetti, però ja consta com a cantant professional a Itàlia a començaments de la dècada de 1840. Durant la temporada de carnaval de 1844 va actuar al Teatro Civico de Novara, on apareix anunciat com a primer tenor al costat de la soprano Manetta Garis, Annetta Bauman i el baix Giuseppe Guscietti. Entre les obres representades aquella temporada hi havia Lucrezia Borgia i Marino Faliero de Donizetti. Aquell mateix any apareix també documentat en una producció d'Il signor Bruschino de Gioachino Rossini publicada a Milà, juntament amb cantants com Felicita de Bayllou Hilaret, Giuseppe Catalano i Vincenzo Galli.
El 1848 va ser contractat pel Gran Teatre del Liceu. L'anunci de la companyia publicat pel Diario de Barcelona el 16 d'abril d'aquell any el situava, juntament amb Giacomo Roppa, entre els dos primers tenors absoluts; Emanuele Testa figurava com a primer tenor i Ferran Rauret com a segon tenor i comprimari. Bozzetti va esdevenir així un dels principals tenors de la temporada 1848-1849, en una companyia que incloïa també Giovanna Rossi-Caccia, Fanny Salvini-Donatelli, Gaetano Ferri, Luigi Silingardi i Giovanni Mitrovich.
Una de les seves primeres actuacions destacades va ser la creació del paper de Macduff en la primera representació barcelonina de Macbeth de Verdi, estrenada al Liceu l'1 de juliol de 1848. El repartiment estava encapçalat per Gaetano Ferri com a Macbeth, Fanny Salvini-Donatelli com a Lady Macbeth i Luigi Silingardi com a Banco, sota la direcció de Marià Obiols. Bozzetti va interpretar Macduff en onze representacions durant aquella temporada.
Pocs dies després va assumir el paper de Ferrando a Marino Faliero de Donizetti, al costat de Giovanni Mitrovich, Gaetano Ferri i Giovanna Rossi-Caccia. Les fonts contemporànies indiquen que les representacions van obtenir una recepció generalment favorable.
La sonnambula Un dels papers més importants de Bozzetti al Liceu va ser Elvino a La sonnambula de Bellini. L'estrena de l'obra al teatre estava prevista inicialment per al 29 de juliol de 1848 i després per a l'1 d'agost, però va haver de ser ajornada a causa de les indisposicions de Bozzetti i de Fanny Salvini-Donatelli. Finalment es va estrenar el 5 d'agost, amb Giovanna Rossi-Caccia com a Amina, Bozzetti com a Elvino, Giovanni Mitrovich com a comte Rodolfo i Marià Obiols al capdavant de l'orquestra.
La producció va arribar a cinc representacions. La crítica publicada per Antoni Fargas i Soler al Diario de Barcelona va valorar positivament el conjunt de veus i la qualitat general de les funcions.
Altres papers al Liceu Bozzetti va interpretar també Oronte a I Lombardi alla prima crociata de Verdi. La producció, dirigida per Marià Obiols, reunia Emanuele Testa com a Arvino, Giovanni Mitrovich com a Pagano i Fanny Salvini-Donatelli com a Giselda. Les fonts liceistes assenyalen específicament que Bozzetti interpretava l'ària pròpia d'Oronte inclosa a la partitura, probablement la cabaletta Come poteva un angelo.
En L'elisir d'amore de Donizetti va assumir el paper de Nemorino durant la temporada 1848-1849, amb Fanny Salvini-Donatelli com a Adina, Gaetano Ferri com a Belcore i Agostino Rovere com a Dulcamara. També consta en funcions i fragments de I puritani de Bellini, Linda di Chamounix i Don Pasquale de Donizetti, Ernani i I Lombardi alla prima crociata de Verdi, L'italiana in Algeri de Rossini i altres títols del repertori italià.
La seva presència va ser prou important perquè diversos espectacles extraordinaris de la temporada l'incloguessin entre els solistes de la companyia. En una funció celebrada en honor de l'aniversari d'Isabel II, Bozzetti va participar en un himne de Marià Obiols amb les principals veus de la companyia i va intervenir després en fragments de Don Pasquale i Ernani.
Activitat posterior Després de la temporada barcelonina, Bozzetti va continuar actuant en circuits operístics internacionals. El 1851 està documentat a Constantinoble en una companyia italiana que incloïa els tenors Antonio Prudenza, Bozzetti i altres cantants com Rosina Penco, Marcella Lotti, Giovanni Corsi, Giovanni Mitrovich i Luigi Alessandrini.
Les fonts localitzades fins ara no permeten reconstruir amb seguretat la resta de la seva carrera ni determinar-ne les dates de naixement i mort. La documentació disponible, però, mostra que va desenvolupar un repertori propi de tenor líric del primer Romanticisme, amb papers de Bellini, Donizetti, Rossini i Verdi, i que a finals de la dècada de 1840 podia assumir tant rols principals com papers de caràcter en les noves òperes verdianes.
Repertori documentat Entre els papers interpretats per Alberto Bozzetti hi ha:
Elvino — La sonnambula de Vincenzo Bellini Nemorino — L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti Macduff — Macbeth de Giuseppe Verdi Oronte — I Lombardi alla prima crociata de Verdi Ferrando — Marino Faliero de Donizetti
També consta en representacions o fragments d'I puritani, Linda di Chamounix, Don Pasquale, Ernani, L'italiana in Algeri i Il signor Bruschino.
Referències
Bibliografia
Categoria:Tenors italians Categoria:Tenors que han actuat al Liceu