Pere Roda, documentat habitualment amb la forma italianitzada Pietro Rodda, va ser un baix català actiu a mitjan segle XIX, especialment a Barcelona. Va formar part de la companyia del Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1849-1850 i va actuar també al Teatre de l'Odeó el 1850. Entre els seus papers documentats destaquen Banco a Macbeth, Raimondo Bidebent a Lucia di Lammermoor, Callistene a Les martyrs i Dulcamara a L'elisir d'amore.
Trajectòria La documentació conservada no permet establir amb seguretat les dates ni el lloc de naixement i mort de Roda. Les fonts barcelonines de mitjan segle XIX, però, el presenten com a baix i el situen dins el circuit operístic estable de la ciutat. Jaume Radigales el documenta al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1849-1850 i posteriorment al Teatre de l'Odeó durant el mateix any.
Al Liceu va assumir papers de baix de certa importància, sovint dins el repertori de Giuseppe Verdi i Gaetano Donizetti. A Macbeth de Verdi va interpretar Banco durant la temporada 1849-1850, amb Gaetano Ferri en el paper de Macbeth, Carlotta Gruitz com a Lady Macbeth, Emanuele Testa com a Macduff i Marià Obiols en la direcció musical. Les fonts liceistes identifiquen explícitament el cantant com «Pietro Rodda [Pere Roda]», fet que confirma l'equivalència entre la forma italiana i la catalana del seu nom.
El setembre de 1849 va participar en la primera representació de Lucia di Lammermoor al Gran Teatre del Liceu interpretant Raimondo Bidebent. El repartiment incloïa Adolf de Gironella com a Enrico Ashton, Giovanna Rossi-Caccia com a Lucia, Guglielmo Fedor com a Edgardo, Emanuele Testa com a Arturo, Adelaida Aleu-Cavallé com a Alisa i Ferran Rauret com a Normanno, sota la direcció de Marià Obiols.
La interpretació de Roda en el paper de Raimondo va ser destacada positivament pel crític Antoni Fargas i Soler, que en va elogiar l'actuació, en contrast amb les reserves que va expressar sobre alguns altres membres del repartiment. Roda va continuar interpretant fragments de l'obra en diverses funcions miscel·lànies de la mateixa temporada.
Entre desembre de 1849 i març de 1850 va assumir Callistene a Les martyrs de Donizetti, presentada al Liceu en versió italiana amb el títol I martiri. La producció va assolir vint-i-una representacions durant la temporada, amb Agustí Rodas com a Felice, Giovanna Rossi-Caccia com a Paolina, Emanuele Testa i Giacomo Roppa alternant-se com a Poliuto, Gaetano Ferri com a Severo i Ferran Rauret com a Nearco.
També va participar en funcions de Lucrezia Borgia de Donizetti i en representacions parcials de Macbeth i Lucia di Lammermoor.
Teatre de l'Odeó Després de la temporada liceista, Roda va actuar al Teatre de l'Odeó de Barcelona durant la primavera de 1850. Entre el 17 i el 26 de maig va interpretar Dulcamara a L'elisir d'amore de Donizetti, en quatre representacions amb Maria Soriano com a Annina, una cantant documentada com a Conti en el paper de Giannetta, Luigi Devezzi com a Nemorino i Ettore Barilli com a Belcore.
La crítica contemporània va considerar satisfactòria la interpretació global d'aquelles funcions. L'activitat al Teatre de l'Odeó mostra que Roda continuava vinculat a la vida operística barcelonina més enllà del Gran Teatre del Liceu.
Veu i repertori Les fonts el classifiquen com a baix. Els papers documentats mostren un repertori ampli que incloïa tant baixos nobles o autoritaris com personatges còmics:
Banco — Macbeth de Giuseppe Verdi Raimondo Bidebent — Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Callistene — Les martyrs de Donizetti Dulcamara — L'elisir d'amore de Donizetti
També consta la seva participació en Lucrezia Borgia i en diverses funcions de concert i fragments operístics del Gran Teatre del Liceu.
Referències
Bibliografia
Categoria:Baixos catalans Categoria:Baixos que han actuat al Liceu