La classe Agosta, coneguda a Espanya com a classe Galerna o sèrie S-70 és una classe de submaríns dièsel-elèctrics desenvolupat per les drassanes DCN de França en els anys 70 i fabricat per DCN i a Espanya per Bazán (actual Navantia). Els submarins espanyols estan basats en el projecte dels submarins francesos classe Agosta, que al seu torn recollien la tecnologia de la classe Daphné. Va estar en servei amb la Marina Francesa fins a la seva retirada definitiva en 2001 (una de les seves unitats va ser lliurada a la Marina de Malàisia), i actualment és utilitzat per la Armada Espanyola (1 unitat en actiu i altres 3 ja retirades) i la Marina Pakistanesa (2 Agosta bàsics, més 3 Agosta 90B encarregats en 1994).

Disseny miniatura|esquerra|El francès Ouessant a Brest en 2005. Després seria transferit a Malàisia. miniatura|esquerra|L'espanyol Mistral (S-73) durant la seva gran carena iniciada en 2011. Va estar en servei fins a 2020.

Donada la necessitat de substitució per als submarins oceànics de la Classe Narval i partint de la modernització que portava amb si la segona gran carena dels submarins costaners Classe Daphné (aproximadament deu anys de vida), la Direction Technique des Constructions Navals francesa va projectar un nou tipus de submarí convencional, oceànic. En el programa naval quinquennal de 1970-1975 es van incloure quatre unitats que més tard van rebre els noms Agosta, Bévéziers, La Praya i Ouessant. Tots van ser admesos per al servei actiu al llarg de l'any 1978. Van formar la punta de llança de la força submarina francesa fins que aquesta va començar a ser encapçalada pels nous submarins nuclears de la Classe Rubis des de mitjan dècada de 1980, coincidents amb la retirada en servei dels Narval.

A Espanya, en 1971 es va nomenar una comissió perquè estudiés el tipus de submarí que més convenia a l'Armada espanyola, perquè en aquells temps es contemplava la possibilitat de la construcció d'un cinquè i un sisè Daphné.

Aquesta comissió es va posar a treballar immediatament i va analitzar els projectes disponibles o més accessibles en aquells moments. Es reduïen solament a dos, el francès abans esmentat i l'alemany Tipus 209, del qual des de 1968 s'havien construït un gran nombre d'unitats; la seva acceptació en les diferents Marines va ser molt important. A causa del canvi de tecnologia i sotmetre a l'Arma Submarina a l'ús de dos tipus de submarins totalment diferents, amb tots els problemes logístics i d'ensinistrament que això suposaria, la recomanació de la comissió naval es va inclinar pel model «Agosta».

En 1974 i per Ordre Ministerial, a proposta de l'Estat Major de l'Armada, es disposa la construcció de dos submarins tipus «Agosta» en la factoria de l'E.N. Bazán de Cartagena, i en data 9 de maig de 1975 té lloc la signatura de l'ordre d'execució d'aquests, pel Director de Construccions, Vicealmirall Juan C. Muñoz-Delgado, i el Director Gerent de la E.N. Bazán Francisco Bembibre.

Els avantatges dels submarins sèrie 70, respecte als 60 (Classe Daphné), van ser una notable millora de les condicions d'habitabilitat a bord, així com la tecnologia utilitzada. Els seus serveis responien més aviat a les necessitats d'un submarí nuclear d'atac. Arribat a aquest punt cal esmentar que un submarí és una arma de guerra i cal acceptar amb la major naturalitat les dures condicions que imposa la vida a bord, i de fet tot el personal d'Arma Submarina és voluntari.

El 29 de juny de 1977, l'E.N. Bazán va rebre l'ordre d'execució de dos altres «Agosta». Al febrer de 1981, una ordre del Ministeri de Defensa va atorgar als quatre submarins els seus noms respectius, que van ser noms de vents: Galerna (S-71), Xaloc (S-72), Mestral (S-73), Tramuntana (S-74).

Altres dades miniatura|esquerra|L'espanyol Tramontana (S-74) al port de Màlaga, any 2022.

El seu temps màxim d'immersió és de 75 hores per consum elèctric amb una cota màxima operativa de 300 m en temps de pau.

Els Agosta francesos van participar en l'Operació Fusain des de gener de 1991, col·laborant activament en les operacions de vigilància i bloqueig contra l'Iraq en la primera guerra del Golf.

Els S-70 espanyols han participat en diverses missions internacionals, en concret, en el bloqueig a l'antiga Iugoslàvia durant les Guerres Balcàniques i en missions de vigilància en Líbia i en Líban. Així mateix són unitats regularment participants en l'operació Active Endeavour de l'OTAN.

El cost dels submarins espanyols va ser de 8.000 milions, en pessetas de 1982.

Les seves missions típiques són:

Patrulles contra forces de superfície o submarines. Atac al trànsit. Reconeixement i vigilància. Recol·lecció d'intel·ligència. Operacions especials. Minat ofensiu.

Unitats fabricades miniatura|L'espanyoll Siroco (S-72) al port de Màlaga. Va estar en servei fins 2012. miniatura|Ex-Ouessant (S623) al museu submarí malai Muzium Kapal Selam, a Klebang, any 2015. Es van fabricar les següents unitats: 20px Armada Espanyola (Classe Galerna)DatesIdentificatiuNomPosada a flotacióEntrada en serveiRetiradaIdentificació de trucadaS-71Galerna12-05-198121-01-198315px 15px 15px 15pxS-72Siroco02-12-198212-05-198326-06-201215px 15px 15px 15pxS-73Mistral04-11-198405-06-198510-06-202015px 15px 15px 15pxS-74Tramontana30-11-198427-01-198616-02-202415px 15px 15px 15px Marina francesaDatesIdentificatiuNomPosada a flotacióEntrada en serveiRetiradaDestíS620Agosta19-10-197428-07-19771997Casc utilitzat per a proves de xoc a Toló.En desmantellament a BrestS621Bévéziers14-06-197529-07-19771998Desmantellat a Brest (2020-2021)S622La Praya15-05-197609-03-19782000Desmantelat a Brest (2020-2021)S623Ouessant23-10-197627-07-19782001Transferit a la Marina Real de Malàisia com a submarí d'entrenament per a la classe Scorpène en 2005. Baixa en 2009; conservat com vaixell museu en Klebang Marina pakistanesaDatesIdentificatiuNomPosada a flotacióEntrada en serveiRetiradaObservacionsS 135Hashmat04-12-197717-02-1979S 136Hurmat01-12-197818-02-1980S 137Khalid18-12-199806-09-1999Agosta 90BS 138Saad24-08-200212-12-2003Agosta 90BS 139Hamzaa10-08-200623-09-2008Agosta 90B

Agosta 90B (Mesma) miniatura|275px|l pakistanès PNS/M Hamza (S-139) en la drassana naval de Karachi per a les seves proves de mar i profunditat en 2006. Els altres dos submarins d'aquesta sèrie són el PNS/M Khalid (S137) i el PNS/M Saad (S138).

A mitjan 90, la DCN va oferir per a l'exportació l'Agosta 90B, que va ser adquirit per la marina del Pakistan i per la qual es van construir tres submarins.

Diferències en relació amb el Agosta: Longitud 76,24 m (prolongació de 9 m). Desplaçament: 1.730 tones en superfície, 1.980 submergit. Casc en acer 80 HLES. Immersió màxima 320 m. Sistema de combat: SUBTICS de Thales. Sonar actiu TSM 2253. Torpedes: 16. tripulació: 36 homes. Energia-propulsió: 2 grups electrògens SEMT Pielstick 16 PA 4 de 850 kW. 1 motor auxiliar MESMA de 200 kW. L'autonomia en immersió profunda es veu multiplicada per 5.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Página oficial en el Ministerio de Defensa

Categoria:Submarins