La Cort de Barcelona de 1340 fou una reunió de la Cort General de Catalunya convocada per Pere III el Cerimoniós a Barcelona durant la segona meitat de l'any 1340. La reunió estigué determinada per la necessitat de finançar la participació de la Corona d'Aragó en la guerra de l'Estret, en suport d'Alfons XI de Castella contra l'ofensiva dels marínides del Marroc i el Regne de Granada.

La Cort és especialment rellevant en la història de la fiscalitat catalana perquè el braç reial concedí un subsidi extraordinari que havia de ser recaptat durant tres anys mitjançant imposicions sobre el consum i les transaccions. L'acord contribuí a generalitzar aquest tipus d'impostos indirectes a les ciutats i viles del patrimoni reial català.

Context La convocatòria es produí en un moment crític de la guerra pel control de l'estret de Gibraltar. L'abril de 1340 una flota marínida havia derrotat l'esquadra castellana a les proximitats d'Algesires, cosa que facilità el pas de tropes nord-africanes a la península Ibèrica. Alfons XI reclamà aleshores a Pere el Cerimoniós el compliment dels compromisos d'ajuda naval existents entre les dues corones.

La mateixa Crònica de Pere el Cerimoniós relata que, després de rebre la petició del rei castellà, Pere III es dirigí a Barcelona, hi convocà corts i ordenà preparar deu galeres per enviar-les en auxili de Castella. La planificació de l'ajuda naval preveia que cinc galeres fossin sufragades a Catalunya i cinc més al Regne de València.

Donatiu del braç reial La Corona intentà obtenir recursos dels estaments catalans per sostenir l'esforç naval, però no s'arribà a un donatiu conjunt dels tres braços. Fou el braç reial, format pels representants de les ciutats i viles del rei, el que concedí un subsidi amb una vigència de tres anys, fins al 1343.

Per reunir els diners, les poblacions reials obtingueren autorització per establir imposicions indirectes sobre productes de consum i operacions comercials. Aquest sistema permetia als municipis obtenir els recursos necessaris per satisfer l'ajuda acordada sense recórrer exclusivament a repartiments directes entre els habitants.

La gestió de l'ajuda també reforçà la cooperació entre les ciutats i viles reials. Barcelona adquirí un paper destacat en l'administració de l'armada, fet que provocà algunes reticències en altres municipis, entre els quals Girona, davant la preeminència dels representants barcelonins.

Conseqüències L'armada preparada per Pere el Cerimoniós participà en les operacions de l'Estret al costat de les forces castellanes. La campanya culminà el 30 d'octubre de 1340 amb la batalla del Salado, en què Alfons XI de Castella i Alfons IV de Portugal derrotaren les forces marínides i granadines.

Des del punt de vista fiscal, la Cort de 1340 representà un pas important en l'extensió de les imposicions municipals. L'autorització general per utilitzar impostos indirectes en les poblacions reials consolidà un mecanisme que seria reutilitzat en els anys següents per finançar noves demandes de la monarquia. El subsidi triennal concedit el 1340 coexistí, tanmateix, amb les quèsties ordinàries que les viles continuaren pagant al rei.

Referències

Barcelona (1340) Categoria:Història de Barcelona