La Cort de Perpinyà de 1356 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Pere el Cerimoniós des de Barcelona el 10 de maig de 1356 per reunir-se a Perpinyà el 24 de juny. La primera sessió se celebrà el 30 de juny al Palau dels Reis de Mallorca i les sessions posteriors tingueren lloc al convent dels Framenors de Perpinyà. La Cort finalitzà l'11 de setembre del mateix any.
La reunió fou convocada inicialment en el context de la Guerra veneciano-genovesa i dels conflictes de la Corona a Sardenya. Durant la seva celebració, però, esclatà la Guerra dels dos Peres entre Pere el Cerimoniós i Pere I de Castella, fet que modificà les prioritats militars i financeres de la Cort.
Gènova i Sardenya Pere el Cerimoniós demanà inicialment l'ajuda dels braços per continuar la lluita contra els genovesos i afrontar els afers de Sardenya. La Cort, en canvi, recomanà al monarca que cerqués una pau honorable amb Gènova i que adoptés mesures per assegurar la defensa del Principat davant possibles atacs marítims.
Entre les mesures proposades hi havia el retorn de les galeres que el rei havia deixat al rei de França, el manteniment d'una força de deu galeres per protegir la costa entre abril i setembre i la prohibició d'extreure del Principat homes d'armes, embarcacions o equipaments que poguessin ser necessaris per a la seva defensa. Els braços reclamaren també que no s'iniciessin noves guerres sense acord de la Cort i que es regulessin les llicències de cors.
Aquestes discussions s'inscrivien en un període de forta tensió marítima. Durant l'estiu de 1356 hi hagué atacs genovesos contra punts de la costa catalana i el monarca havia promulgat ordinacions que regulaven la navegació comercial i l'armament dels vaixells per reduir els riscos derivats de la guerra.
Guerra amb Castella L'agost de 1356, mentre la Cort encara era reunida a Perpinyà, esclatà la guerra entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. La declaració de guerra de Pere I de Castella alterà bruscament el desenvolupament de les sessions i obrí un nou període de forta pressió fiscal sobre Catalunya.
La Cort concedí per a la guerra contra Castella un donatiu que comportava una contribució anual de vint-i-quatre sous per foc durant dos anys. La recaptació s'organitzà territorialment; a la diòcesi d'Elna, per exemple, en fou encarregat el burgès perpinyanès Ermengau Martí.
Les necessitats financeres iniciades en les guerres mediterrànies i agreujades a partir de 1356 per la guerra amb Castella impulsaren una successió de subsidis i mecanismes fiscals extraordinaris. Aquest procés tindria continuïtat a les Corts de 1358-1359 i contribuiria a la progressiva consolidació dels organismes encarregats d'administrar els donatius del General.
Referències
Cort de Perpinyà (1356) Categoria:Història de Perpinyà