La Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca va ser una empresa ferroviària espanyola, constructora i operadora de la xarxa ferroviària de la illa de Mallorca, a excepció de la línia Palma-Sóller pertanyent a l'empresa Ferrocarril de Sóller.
La companyia va arribar a gestionar en la seva època de més auge fins a sis línies de via estreta, que sumaven tres-cents quilòmetres de vies. En 1950 la societat va entrar en fallida i l'empresa pública EFE (posteriorment FEVE) es va fer càrrec de la línia. Jurídicament va continuar existint fins al 31 de desembre de 1993, amb el traspàs de les competències ferroviàries del govern central al govern autonòmic de les illes Balears.
Història miniatura|Locomotores en l'estació de Palma a principis del segle XX. Ferrocarrils de Mallorca va ser fundada a l'abril de 1876, després de la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Mallorca (fundada en 1872, que va crear la línia Palma-Inca, inaugurada en 1875) i la Companyia dels Ferrocarrils del Centre i Sud-est de Mallorca, que tenia plans d'estendre la xarxa fins a les poblacions de Manacor, Santanyí i Felanitx. Després de la fusió de totes dues empreses, es va ampliar la línia existent fins a Manacor, amb l'obertura del tram Inca-Manacor en 1879 i es va crear un ramal cap a Sa Pobla, que partia de l'estació de Bordils, on es bifurcava la línia principal. El benefici que suposava la indústria ferroviària va permetre a la xarxa continuar creixent amb la inauguració de les línies Santa Maria-Felanittx (1897), Palma-Llucmajor (1916) i la posterior ampliació fins a Santanyí (1917), Manacor-Artá (1921) i el túnel des de l'estació de Palma fins al port de la ciutat (1931). miniatura|Estació d'Inca en 1990. Quatre anys més tard la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca seria definitivament dissolta. miniatura|Tren amb destinació Sa Pobla sortint de Palma en 2002. Entre 1995 i 1997, el parc mòbil heretat de FEVE va ser substituït per les primeres unitats de la sèrie 61 de SFM.|esquerra El balanç positiu es va prolongar fins entrats els anys 1930, quan la tendència es va invertir. El progressiu procés de motorització i l'auge del transport per carretera, sumat a l'increment d'activitats no agrícoles i al desenvolupament turístic van motivar la decadència ferroviària. Va influir a més l'organització de la xarxa, establerta en forma d'arbre i amb Palma com a nucli hegemònic, a l'ésser el seu port l'únic connectat a les vies dels Ferrocarrils de Mallorca. En contraposició, el Ferrocarril de Sóller —que connectava el seu port amb la capital i estava enfocat des d'un principi al turisme— no va experimentar el procés de degradació que sí que va afectar la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca. Va haver-hi una lleugera recuperació econòmica entre 1940 i 1942, però després part dels accionistes majoritaris van retirar el seu capital, per la qual cosa va entrar en fallida a partir de 1950. La situació de la companyia, de capital majorment privat, acollint-se al que s'estableix per la llei de ferrocarrils de 1868, va dificultar les negociacions per a l'adquisició de totes les accions per part de l'Estat, encara que l'organisme públic Explotació de Ferrocarrils per l'Estat (EFE) va intervenir la companyia l'1 d'agost de 1951. Finalment, en 1959 es va procedir a la compra de la totalitat d'actius de l'empresa, quedant integrada completament en el sector públic. La situació econòmica de la companyia, sumat al desinterès de l'estat pel ferrocarril insular, fan que es tanquin diverses línies com la de Palma-Santanyí (1964), la del port (1965) o la de Santa Maria-Felanitx (1967). Ja com FEVE, al juny de 1977, i després de diversos problemes tècnics, es clausura el tram Bordils-Artà i en 1981, coincidint amb les obres transformació de l'ample de via dels 914 mm inicials a l'ample mètric, es tanca el tram Inca-Sa Pobla.
La societat va continuar existint jurídicament fins que van ser transferides les competències en matèria ferroviària al Govern de les illes Balears. Amb la creació l'1 de gener de 1994 de l'empresa pública dependent de l'administració autonòmica Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) va ser definitivament dissolta.
Línies Línia de Manacor miniatura|Inauguració de la línia Palma-Inca el 24 de febrer de 1875 (La Ilustración Española y Americana) Es tracta de la primera línia ferroviària construïda a l'illa, va ser inaugurada en 1875 entre la capital, Palma, i la principal població del centre insular, Inca. En 1876 va ser publicat l'estudi de viabilitat del tram Inca-Sinéu-Manacor i tres anys més tard, en 1879, el tren arribava a la capital del Llevant Mallorquí. En 1921 es va prolongar la via fins a Artá, passant per Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera.
En 1977, després d'anys de degradació de la xarxa ferroviària mallorquina amb el tancament de les línies de Santanyí i Felanitx, FEVE inicia un pla per a renovar l'estructura de la xarxa, però el tram Inca-Artá resulta poc rendible, per la qual cosa queda exclòs del procés de renovació i la línia és clausurada.
No seria fins a 1999 quan el Govern de les illes Balears iniciaria un pla de recuperació del ferrocarril insular, reobrint el servei novament al maig de 2003. La reobertura va suposar una millora del temps de circulació i de les freqüències, passant de 5 trens diaris en 1977 a 17 l'any 2012.
Ramal de Sa Pobla A l'octubre de 1876, setmanes després d'haver finalitzat els estudis previs del tram Inca-Sinéu, es van iniciar els del ramal cap a Sa Pobla, que es van completar el mes de desembre. Aquest mateix mes el Ajuntament de Muro va sol·licitar a la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca que el traçat de la via s'acostés més a la seva població. Per a això seria necessari construir un viaducte sobre el torrent de Vinagrella, similar al ja existent en la línia de Manacor, que permetria a la línia acostar-se més als nuclis urbans però que suposaria la construcció d'un segon viaducte per a tornar a La Pobla. La demanda ferroviària no era prou gran com per a justificar aquesta inversió, per la qual cosa es va rebutjar la proposta. Aquest estalvi constructiu va suposar després un desavantatge, ja que les estacions de Llubí i Muro van quedar a 1700 i 2100 metres respectivament dels seus nuclis urbans, la qual cosa va obligar a construir un enllaç per carretera. miniatura|Estació de Manacor després de la reobertura de la línia en 2003. El 17 de gener de 1887 es va declarar obra d'utilitat pública i al maig van començar les obres. Aquestes van tenir alguns retards per culpa dels problemes ocasionats per les expropiacions i perquè la companyia va haver de completar directament l'esplanació de l'últim tram, a causa de la lentitud amb la qual el contractista executava les obres. La construcció es va prolongar fins a finals de l'estiu de 1878, quedant finalment inaugurada el dia 24 d'octubre d'aquest mateix any.
Els trens que tenien com a destí Sa Pobla sortien de Palma, i feien tot el recorregut fins a la Estació d'Enllaç. Tots els combois de Sa Pobla es coordinaven amb els de Manacor, que en arribar a Enllaç deixava els cotxes i vagons de Sa Pobla i prosseguia feia el seu destí. Aquests eren remolcats per una màquina que feia el servei Enllaç-Sa Pobla.
En 1980 FEVE inicia un pla per a renovar l'estructura de la xarxa. El primer canvi introduït és el canvi de l’ample de via de iarda anglesa (914 mm) a ample mètric (1000 mm). La renovació de la via només contemplava el tram Palma-Inca. El servei va ser reobert l'any 2000. La reobertura va suposar una millora del temps de circulació i de les freqüències, passant de 4 trens diaris en 1981 a 14 l'any 2003.
Túnel del Port En 1931 va ser inaugurat el túnel subterrani que unia l'estació dels Ferrocarrils de Mallorca, enfront de la plaça d'Espanya, amb el port de Palma. Projectada per l'enginyer militar Luís García Ruiz, l'obra va comptar amb un pressupost de 2 513 704 pessetes,i també va implicar la construcció d'una nova estació de classificació per al port en terres guanyades a la mar amb el material de l'excavació, origen de part de l'esplanada de l'actual Parc de Mar. Aquesta línia tenia una longitud de 2046 metres, dels quals 1252 eren de túnel, i substituïa a una via superficial provisional que prestava servei des de 1877, dissenyada per Eusebi Estada i Sureda. La funció principal d'aquesta línia era la del transport de mercaderies que arribaven a la ciutat amb tren fins al port per a la seva exportació, per la qual cosa mai van arribar a circular per ella trens en servei de passatgers. Va ser clausurada el 1965.
En repetides ocasions s'ha proposat la rehabilitació del túnel, que discorre sota el centre històric de la ciutat, per al transport de passatgers. No obstant això, la construcció dels aparcaments subterranis de la Plaça Major i del Mercat de l'Olivar va tallar el túnel.
Ramal de Felanitx Hi havia un gran interès, fins i tot abans d'inaugurar la línia Palma-Inca, en comunicar per ferrocarril el més important centre vinícola mallorquí amb la capital. En un principi, es volia enllaçar Felanitx amb Palma passant per Llucmajor. Però, després de molts estudis i discussions es va optar per fer néixer aquesta línia en Santa Maria per a reduir despeses de construcció i d'explotació a l'ésser el traçat molt més fàcil. Les obres de la línia es van dividir en vuit seccions i els treballs van començar l'1 d'abril de 1896. Al gener de 1897 ja estaven avançats els treballs d'esplanació. La instal·lació de les vies —contractades a Altos Hornos de Vizcaya— es va iniciar el 8 de març de 1897. El mes de maig la via arribava a Algaida, al juny a Porreres i a Felanitx el 7 d'agost. La inauguració oficial va ser el dimecres 6 d'octubre de 1897. miniatura|Estació de Porreres el 2007. Després del tancament de línies moltes estacions van ser abandonades. Els combois que anaven o venien de Felanitx havien de circular per un tram de la línia principal. Per aquesta raó, en els primers anys de funcionament el servei es va organitzar a base de combois coordinats. El tren de Manacor arrossegava els vagons amb destinació a Felanitx fins a Santa Maria, on una locomotora els portava fins al seu destí. Amb el temps i sobretot després de la construcció de la doble via Palma-Inca els combois en Felanitx sortien directament de Palma i per a reduir el temps de viatge no feien les parades de la línia general.
Al llarg dels anys la línia va rebre algunes millores però arribats els anys 1960 la situació de la infraestructura era precària a causa de la total falta d'inversions per part de FEVE. De fet entre les estacions de Porreres i Pedreres encara es conservava el carril original que per la seva grandària representava un perill per a la circulació dels trens. D'aquí ve que FEVE, havent de triar si renovava la línia o la tancava, es decantés per aquesta última opció. L'últim viatge de la línia va tenir lloc el 31 de desembre de 1967, setanta anys després de la seva inauguració.
Línia de Santanyí miniatura|Després del tancament de la línia Palma-Santanyí, l'estació d'Es Coll d'en Rabassa va ser reconvertida en biblioteca municipal. Les obres van començar en 1913 amb el replantejament dels 14 km des del prat de Sant Jordi fins a l'altiplà de Llucmajor, secció que presentava les majors dificultats constructives. Aquesta secció va ser adjudicada a Matías Ariño Nuez. En 1914 es va completar la subhasta de les obres d'esplanació fins a Llucmajor i la construcció dels edificis de les primeres estacions de la línia. No obstant això, el començament de la Primera Guerra Mundial va provocar un fort augment dels preus, sobretot dels raïls, que van pujar en un any un 37%.